Llingua aglutinante ye un termu de la tipoloxía llingüística. Según criterios morfolóxicos nes llingües aglutinantes les pallabres fórmense amestando al lexema afixos, de mou que les fronteres ente los morfemes queden perfeutamente marcaes. Cada morfema correspuende con un trazu semánticu o funcional. El términu de "llingua aglutinante" creólu en 1836 el llingüista alemán Wilhelm von Humboldt.
Les llingües aglutinantes estrémense de les llingües flexives, aisllantes y polisintétiques.
Exemplos:
- en turcu, de la radical "ev"(casa) fórmanse: "evler" (casas), "evlerim" (las mías casas) ou "evlerimde" (nas mías casa).
- En xaponés, amarisamukunakattadeshō ka "Nun facía tantu cutu, ¿non?" descomponse en: amari "non tantu" + samui "cutu" + kunai pal negativu + katta pal pasáu + deshō una mena de condicional que suaviza el ka, que te una marca del interrogativu.
Otres llingües aglutinantes son, xunta'l yá nomáu turcu y xaponés, el guaraní, el finlandés, l'húngaru, el coreanu, o el suaḥili.
Referencies
Enllaces esternos
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Llingua aglutinante.
This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.