Llanzamientu de pesu | |
Meyores marques homes | |
Mundial | Randy Barnes 23,12 (1990) |
Olímpicu | Ryan Crouser 22,52 (2016) |
Meyores marques muyeres | |
Mundial | Natalia Lisovskaya 22,63 (1987) |
Olímpicu | Ilona Slupianek 22,41 (1980) |
El llanzamientu de pesu[1] ye una prueba del atletismu modernu, que consiste en propulsar una bola sólida d'aceru al traviés del aire a la máxima distancia posible.
Forma parte del programa d'atletismu nos Xuegos Olímpicos, na que'l pesu de la bola ye de 7,26 kg n'homes y de 4 kg en muyeres. El pesu del artefautu puede variar según la edá de los prauticantes; kg y na caña femenina de 4 kg, na categoría menor masculina llanzar de 5 kg y na caña femenina de 3 kg. L'área de llanzamientu ta circunscrita a un círculu de 2,137 m (7 pies) de diámetru, xeneralmente de cementu, y na so parte delantera tien un cantu de madera que lo delimita. La zona onde cai'l pesu denominar zona de cayida y ye un ángulu de 40º dende l'área de llanzamientu.
L'actual plusmarca mundial masculina ye de 23,12 m, llograos pol norteamericanu Randy Barnes, campeón nos Xuegos Olímpicos de 1996 n'Atlanta y na categoría femenina pertenez a Natalya Lisovskaya con una marca de 22,63 m dende l'añu 1987.
Historia
La primer mención qu'atopamos del llanzamientu de pesu ye en testu griegu del sieglu VIII e. C., concretamente na Ilíada, nel Cantar XXIII - 826 y 836, mientres los Xuegos Aciagos n'honor a Patroclo:
- 826.- Depués el Pelida sacó la bola de fierro ensin bruñir que n'otru tiempu llanzaba'l forzudu Eetión, al qu'habiendo matáu Aquiles, llevar a la so nave la bola y toles sos demás riqueces. Y amosándola, dixo a los argivos: «Que se llevanten los que quieran delidiar nesti exerciciu. La presente bola va apurrir al que venciera cuanto fierro precise mientres cinco años, por estensos que sían los sos campos; de cuenta que los sos pastores y los que-y trabayen aquellos nun van tener que dir a por fierro a la ciudá».
- 836.- Oyéndo-y espresase asina, levantóse aína'l desacobardáu Polipetes; dempués el brengosu Leonteo, que tanto asemejábase na so fuercia a un dios; más tarde, Ayax Telamonio, y a lo último el divín Epeo. Pusiéronse en ringlera, y el divín Epeo coyó la bola y refundiar, dempués de voltiar; los que lo guardaben dexaron escapar berros d'almiración. Tirar el segundu Leonteo, que llogró pasar al anterior. Al puntu despidir Ayax Telamonio colos sos robustos brazos, faciéndola dir más allá que los que-y precedieren. Y, a lo último tomóla el desacobardáu Polipetes, y cuanta ye la distancia que llega'l cayado cuando lo llanza'l pastor percima de la vacada, tantu pasó la bola al espaciu alcanzáu por Ayax Telamonio. Aplaudieron toos la so fuercia y maña, y los sos amigos llevar a les naves el premiu que'l so rei ganara.
