Llingües senegambianes
Distribución xeográfica Oeste d'África Occidental
Países  Mauritania
 Senegal
 Gambia
Bandera de Guinea-Bisáu Guinea-Bisáu
 Guinea
Falantes ~19 millones
Filiación xenética

Nixero-Congoleña
  Atlántica occ.

    L. senegambianas
Subdivisiones Fula-Serer
Cangin
Wólof
Buy-Ñun
Tenda
Nalu
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües senegambianas o atlántiques septentrionales son un grupu de llingua Níxer-Congu falaes nel sur de Mauritania, Senegal, Gambia, Guinea-Bisáu y Guinea. La moderna división senegambiana ye una reestructuración del antiguu grupu atlánticu septentrional (términu qu'entá s'usa dacuando pa estes llingües).

Los fula, etnia seminómada, falen una llingua d'esti grupu y estendieron la so llingua dende Senegal a lo llargo de tol Sahel occidental y central. La principal llingua d'esti grupu, en términos demográficos ye l'idioma wólof, llingua oficial en Senegal, con unos cuatro millones de falantes nativos y millones más como falantes de segunda llingua. Envalorar en 13 millones el númberu total de falantes de distintes variedaes del fulani y cerca d'un millón los falantes del serer.

Clasificación

La división septentrional de les llingües atlántiques occidentales foi propuesta por D. Sapir (1971). Sicasí, l'agrupación atlántica occidental y les sos cañes paecen ser más bien una agrupación xeográfica o tipolóxica, más qu'un grupu filoxenéticu válidu dientro de les llingua Níxer-Congu. Un estudiu recién qu'esamina'l parentescu dientro d'esti grupu de Segerer (2010), considera que les llingües bak nun son parte del grupu atlánticu septentrional, orixinalmente propuestu por Sapir, anque atopa que'l restu de llingua sí tán, en forma demostrada, emparentaes. Esti grupu más compactu taría carauterizáu por mutaciones consonántiques específiques. Propúnxose'l siguiente árbol cladístico pa les llingües senegambianas:

Senegambiano 

 Fula-Cangin 

 Fula-Serer 

Fula (Fulani)



Serer



 (Tenda) 
 Tenda 

Basari-Bedik



Konyagi (Wamei)




Biafada-Pajade (Badjara)





Cangin



 Wólof-Nyun 

Wólof


 Buy-Nyun 

Kasanga, Kobiana (Buy)



Banyum (Nyun, Ñun)






Nalu (Baga Mboteni, Mbulungish, Nalu)



Toles llingües fula-cangin (fula-tenda) tienen consonantes implosivas, ente que'l serer y el fula comparten amás diversos sufixos nominales. Munches clasificaciones, incluyendo la de Ethnologue 16, asitien al serer como más cercanu al wólof que al fula. Sicasí, esto paez remontase a dellos datos erróneos de Sapir consideraos por Wilson (1989).[1]

Descripción llingüística

Mutaciones consonántiques

Les llingües senegambianas (antiguu "atlánticu septentrional" ensin les llingües bak) son un grupu de llingües caracterizaes pola so mutación consonántica, un fenómenu en que la consonante inicial d'una pallabra varia dependiendo de factores morfosintácticos. En fula, por casu, la consonante inicial de munchos nomes camuda dependiendo de si tratar d'una forma de singular o plural:

singularplural
pul-lo
'fulani (individuu)'
ful-ɓy
'(los) fulani'
guj-jo
'lladrón'
wuy-ɓy
'lladrones'

Clases nominales

Les llingües atlántiques occidentales tienen sistemes de clases nominales similares a los atopaos n'otres llingua Níxer-Congu, siendo los más conocíos los de les llingua bantú. Nesti últimu grupu les clases nominales señalar por aciu prefixos, y los llingüistes consideren qu'estos prefixos reflexen morfemes yá presentes en proto-Níxer-Congu. Les llingües fula-serer, sicasí, marquen les clases nominales por aciu sufixos o una combinación de prefixos y sufixos. Joseph Greenberg argumentó que les formes sufijadas surdieron de manera independiente como resultáu de determinantes enclíticos que concordaben cola clase nominal:

CL-Nome CL-Det CL-Nome-CL Nome-CL

Comparanza léxica

Los numberales para distintos grupos de llingües senegambianas son:[2]

GLOSA Fula-Cangin Wólof-Nyun Nalu PROTO-
SENEGAM.
PROTO-
FULA
Serer PROTO-
TENDA
PROTO-
CANGIN
Wólof PROTO-
BN
Mbulungish
(Baga-Foré)
Nalu
'1'*goʔo-yŋ*-diyẽ(?)*yiːnɔːbɛnː*teː-ki-bendeːndɪk*-dĩ
'2'*ɗiɗiɗik*-xi(?)*k-anakɲaːr*naːn-ʧi-dibilɛ*-di/
*naː-
'3'*tatitadik*-tʲar(?)*k-ahayɲɛtː*taːrʧi-tɛtpaːt*taːdi
'4'*nainahik*-naxi*ninː(ki)-ɲɛntʧi-nɛŋbiːnaːŋ*naːi-
'5'*ʤowiɓedik*-bəda/
*-ɲɟõ
*ja-los tos
*iːp
dʒuroːm*yu-roːg la so-sɑteːduŋ
'6'*5+15+1*5+1*5+15+1*5+1sɑk-ben5+1*5+1
'7'*5+25+2*5+2*5+25+2*5+2sɑk-di5+2*5+2
'8'*5+35+3*5+3*5+35+3*4+4sɑk-tɛt5+3*5+3
'9'*5+45+4*5+4*5+45+4sɑk-nɛŋ5+4*5+4
'10'*sapːoxarɓaxay*-pahw(?)*sabofukːɛtɛlɛtɛːblɛ~
tɛbɪlɛ

Referencies

Bibliografía

  • David Sapir, 1971. "West Atlantic: an inventory of the languages, their noun-class systems and consonant alternation". In Sebeok, ed, Current trends in linguistics, 7: linguistics in sub-Saharan Africa. Mouton, 45–112
  • Guillaume Segerer & Florian Lionnet 2010. "'Isolates' in 'Atlantic'". Language Isolates in Africa workshop, Lyon, Dec. 4


This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.