
Desiertu xeláu y polar Tundra Taiga Monte templáu caducu Estepa templada Selva subtropical | Vexetación mediterránea Monte monzónicu Desiertu grebu Arbustiva xerofítica Estepa seca Ermu semiárido | Sabana yerbácea Sabana arbolada Monte secu subtropical Selva tropical Tundra alpina Monte montano |
La vexetación ye la cobertoria de plantes (flora) xabaces o cultivaes que crecen bonalmente sobre una superficie de suelu o nun mediu acuáticu. Falamos tamién d'una cubierta vexetal. La so distribución na Tierra depende de los factores climáticos y de los suelos. Tien tanta importancia que inclusive llegar a dar nomenclatura a los climes según el tipu de vexetación que crez na zona onde ellos imperan. Por eso fala d'un clima de selva, d'un clima de sabana, d'un clima de taiga, etc.
«Vexetación» ye un términu xeneral, ensin referencia específica a un taxón particular, formes de vida, estructura, estensión o otres carauterístiques botánica o xeográfica específiques. Ye más ampliu que «flora» que se refier puramente a la composición d'especies. Quiciabes el sinónimu más cercanu ye la comunidá de plantes, pero la vexetación, puede y suel faer referencia a una gama d'escales espaciales más amplies que flora (incluyendo les escales tan grandes como la global). Asina, el términu vexetación toma dende montes de secuoyas primitivos, a manglares costeros, corteza desértica, yerbes selvaxes hasta campos de trigu o xardinos y verdes.
La vexetación, xunto a los fungos, colos cualos acomúñase, desempeña un papel cimeru de producción y de proteición de los suelos y del humus, el ciclu del carbonu y de la producción de osíxenu. Ciertes plantes pueden ser bioindicadoras.
Referencies
Enllaces esternos
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Vexetación.