El llanzamientu de pesu modernu nació como una demostración de fuercia nes competiciones tradicionales d'Irlanda y Escocia.[2] Apaez a mediaos del sieglu XVIII un intentu de normalizar esta prueba y se estandariza el pesu coles bales de cañón ingleses que pesaben 16 llibras (7,260 kg) y llanzábase dende un cuadráu de 7 pies (2,125 m) de llau delimitado con un pequeñu cantu, esti pesu y midida caltiénse anguaño.[3] Nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 1896 y Xuegos Olímpicos de París 1900 llanzar dende una plataforma rectangular pintada nel suelu o delimitada por cintes. El círculu actual, empezar a utilizar a finales d'esi mesmu sieglu, pero nun ye hasta los Xuegos Olímpicos de Saint Louis 1904 onde s'utiliza per primer vegada nuna competición internacional, pero pintáu nel suelu con cal blanco y n'otra superficie distinta al cementu, supónse que yerba o tierra. A partir añade un cantu de madera que delimita frontalmente'l círculu de llanzamientu. Darréu utilízase una superficie de ceniza, y caltiénse el so usu hasta la temporada 1952-53, fecha na qu'empiecen a apaecer los círculos de cementu con un cantu de madera frontero y que favorecen el desplazamientu del llanzador. El sector de cayida primeramente foi de 65º, en 1973 amenorgar a 45º, a 40º en 1979 y a 34, 92º en 2004 calteniéndose hasta l'actualidá.[2]
Récores
(actualizáu al 31 d'agostu de 2015)
Marca | Atleta | País | Llugar | Fecha | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Mundial (WR) | Homes | 23,12 | Randy Barnes | Estaos Xuníos d'América | Atlanta | 20-05-1996 |
Muyeres | 22,63 | Natalia Lisovskaya | Xunión Soviética | Moscú | 07-06-1987 | |
Olímpicu (OR) | Homes | 22,52 | Ryan Crouser | Estaos Xuníos d'América | Rio de Janeiro | 18-08-2016 |
Muyeres | 22,41 | Ilona Slupianek | República Democrática Alemana | Moscú | 24-07-1980 | |
Européu (ER) | Homes | 23,06 | Ulf Timmermann | República Democrática Alemana | Hania | 22-05-1988 |
Muyeres | 22,63 | Natalia Lisovskaya | Xunión Soviética | Moscú | 07-06-1987 | |
Americanu (AM) | Homes | 23,12 | Randy Barnes | Estaos Xuníos d'América | Los Angeles | 20-05-1990 |
Muyeres | 20,96 | Belsy Laza | Cuba | Ciudá de Méxicu | 02-05-1992 | |
Africanu (AF) | Homes | 21,97 | Janus Robberts | Sudáfrica | Eugene | 02-06-2001 |
Muyeres | 18,43 | Vivian Chukwuemeka | Nixeria | Walnut | 19-04-2003 | |
Asiáticu (AS) | Homes | 21,13 | Sultan Abdulmajeed Alhabashi | Arabia Saudita | Doḥa | 08-05-2009 |
Muyeres | 21,76 | Meisu Li | China | Shijiazhuang | 23-04-1988 | |
Oceánicu (OC) | Homes | 21,58 | Tomas Walsh | Nueva Zelanda | Beixín | 23-08-2015 |
Muyeres | 21,24 | Valerie Adams | Nueva Zelanda | Daegu | 29-08-2011 |
Atletes con meyores marques mundiales
(actualizáu a 12-08-2016)
Homes
Muyeres
Ranking | Marca | Atleta | País | Fecha | Llugar |
---|---|---|---|---|---|
1. | 22.63 | Natalya Lisovskaya | Xunión Soviética | 7 de xunu de 1987 | Moscú |
2. | 22.50 | Helena Fibingerová | Checoslovaquia | 19 de febreru de 1977 | Jablonec nad Nisou |
