Star Wars, ye una saga de películes de ciencia ficción creada pol guionista, productor y direutor George Lucas.
Orixe
A magar que la más la xente considera a Star Wars como ciencia ficción, George Lucas tien declaráu en munches ocasiones qu'estes películes nun son de «ciencia ficción», principalmente porque la teunoloxía qu'amuesa nun tien base científica. Asina, seríen d'«aventura épica» y ná más.
Según el propiu George Lucas, la so primera intención foi la de facer una película de Flash Gordon , como homenax a los vieyos seriales de ciencia ficción de los años 30, pero Dino De Laurentiis ya adquiriera los derechos pa facela, polo que tuvo que crear los sos propios personaxes, ya incorporar otres influyencies (Kurosawa, Campbell). A pesar d'estos camudamientos, na primera triloxía entá apaecen conceutos tan carauterísticos del serial orixinal de Flash Gordon como'l roxu héroe espacial que llucha xunto colos rebeldes escontra les mui superiores fuercies d'un tiránicu imperiu, escenarios como la ciudá nes nubes, los cambeos d'escena animaos, o'l fechu d'entamar cada entrega con un testu resume del capítulu anterior moviéndose haza les estrelles.
Star Wars emprimó en 1977, col estrenu de la primer entrega, col títulu simple de Star Wars. A pesar de los problemes que tuvo Lucas pa financiar la película, y de que malpenes s'esperaba recuperar la inversión realizada, foi un tremendu ésitu, especialmente si se sumen les ventes d'artículos rellacionaos. Trés años depués apaez la so segunda parte (The Empire Strikes Back) y, a la fin, la tercer parte (Return of the Jedi), que n'aquel momentu George Lucas consideró como l'últimu filme que fadría de la saga.
Cola fin d'estremar ente la serie completa y la primera película rodada, aprovechóse'l primer reestrenu de Star Wars, en 1981, p'amestar el lletreru «Episode IV: A New Hope» al entamu del testu introductoriu del principiu, sirviendo esti nuevu títulu de magar entós pa identificala. Ansí, pasóse a considerar como'l cuartu capítulu d'una serie a la que-y faltaben entá los trés primeros capítulos.
Lucas aseguróse dende l'entamu de qu'hubiere cómics, noveles ya abondos artículos rellacionaos con esti tema, de primeres pa compensar un posible fracasu económicu de la primera película, y darréu para rentabilizar inda más la saga y satisfacer la demanda. Tovía, anguaño, síguese produciendo toa clas de material d'esti tipu.
Lucas fixo declaraciones contradictories demientres años sobro qué planes tenía pa la saga, llegando a anunciar poco depués del estrenu de Return of the Jedi l'entamu del rodaxe d'un Episodio VII, llueu desmentíu. Tamién se faló de rodar «Les aventures del mozu Obi Wan Kenobi».
A la fin, en 1997, George Lucas reedita les trés películes ameyorando la so calidá visual y sonora, remocicando delles escenes enantes suprimíes y sustituyendo munchos de los efeutos especiales orixinales por animación dixital. A pesar de los rumores de que se camudó'l nome de «Star Wars» del Episodiu I al IV nesta reedición de 1997, la cuarta entrega rotulóse como «Episode IV» yá en 1981, nun llevando nenguna película'l rótulu d'«Episode I» enantes de L'amenaza Pantasma
La reedición yera parte d'un proyeutu a llargu plazu de crear trés nueves películes, que son los antecedentes de les anteriores trés. En 1999 George Lucas dirixe la primera, nomada The Phantom Menace y considerada'l primer episodiu. Posteriormente, y n'intervalos de trés años, apaecen el segundu episodiu, L'ataque de los clones ya'l terceru, Revenge of the Sith. George Lucas tien declarao que nun fadrá más películes de la saga, porque escosaron gran parte de la so vida. Pel momentu, les úniques continuaciones de la saga son les qu'apaecen nes novelas y nos cómics como parte del universu espandíu.
