Potentilla tabernaemontani
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Rosoideae
Tribu: Potentilleae
Subtribu: Potentillinae
Xéneru: Potentilla
Especie: P. tabernaemontani
Asch. 1891
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Potentilla tabernaemontani ye una especie del xéneru Potentilla. Distribúise per Europa y vegeta en hábitats secos, predresos y caliares, como praos, márxenes de carretera y turries. En xardinería suelse utilizar como planta de rocalla.

Vista de la planta con flor
Nel so hábitat

Descripción

Planta viviega rastrera que nun llevanta más de 15 cm del suelu, con tarmos baltaos o inclinaos. Fueyes peloses, palmotiaes, estremaes en segmentos como deos, dentaos y en númberu de 5 a 7. Estípules lliniales o linear-triangulares. Flores provistes d'un calículo formáu por segmentos llanceolaos, xeneralmente más curtios que los sépalos. Estos postreros ovalaos y en númberu de 5. Los 5 pétalos mariellos son más llargos que los sépalos. Estilu en maza. El frutu ye un aqueniu rugoso. Floria a principios de la primavera.

Taxonomía

Potentilla tabernaemontani describióse por Paul Friedrich August Ascherson y espublizóse en Verhandlungen des Botanischen Vereins für die Provinz Brandenburg und die Angrenzenden Länder 32: 156. 1891.[1]

Etimoloxía

Potentílla: nome xenéricu que remanez del llatín postclásico potentilla, -ae de potens, -entis, potente, poderosu, que tien poder; llatín -illa, -illae, sufixu de diminutivu–. Alude a les poderoses presuntes propiedaes tóniques y astringentes d'esta planta.

tabernaemontani: epítetu dau n'honor del botánicu Tabernaemontanus.[2]

Sinonimia
  • Potentilla verna (L.) Hook.
  • Potentilla xerophila Jord. ex Verl. 1856
  • Potentilla vitodurinensis Zimmeter 1884
  • Potentilla turicinensis Zimmeter 1884
  • Potentilla neumanniana Rchb. 1832
  • Potentilla syenitea Jord. in Verl. 1857
  • Potentilla siegfriedii Zimmeter 1889
  • Potentilla serotina Vill. 1788
  • Potentilla scoparioides P.Monts. 1974
  • Potentilla schwarzii Poeverl.
  • Potentilla prostrata Haenke ex Pohl 1874
  • Potentilla porrigens Zimmeter 1884
  • Potentilla opaca L. 1759
  • Potentilla neumanniana var. hirsuta (DC.) O.Bolòs & Vigo 1984
  • Potentilla montivaga Timb.-Lagr. 1870
  • Potentilla minor Giraudias [1894, Bull]
  • Potentilla mascunii P.Monts. 1974
  • Potentilla magna Jeanb. & Timb.-Lagr. 1879
  • Potentilla incana Moench 1802
  • Potentilla guarensis P.Monts. 1974
  • Potentilla explanata Zimmeter 1884
  • Potentilla croceolata (Johanss.) Johanss. 1910
  • Potentilla chaubardiana Timb.-Lagr. 1856
  • Potentilla candollei Jeanb. & Timb.-Lagr. 1879
  • Potentilla billotii Boulay 1869
  • Potentilla australis Timb.-Lagr. 1871
  • Potentilla agrivaga Jeanb. & Timb.-Lagr. 1879
  • Potentilla aestiva Haller f. in Ser. 1820
  • Dynamidium xerophilum Timb.-Lagr. 1870
  • Dynamidium vivariensis Fourr. 1868
  • Dynamidium syeniteum (Jord.) Fourr. 1868
  • Dynamidium stipulaceum Timb.-Lagr. 1870
  • Dynamidium chaubardianum (Timb.-Lagr.) Timb.-Lagr. 1870
  • Dynamidium australe Timb.-Lagr. 1870
  • Dynamidium agrivagum Timb.-Lagr. 1870
  • Potentilla tabernaemontani subsp. hirsuta (DC.) O.Bolòs & Vigo 1974
  • Potentilla opaca var. neumanniana (Rchb.) Nyman 1878
  • Dynamidium montivagum (Timb.-Lagr.) Fourr.[3]

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos

This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.