3. | 22.45 | Ilona Slupianek | República Democrática Alemana | 11 de mayu de 1980 | Potsdam |
4. | 22.19 | Claudia Losch | Alemaña Occidental | 23 d'agostu de 1987 | Hainfeld |
5. | 21.89 | Ivanka Khristova | Bulgaria | 4 de xunetu de 1976 | Belmeken |
6. | 21.86 | Marianne Adam | República Democrática Alemana | 23 de xunu de 1979 | Leipzig |
7. | 21.76 | Li Meisu | China | 23 d'abril de 1988 | Shijiazhuang |
8. | 21.73 | Natalya Akhrimenko | Xunión Soviética | 21 de mayu de 1988 | Leselidze |
9. | 21.70 | Nadzeya Ostapchuk | Bielorrusia | 12 de febreru de 2010 | Maguilov |
10. | 21.69 | Vita Pavlysh | Ucraína | 15 d'agostu de 1998 | Budapest |
11. | 21.66 | Sui Xinmei | China | 9 de xunu de 1990 | Beixín |
12. | 21.62 | Verzhinia Veselinova | Bulgaria | 21 d'agostu de 1982 | Sofía |
13. | 21.60 | Valentina Fedyushina | Xunión Soviética | 28 d'avientu de 1991 | Simferópol |
14. | 21.58 | Margitta Pufe | República Democrática Alemana | 28 de mayu de 1978 | Erfurt |
15. | 21.57 | Ines Müller | República Democrática Alemana | 16 de mayu de 1988 | Atenes |
16. | 21.53 | Nunu Abashidze | Xunión Soviética | 20 de xunu de 1984 | Kiev |
17. | 21.52 | Huang Zhihong | China | 27 de xunu de 1990 | Beixín |
18. | 21.46 | Larisa Peleshenko | Rusia | 26 d'agostu de 2000 | Budapest |
19. | 21.45 | Nadezhda Chizhova | Xunión Soviética | 29 de setiembre de 1973 | Varna |
20. | 21.43 | Eva Wilms | Alemaña Occidental | 27 de xunu de 1977 | Múnich |
21. | 21.42 | Svetlana Krachevskaya | Xunión Soviética | 24 de xunetu de 1980 | Moscú |
22. | 21.31 | Heike Hartwig | República Democrática Alemana | 16 de mayu de 1988 | Atenes |
23. | 21.27 | Liane Schmuhl | República Democrática Alemana | 26 de xunu de 1982 | Cottbus |
24. | 21.24 | Valerie Adams | Nueva Zelanda | 29 d'agostu de 2011 | Daegu |
25. | 21.22 | Astrid Kumbernuss | Alemaña | 5 d'agostu de 1995 | Gotemburgu |
Campeones olímpicos
Masculín
Pa medayistes ver Medayistes olímpicos n'atletismu (Llanzamientu de pesu masculín).
Edición | Oru | Plata | Bronce |
---|---|---|---|
Atenes 1896 | Robert Garrett (11,22 m.) | Miltiades Gouskos | Georgios Papasideris |
París 1900 | Richard Sheldon (14,10 m.) | Josiah McCracken | Robert Garrett |
Saint Louis 1904 | Ralph Rose (14,81 m.) | Wesley Coe | Leon Feuerbach |
Londres 1908 | Ralph Rose (14,21 m.) | Denis Horgan | John Garrels |
Estocolmo 1912 | Patrick McDonald (15,34 m.) | Ralph Rose | Lawrence Whitney |
Amberes 1920 | Ville Pörhölä (14,81 m.) | Elmer Niklander | Harry Liversedge |
París 1924 | Clarence Houser (14,995 m.) | Glenn Hartranft | Ralph Hills |
Ámsterdam 1928 | John Kuck (15,87 m.) | Herman Brix | Emil Hirschfeld |
Los Angeles 1932 | Leo Sexton (16,005 m.) | Harlow Rothert | František Douda |
Berlín 1936 | Hans Woellke (16,20 m.) | Sulo Bärlund | Gerhard Stock |
Londres 1948 | Wilbur Thompson (17,12 m.) | Jim Delaney | Jim Fuchs |
Ḥelsinki 1952 | Parry O'Brien (17,41 m.) | Darrow Hooper | Jim Fuchs |
Melbourne 1956 | Parry O'Brien (18,57 m.) | Bill Nieder | Jiří Skobla |