Les películes de Star Wars tienen una cierta familiaridá coles de tai chi, asina como cola mitoloxía romana. Esta coincidencia nun ye casual, yá que Lucas, antropólogu de formación, quería crear una mitoloxía moderna sofitada nos estudios del so collaciu y mentor Joseph Campbell.
Ún de los puntos más importantes de les películes de Star Wars ye que Lucas supo crear un mundu enllenu de teunoloxía que paez que fuera usada demientres años y que paecía real, y amestalu con aspeutos tradicionales, como la esistencia de dos órdenes guerreres, los Jedi y los Sith, asina como les sos respeutives filosofíes, l'usu d'armes de contautu como'l sable de lluz, la esistencia d'una república y d'un imperiu, y la política.
Les películes y la televisión
L'argumentu de les películes asitiase «desayá, nuna galaxa mui, mui alloñada....» (de la nuesa), ésta fras apaez davezu al entamu de cualesquier historia rellacionada. Ellí diose demientres sieglos un enfrentamientu ente'l «llau lluminosu de la Fuercia» (representáu polos Jedi, proteutores de la galaxa) y el «llau escuru» (representáu polos Sith).
En conclusión, la primera triloxía (episodios I, II y III) mos cuenta cómo la República, que ta formada pola mayoría de los sistemes planetarios de la galaxa, s'enfrenta a una terrible guerra, en parte pol remane de Darth Sidious (un misteriosu maestru Sith, que ye parte del llau escuru de la fuercia). Narren el deprendimientu d'un mozu Jedi (Caballeru del llau lluminosu) Anakin Skywalker, y la so perversión al llau escuru, yá qu'esti cai por tentaciones fuertes pal ser humanu, nesti casu los sentimientos humanos. Al empar, narrase la desapaición de la corrompida República Galáctica, y la so sustitución por un Imperiu Galácticu opresor (que remembra a l'Antigua Roma), col so emperador Palpatine (maestru Sith, Darth Sidious) ya'l so aprendiz Darth Vader (Anakin Skywalker). Igualmente esta triloxía llevanos a la reflexón de les tentaciones mas fonderes del amor haza una persona mui averada a nós, y qu'estes nun son realizaes al mou de nuesu. Na triloxía orixinal (Episodios IV, V y VI), los caballeros Jedi foron esterminaos, y namái un pequeñu garapiellu de rebeldes resiste entá al Imperiu. La esistencia d'una terrible arma imperial, la Estrella de la muerte, causa'l reclutamientu d'un mozu Luke Skywalker (fíu d'Anakin) por parte de l'Alianza Rebelde, y el so entrenamientu Jedi por parte d'Obi-Wan Kenobi y posteriormente por Yoda.
Les películes de la saga tan feches de tal manera que seyan una sola historia relatada en seyes episodios:
- Star Wars Episode I: The Phantom Menace (19 de mayu de 1999)
- Star Wars Episode II: Attack of the Clones (16 de mayu de 2002)
- Star Wars Episode III: Revenge of the Sith (19 de mayu de 2005)
- Star Wars Episode IV: A New Hope (25 de mayu de 1977)
- Star Wars Episode V: The Empire Strikes Back (21 de mayu de 1980)
- Star Wars Episode VI: Return of the Jedi (25 de mayu de 1983)
Películes del universu de Star Wars feches por LucasFilm y que tan rellacionaes indireutamente cola saga:
- Caravan of Courage: An Ewok Adventure (1984 TV-CINE)
- Ewoks: The Battle for Endor (1985- TV)
En televisión:
- Especial Navidiegu Holiday Special-1978-TV
- The Muppet show especial Star Wars de los teleñecos emitíu'l 21 de febreru de 1980.
- Los Ewoks y los Droids, series animaes
- Clone Wars, volume I y II, serie animada (Clone Wars Vol. I 2004- Clone Wars Vol. II 2005) dirixíos por Genndy Tartakovsky
Futuros proyeutos:
- Se tien anunciada pal futuru una serie de televisión que va cuntar la historia, ente los Episodios III y IV, de dellos personaxes del universu Star Wars.
- Anuncióse tamién una futura serie animada pa la televisión.
- Y la posible reedición de la saga en 3D formatu IMAX.
