Patrice de Mac Mahon | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
24 mayu 1873 - 30 xineru 1879 ← Adolphe Thiers - Jules Grévy →
24 mayu 1873 - 30 xineru 1879 ← Adolphe Thiers - Jules Grévy →
1r setiembre 1864 - 27 xunetu 1870 ← Édouard-Charles de Martimprey - François Louis Alfred Durrieu →
| |||||||||
Vida | |||||||||
Nacimientu | Sully, 13 de xunu de 1808[1] | ||||||||
Nacionalidá | Francia | ||||||||
Muerte | Montcresson, 17 d'ochobre de 1893[2] (85 años) | ||||||||
Sepultura | bóveda de Gobernadores (es) | ||||||||
Causa de la muerte | enfermedad renal crónica (es) | ||||||||
Familia | |||||||||
Padre | Maurice-François de Mac-Mahon | ||||||||
Madre | Pélagie de Riquet de Caraman | ||||||||
Casáu con | Élisabeth de Mac Mahon (es) (1854 – valor desconocíu)[3] | ||||||||
Fíos/es |
Emmanuel de Mac Mahon Marie Armand Patrice de Mac Mahon (es) [4] | ||||||||
Hermanos/es | Charles Marie de Mac-Mahon | ||||||||
Pueblu | MacMahon family (en) | ||||||||
Estudios | |||||||||
Estudios |
Lycée Saint-Louis (es) Escuela Especial Militar de Saint-Cyr (es) (23 ochobre 1825 - 1r ochobre 1827) | ||||||||
Llingües falaes | francés[5] | ||||||||
Oficiu | oficial, políticu, militar | ||||||||
Premios |
ver
| ||||||||
Serviciu militar | |||||||||
Cuerpu militar | Fuercies Armaes de Francia | ||||||||
Graduación | mariscal de Francia (es) | ||||||||
Lluchó en |
guerra franco-prusiana Conquista francesa de Argelia (es) Guerra de Crimea Segunda Guerra de la Independencia Italiana (es) Comuña de París | ||||||||
Creencies | |||||||||
Relixón | Ilesia Católica | ||||||||
Partíu políticu | legitimismo (es) | ||||||||
Marie Edmé Patrice Maurice de Mac Mahon, más conocíu a cencielles como Patrice de Mac Mahon, conde de Mac Mahon, duque de Magenta y mariscal de Francia (Sully, 13 de xunetu de 1808-Montcresson, 17 d'ochobre de 1893) foi un militar y políticu francés. Presidente de Francia, y el segundu de la Tercer República francesa, del 24 de mayu de 1873 al 30 de xineru de 1879. Venía de una familia d'ascendencia irlandesa qu'emigró a Francia a finales del sieglu XVII.
Carrera militar
Siendo xeneral del exércitu francés, la so victoria na batalla de Sebastopol en 1855 asegura la victoria final de los franceses y de los sos aliaos británicos na guerra de Crimea.
Mientres la Segunda Guerra d'Independencia d'Italia, lleva les tropes de Francia y d'El Piamonte escontra la victoria na batalla de Magenta, en 1859. Esa victoria valdrá-y ser nomáu duque de Magenta y mariscal de Francia pol emperador Napoleón III.
Polos sos ésitos na guerra de conquista d'Arxelia, onde entartalla la resistencia de los bereberes de Cabilia, ye nomáu gobernador d'Arxelia en 1864. Les crítiques a la so mala xestión obligar a presentar la so dimisión ante l'emperador en 1870. Sicasí, l'españíu de la guerra franco-prusiana pel branu del mesmu añu va faer que Napoleón III ríca-y p'asumir el mandu del exércitu francés. Dempués de sufrir delles derrotes en Alsacia, el so fracasu na batalla de Sedán va conducir a la capitulación de los franceses ante'l rei de Prusia y futuru emperador d'Alemaña a partir de 1871, Guillermu I, el 2 de setiembre de 1870.
Una vegada proclamada la Tercer República Francesa, el presidente Adolphe Thiers encarga a Mac Mahon el mandu de les tropes del gobiernu llamáu "de Versalles" al españar la Comuña de París en marzu de 1871. La so represión de la sulevación popular va ser particularmente sangrienta: 30 000 muertos civiles, 38 000 persones encarcelaes y 7 000 deportaes.
Carrera política
Dempués del abandonu de Thiers, Patrice de Mac Mahon ye escoyíu presidente de la República'l 24 de mayu de 1873. Nun despintaba los sos sentimientos monárquicos, y mientres la so presidencia fomentó la creación de gobiernos conservadores y restauracionistas ensin cuntar col sofitu de l'asamblea nacional, polo que la crisis constitucional y el bloquéu de les instituciones yeren constantes. Mientres la Francia rural almirába-y pol so pasáu militar, el descontentu aumentaba en París y nes grandes ciudaes pola represión exercida contra la prensa y los círculos republicanos.
Col sofitu del Senáu, Mac Mahon decretó la disolución de la cámara baxa en 1876, esperando consiguir una mayoría que-y fora más favorable. Pero la resultancia de les eleiciones volver na so contra y l'esquierda ganó con aplastante mayoría (335 escaños frente a 198 anti-republicanos). Inorando la resultancia de la consulta popular, Mac Mahon intentó imponer un gobiernu conservador pero nun pudo evitar la formación d'un gobiernu republicanu lideráu por Jules Dufaure. Cuando nes eleiciones de 1879 la izquierda ganó la mayoría de los escaños del senáu, Mac Mahon dimitió. El republicanu Jules Grévy asocéde-y na presidencia del Estáu.
Patrice de Mac Mahon permaneció retiráu de la vida política hasta la so muerte, en 1893.
Bibliografía
- Léon Laforge, Histoire complète de Mac-Mahon, maréchal de France, duc de Magenta (1808–1893): D'après des documents originaux et des pièces officielles, Paris, Lamulle et Poisson, 1898. (en francés)
- Gabriel de Broglie, Mac Mahon, Paris, Perrin, 2000, 459 p. ISBN 2-262-01143-5 (en francés)
Referencies
- ↑ Afirmao en: Find a Grave. Data de consulta: 30 agostu 2019. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ URL de la referencia: http://www.senat.fr/senateur-2nd-empire/mac_mahon_marie_edmee_patrice_maurice0039e2.html.
- ↑ Identificador de persona en The Peerage: p22224.htm#i222234. Data de consulta: 7 agostu 2020.
- ↑ Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
- ↑ Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
- 1 2 3 4 5 6 Afirmao en: Base Léonore. Identificador Léonore: LH//1679/73. Editorial: Ministerio de Cultura de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
- ↑ URL de la referencia: https://www.legiondhonneur.fr/fr/actualites/les-insignes-de-lordre-de-lelephant-demmanuel-macron-deposes-au-musee/1774/2. Data de consulta: 15 mayu 2022.
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Patrice de Mac Mahon.
Predecesor: Adolphe Thiers |
Presidente de Francia 1873-1879 |
Socesor: Jules Grévy |