Macrollingua (del inglés macrolanguage), en llingüística, ye una categoría introducida pol estándar internacional ISO-639. Xeneralmente designa a una llingua qu'esiste en forma de distintes variedaes, non necesariamente intercomprensibles, pero que por ciertes razones considérense formes dialeutales d'una mesma llingua. En sentíu llingüísticu, munches vegaes referir a un grupu de delles llingües puramente emparentaes ensin tener caúna un nome específicu y que por motivos culturales, relixosos, etc. considérense, sicasí, una sola llingua. Delles vegaes emplega'l términu refiriéndose a diglosia: cuando esisten delles fales derivaes d'una llingua más antigua o «clásica», pero qu'esta sigue tando n'usu pa facilitar la comunicación ente los falantes de les variedaes populares. Son macrollingües, por casu: l'árabe, el chinu, el quechua, el náhuatl, el sardu y delles llingües indíxenes del mundu. Les macrollingües son rexistraes y catalogaes pola organización SIL International. El conceutu de macrollingua puede ser comparáu col conceutu sociollingüísticu de Dachsprache
Llista de macrollingües
Esta llista namái inclúi datos específicos del SIL:
ISO 639-1 | ISO 639-2 | ISO 639-3 | Númberu de variantes inintelixibles |
Nome de la macrollingua |
---|---|---|---|---|
ak | aka | aka | 2 | idioma akan |
ar | ara | ara | 30 | idioma árabe |
ai | aym | aym | 2 | idioma aimara |
az | aze | aze | 2 | idioma azerbaiyano |
(-) | bal | bal | 3 | idioma baluchi |
(-) | bik | bik | 5 | llingües bikol |
(-) | bua | bua | 3 | idioma buriato |
(-) | chm | chm | 2 | idioma mari (Rusia) |
cr | cre | cre | 6 | idioma cree |
(-) | del | del | 2 | idioma delaware |
(-) | dean | dean | 2 | idioma slave (llingües atabascanes) |
(-) | din | din | 5 | idioma dinka |
(-) | doi | doi | 2 | idioma dogri (macro) |
fa | fas/per | fas | 2 | idioma persa |
ff | ful | ful | 9 | idioma fula |
(-) | gba | gba | 5 | idioma gbaya (RCF) |
(-) | gon | gon | 2 | idioma gondi |
(-) | grb | grb | 5 | idioma grebo |
gn | grn | grn | 5 | idioma guaraní |
(-) | hai | hai | 2 | idioma haida |
sh | (-) | hbs | 3 | idioma serbocroata |
(-) | hmn | hmn | 21 | idioma hmong |
iu | iku | iku | 2 | idioma inuktitut |
ik | ipk | ipk | 2 | idioma inupiaq |
ja | jpn | jpn | 7 | llingües xapóniques |
(-) | jrb | jrb | 5 | llingües xudeo-arábigues |
kr | kau | kau | 3 | idioma kanuri |
(-) | kok | kok | 2 | idioma konkani (xenéricu) |
kv | kom | kom | 2 | idioma komi |
kg | kon | kon | 3 | idioma kongo |
(-) | kpe | kpe | 2 | idoma kpelle |
ku | kur | kur | 3 | idioma curdu |
(-) | lah | lah | 8 | idioma lahnda |
(-) | man | man | 7 | idioma mandinga |
mg | mlg | mlg | 10 | Idioma malgax |
(-) | mix | mix | 4 | idioma mixe |
mn | mon | mon | 2 | idioma mongol |
ms | msa/may | msa | 13 | idioma malayu (xenéricu) |
(-) | mwr | mwr | 6 | idioma marwari |
(-) | nah | nah | 28 | idioma náhuatl |
non | nor | nor | 2 | idioma noruegu |
oc | oci | oci | 5 | idioma occitanu (post 1500); idioma provenzal |
oj | oji | oji | 7 | idioma ojibwa |
om | orm | orm | 4 | idioma oromo |
ps | aguadía | aguadía | 3 | idioma pastún |
qu | que | que | 44 | llingües quechues |
(-) | raj | raj | 6 | idioma rayastani |
(-) | rom | rom | 7 | idioma romanín |
sq | sqi/alb | sqi | 4 | idioma albanés |
sc | srd | srd | 4 | idioma sardu |
sw | swa | swa | 2 | idioma suaḥili |
(-) | syr | syr | 2 | idioma siríacu |
(-) | tmh | tmh | 4 | idioma tamashek |
uz | uzb | uzb | 2 | idioma uzbeku |
yi | yid | yid | 2 | idioma yidis |
(-) | zap | zap | 58 | idioma zapoteco |
za | zha | zha | 2 | idioma zhuang |
zh | zho/chi | zho | 13 | idioma chinu |
Ver tamién
Referencies
Enllaces esternos