Universu espandíu
Tres la triloxía orixinal, l'universu de ficción de Star Wars siguió medrando n'otros medios, principalmente al traviés de noveles y cómics, onde les histories yeren polo xeneral compatibles, formando una cronoloxía que partía dende miles d'años enantes de les películes hasta los descendientes de los protagonistes d'elles. A esti «universu» qu'enanchaba l'orixinal «oficial» de les películes nómase-y «Universu Espandíu». Desgraciadamente, la mayor parte d'estes histories son claramente contradictories colos episodios I, II y III, que se ficieron depués, lo que fai que'l so futuru seya inciertu, especialmente depués de l'apaición de cómics qu'enanchen la continuidá d'esos episodios.
Lliteratura
Les seyes primeres películes de Star Wars enseñen les bases pa les docenes y docenes de llibros escritos. Munchos de los llibros tan autorizaos por LucasFilm. Les histories esplicaes nestos llibros enánchense dende enantes de «The Phantom Menace» hasta depués de «Return of the Jedi». La función d'estos llibros ye espander el mundu de Star Wars.
Asina, noveles y cómics enanten l'universu de Star Wars nuna serie d'époques nomaes oficialmente de la siguiente manera tanto polos editores americanos como polos hispanos:
- Periodu de l'Antigua República: Abarca dellos milenios y describe la historia de les antigües guerres ente Siths y Jedis, asina como la so tresformación na Orde Jedi.
- Era del Surdimientu del Imperiu: Narra los asocedíos tres la «estinción» de los Sith hasta la Guerra de los Clones y la Purga Jedi, l'entamu del Imperiu Galácticu hasta la Guerra Civil Galáctica y l'Episodiu IV.
- Era de la Rebelión: Narra dende'l cuartu episodiu hasta un añu depués del sestu. Compriende la Guerra Civil Galáctica y la conversión de la Rebelión na Nueva República.
- Era de la Nueva República: Narra los venti años que vienen depués del episodiu sestu y demientres un gran númberu de noveles amuesase'l resucitar de la República y de los Jedi.
- Era de la Nueva Orde Jedi: Más de diez años nos que s'acaba la República y nos que la Nueva Orde Jedi ha lluchar por xunir tola galaxa nuna llucha común.
- Era del Llegáu: Aproximao unos cien años nos que se cunta la llucha de la Orde Jedi por torgar una nueva guerra civil, por caltener xunía a la galaxa y por torgar un nuevu Imperiu ya'l retornu del Llau Escuru per aciu de la descendencia de la Familia Skywalker.
Xuegos de Rol
- Star Wars RPG
- Star Wars Manual Revisáu D20
- Risk Star Wars
- Risk Star Wars, edición Guerra los Clones
Videuxuegos
- Star Wars Arcade EDICIÓN ESPECIAL
Títulu | Añu | Plataforma | Tipu |
---|---|---|---|
The Empire Strikes Back | 1982 | Atari 2600, Intellivision | Arcade |
DeadStar Battle | 1983 | Atari 2600, 5200, ZX Spectrum | Arcade |
Jedi Arena | 1983 | Atari 2600, Intellivision | Arcade |
Star Wars | 1983 | Recreativa y ordenadores de 8 y 16 bits | Arcade |
Return of The Jedi | 1984 | Recreativa y ordenadores de 8 y 16 bits | Arcade |
The Empire Strikes Back | 1985 | Recreativa y ordenadores de 8 y 16 bits | Arcade |
Droids: Scape from Aaron | 1988 | Spectrum, Amstrad CPC | Puzzle |
Star Wars (videoxuegu) | 1991 | NES | Arcade |
The Empire Strike Back | 1991 | NES | Arcade |
Super Star Wars | 1992 | Super Nintendo | Arcade |
X-Wing | 1993 | PC, Mac | Simulador de Combate Espacial |
X-Wing: Imperial Pursuit (Exp.) | 1993 | PC, Mac | Simulador de Combate Espacial |
X-Wing: B-Wing (Exp.) | 1993 | PC, Mac | Simulador de Combate Espacial |
Super Empire Strike Back | 1993 | Super Nintendo | Arcade |
Star Wars Chess | 1993 | PC, Sega CD, 3DO | Axedrez |
Rebel Assault | 1993 | PC, Mac, Sega CD, 3DO | Arcade |
Tie Fighter | 1994 | PC, Mac | Simulador de Combate Espacial |
Tie Fighter: Defender of the Empire (Exp.) | 1994 | PC, Mac | Simulador de Combate Espacial |
Star Wars Screen Entertainment | 1994 | PC, Mac | Salvapantalles |
Super Return of The Jedi | 1994 | PC, Super Nintendo, Gameboy | |
Star Wars Arcade | 1994 | Recreativa, Sega 32X | Arcade |
Dark Forces | 1995 | PC, Mac Playstation | Arcade 3D |
Rebel Assault II | 1995 | PC, Mac Playstation | Arcade |
Shadows of The Empire | 1996 | PC, Nintendo 64 | Arcade |
Yoda Stories | 1997 | PC, Gameboy Color | Aventura |
X-Wing vs. Tie Figther | 1997 | PC | Simulador de Combate Espacial |
X-Wing vs. Tie Figther: Balance of Power (Exp.) | 1997 | PC | Simulador de Combate Espacial |
Jedi Knights: Dark Forces II | 1997 | PC | Arcade 3D |
Master of Teräs Kasi | 1997 | Playstation | Arcade de Llucha |
Star Wars: Monopoly | 1997 | PC | Xuegu de Tableru |
Star Warped | 1997 | PC | |
Jedi Knights: Mysteries of The Sith (Exp.) | 1998 | PC | Arcade 3D |
Star Wars: Rebellion | 1998 | PC | Estratexa |
Star Wars: Behind The Magic | 1998 | PC | Enciclopedia Interautiva |
Star Wars: Rogue Squadron | 1998 | PC, Nintendo 64 | Arcade |
Star Wars Trilogy | 1998 | Recreativa | Arcade |
Star Wars: Droidworks | 1998 | PC, Mac | Xuegu Educativu |
X-Wing: Alliance | 1999 | PC | Simulador de Combate Espacial |
Star Wars: Episodio I. Racer | 1999 | PC, Sega Dreamcast, Nintendo 64, Power Mac, Gameboy Color | Arcade de Carreres |
Star Wars: Episodio I. La Amenaza Fantasma | 1999 | PC | Aventura |
Star Wars: Yoda's Challenge | 1999 | PC, Mac | Xuegu Educativu |
Star Wars: Anakin's Speedway | 1999 | PC, Mac | Xuegu Educativu |
Star Wars: Jar Jar's Journey | 1999 | PC, Mac | Xuegu Educativu |
Star Wars: Episodio I. Insider's Guide | 1999 | PC. Power Mac | Enciclopedia Interautiva |
Star Wars: Episodio I. Pit Droids | 1999 | PC, Mac | Puzzle |
Star Wars: Episodio I. Gungan Frontier | 1999 | PC, Mac | Estratexa |
Star Wars: Force Commander | 2000 | PC, Power Mac | Estratexa |
Star Wars: Jedi Power Battels | 2000 | Playstation, Sega Dreamcast, Gameboy Advance | Arcade |
Star Wars: Demolition | 2000 | Playstation, Sega Dreamcast | Arcade de Vehículos |
Star Wars: Episodio I. Battle for Naboo | 2000 | PC, Nintendo 64 | Arcade |
Star Wars: Obi Wan's Adventures | 2000 | Gameboy Color | Arcade |
Star Wars Math: Jabba's Game Galaxy | 2000 | PC, Mac | Xuegu de Tableru |
Star Wars: Early Learning Activity Center | 2000 | PC, Mac | Xuegu de Tableru |
Star Wars Race Arcade | 2000 | Recreativa | |
Star Wars: Episode I. Starfigther | 2001 | PC., PS2, Xbox | Arcade Espacial |
Star Wars: Galactic Battlegrounds | 2001 | PC, Mac | Estratexa |
Star Wars: Rogue Squadron II. Rogue Leader | 2001 | (Nintendo Gamecube) | Arcade |
Star Wars: Obi Wan | 2001 | Xbox | Arcade |
Star Wars: Super Bombad Racing | 2001 | PS2, Dreamcast | Arcade |
Star Wars: Racer Revenge | 2002 | Playstation 2 | Arcade |
Star Wars: Jedi Starfigther | 2002 | Playstation 2, Xbox | Arcade |
Star Wars: Jedi Knigth II. Jedi Outcast | 2002 | PC, Mac, (Nintendo Gamecube), Xbox | Arcade 3D |
Star Wars: Galactic Battelgrounds. Clone Campaings (Exp.) | 2002 | PC, Mac | Estratexa |
Star Wars: La Guerra de los Clones (Clone Wars) | 2002 | (Nintendo Gamecube), PS2, Xbox | Arcade |
Star Wars: Bounty Hunter | 2002 | PS2, (Nintendo Gamecube) | Arcade |
Star Wars: Episodio II. El Ataque de los Clones | 2002 | Gameboy Advance | Arcade |
Star Wars: Episode II. The New Droid Army | 2002 | Gameboy Advance | Arcade |
Star Wars: Star Figther Special Edition | 2002 | Xbox | |
Star Wars Galaxies: An Empire Divided | 2003 | PC | Rol Online |
Star Wars: Caballeros de la Antigua República | 2003 | PC, Xbox | Rol |
Star Wars: Flight of The Falcon | 2003 | Gameboy Advance | Arcade |
Star Wars: Jedi Knigth III. Jedi Academy | 2003 | PC, Xbox | Arcade |
Star Wars: Rogue Squadron III. Rebel Strike | 2003 | (Nintendo Gamecube) | Arcade |
Star Wars: Battlefront | 2004 | PC, Xbox, PS2 | Arcade Multixugador |
Star Wars: Republic Commando | 2004 | PC, Xbox | Arcade |
Star Wars Galaxies: Jump to Lightspeed (Exp.) | 2004 | PC | Rol Online |
Star Wars: Caballeros de la Antigua República II. Los Señores Sith | 2005 | PC, Xbox | Rol |
Star Wars Galaxies: Rage of the Wookies (Exp.) | 2005 | PC | |
Star Wars: Battlefront II | 2005 | PC, Xbox, PS2, PSP | |
Lego Star Wars | 2005 | PC, Xbox, PS2 | |
Star Wars Galaxies: the total Experience | 2005 | PC | |
Star Wars: Episode III. Revenge of the Sith (Revenge of the Sith) | 2005 | PS2, Xbox, Gameboy Advance, Nintendo DS | |
Star Wars: Empire at War | 2006 | PC | |
Lego Star Wars II | 2006 | PC, Xbox360, PS2 | |
Star Wars Trilogy: Apprentice of the Force | ? | GBA | |
Star Wars: Call the Force | ? | PC | |
Star Wars: Starfigther | ? | PC | |
Star Wars: Galaxies | ? | Xbox, PS2 | |
Cronoloxía Star Wars
L'universu espandíu ye alimentáu por cómics, noveles, videuxuegos, series de televisión, películes, etc. (Ver Cronoloxía Star Wars pa ver la llinia temporal del universu de Star Wars).
Ésitu comercial
El so ésitu foi grande abondo como pa permitir a Lucas crear la so propia productora (Lucasfilm) y una serie d'empreses rellacionaes (LucasArts, Industrial Light & Magic, ya otres). Foron les primeres películes que ficieron usu intensivu del merchandising como fonte de beneficios, estendiéndose aína fuera de lo cinematográficu. Namás salir la primera película, esistíen camisetes, cartelos, taces, cómics, llibros, etc., basaes nos personaxes de la película, y siguen produciéndose anguaño, a pesar de la parada de cuasi venti años ente «Return of the Jedi» y «The Phantom Menace».
Cuando Ronald Reagan presentó la so Iniciativa de Defensa Estratéxica (qu'incluyía'l llanzamientu de satélites capaces de destruyir misiles en plenu vuelu), la prensa dio-y el nomatu de «Star Wars», polo escomanao del proyeutu, qu'enxamás llegó a realizase, anque George W. Bush plantegó un proyeutu d'escudu antimisiles, que ye asemeyáu pero menos ambiciosu.
Los planetes en Star Wars
Tola Saga de les películes, comics, llibros y videoxuegos desendolquense na mesma galaxa (mui, mui alloñada, y fai munchu tiempu). Pa salvar les pergrandes distancies ente estremaos sistemes planetarios, utilizase'l vuelu hiperespacial, desarrolláu miles d'años enantes de la historia cuntada nes películes.
Hai una serie de rutes conocíes al traviés del hiperespaciu, lo que fai qu'unos planetes seyan más importantes qu'otros, simplemente por tar nuna d'estes rutes.
Dellos de los millones de planetes que conformen esta galaxa son los que vienen darréu:
Abregado-Rae | Adega | Agamar | Alderaan | Almania | Alzoc III | Ambria | Ammuud | Ando | Anoth | ||
Antar 4 | Aquaris | Arbra | Aridus | Arkania | Atzerri | Bakura | Balmorra | Barab I | Baroonda | ||
Belsavis | Bespin | Bestine | Bilbringi | Bimmisaari | Bonadan | Borleias | Bothawui | Byss | Cato Neimoidia | ||
Carida | Carratos | Chandrila | Cerea | Corellia | Coruscant | Dagobah | Dantooine | Da Soocha V | Dathomir | ||
Dellalt | Deralia | Dorin | Drall | Drommund Kaas | Duro | Edatha | Endor | Eredenn | Eriadu | ||
Etti IV | Excarga | Felucia | Firrerre | Fodurant | Galantos | Gamorr | Garos IV | Geonosis | Glee Anselm | ||
Hapes | Haruun Kal | Honoghr | Hoth | Hypori | Iktotch | Ithor | Ilum | Joonia | J't'p'tan | ||
Krant | Kalarba | Kamino | Kashyyyk | Kejim | Kessel | Khomm | Kiffu | Korriban | Kothlis | Kuat | Lwhekk |
Maanan | M'haeli | Mimban(Circarpous V) | Mon Calamari | Mrlsst | Munto Codru | Muunilinst | Mustafar | Mygeeto | Myrkr | Mytus VII | |
Naboo | Nadiem | Nal Hutta | Nar Shaddaa | Nam Chorios | Nelvaan | Nim Drovis | Nkllon | N'zoth | Onderon | ||
Ord Mantell | Ord Sedra | Ossus | Perasus | Polis Massa | Pydyr | Pzob | Rafa V | Ralltiir | Reytha | Rodia | |
Roon | Ryloth | Sacorria | Saleucami | Sarapin | Selonia | Sullust | Taanab | Talasea | Talus y Tralus | ||
Tatooine | Taris | Telti | Teris | Teyr | Thyferra | Tynna | Utapau | Umgul | Asteroides de Vergesso | ||
Vortex | Wayland | Yavin | Yavin VIII | Yavin XIII | Ylesia | Zhar |
Ver tamién
- Nueva Orde Jedi
- Sith
- La Fuercia
- Jedi
- Sable de Lluz
- Relixón Jedi
- La Guerra los Clones (Clone Wars)
- Yuuzhan Vong
- Términos rellacionaos con Star Wars
- Personaxes menores de Star Wars
- Coleicionables de Star Wars
- Estilos de Combate Ligthsaber
Referencies
Enllaces esternos
Páxines oficiales
- StarWars.com Sitiu oficial sobro les películes y l'universu espandíu (n'inglés)
- LucasArts Empresa qu'edita los videuxuegos de Star Wars
Páxines con información sobro la saga
- Entraes de Star Wars n'IMDB
- Wookieepedia - El wiki de Star Wars (n'inglés)
- Wookieepedia n'español - El wiki de Star Wars (n'español)
- Enciclopedia sobro Star Wars (n'español)
- La influyencia del antropólogu Joseph Campbell nel guión de Star Wars