Roma 1960 | Bill Nieder (19,68 m.) | Parry O'Brien | Dallas Long |
Tokiu 1964 | Dallas Long (20,33 m.) | Randy Matson | Vilmos Varjú |
Méxicu 1968 | Randy Matson (20,54 m.) | George Woods | Eduard Gushchin |
Múnich 1972 | Władysław Komar (21,18 m.) | George Woods | Hartmut Briesenick |
Montreal 1976 | Udo Beyer (21,05 m.) | Yevgeny Mironov | Aleksandr Baryshnikov |
Moscú 1980 | Vladimir Kiselyov (21,35 m.) | Aleksandr Baryshnikov | Udo Beyer |
Los Angeles 1984 | Alessandro Andrei (21,26 m.) | Mike Carter | Dave Laut |
Seúl 1988 | Ulf Timmermann (22,47 m.) | Randy Barnes | Werner Günthör |
Barcelona 1992 | Mike Stulce (21,70 m.) | Jim Doehring | Vyacheslav Lykho |
Atlanta 1996 | Randy Barnes (21,62 m.) | John Godina | Oleksandr Bagach |
Sydney 2000 | Arsi Harju (21,29 m.) | Adam Nelson | John Godina |
Atenes 2004 | Adam Nelson[4][5] (21,16 m.) | Joachim Olsen | Manuel Martínez |
Beixín 2008 | Tomasz Majewski (21,51 m.) | Christian Cantwell | Dylan Armstrong |
Londres 2012 | Tomasz Majewski (21,89 m.)Beixín | David Storl | Reese Hoffa |
Rio de Janeiro 2016 | Ryan Crouser (22,52 m. RO) | Joseph Kovacs | Tomas Walsh |
- RO: denota récor olímpicu.
Femenín
Edición | Oru | Plata | Bronce |
---|---|---|---|
Londres 1948 | Micheline Ostermeyer (13,75 m.) | Amelia Piccinini | Ina Schäffer |
Ḥelsinki 1952 | Galina Zybina (15,21 m.) | Marianne Werner | Klavdiya Tochenova |
Melbourne 1956 | Tamara Tyschkewitsch (16,59 m.) | Galina Zybina | Marianne Werner |
Roma 1960 | Tamara Press (17,32 m.) | Johanna Lüttge | Earlene Brown |
Tokiu 1964 | Tamara Press (18,14 m.) | Renate Garisch | Galina Zybina |
Méxicu 1968 | Margitta Gummel (19,61 m.) | Marita Lange | Nadezhda Chizhova |
Múnich 1972 | Nadezhda Chizhova (21,03 m.) | Margitta Gummel | Ivanka Khristova |
Montreal 1976 | Ivanka Khristova (21,16 m.) | Nadezhda Chizhova | Helena Fibingerová |
Moscú 1980 | Ilona Slupianek (22,41 m. RO) | Svetlana Krachevskaya | Margitta Pufe |
Los Angeles 1984 | Claudia Losch (20,48 m.) | Mihaela Loghin | Gael Martin |
Seúl 1988 | Natalya Lisovskaya (22,24 m.) | Kathrin Neimke | Li Meisu |
Barcelona 1992 | Svetlana Krivelyova (21,06 m.) | Huang Zhihong | Kathrin Neimke |
Atlanta 1996 | Astrid Kumbernuss (20,56 m.) | Sui Xinmei | Irina Khudoroshkina |
Sydney 2000 | Janina Karolchyk (20,56 m.) | Larissa Peleshenko | Astrid Kumbernuss |
Atenes 2004 | Yumileidi Cumbá (19,59 m.) | Nadine Kleinert | Svetlana Kriveljova |
Beixín 2008 | Valerie Vili (20,56 m.) | Natallia Mikhnevich | Nadzeya Ostapchuk |
Londres 2012[6] | Valerie Vili-Adams (20,70 m.) | desiertu | Gong Lijiao |
Rio de Janeiro 2016 | Michelle Carter (20,63 m.) | Valerie Adams | Anita Márton |
- RO: denota récor olímpicu.
Campeones mundiales
Masculín
Edición | Oru | Plata | Bronce |
---|---|---|---|
Ḥelsinki 1983 | Edward Sarul | Ulf Timmermann | Remigius Machura |
Roma 1987 | Werner Günthör | Alessandro Andrei | John Brenner |
Tokiu 1991 | Werner Günthör | Lars Arvid Nilsen | Aleksandr Klimenko |
Stuttgart 1993 | Werner Günthör | Randy Barnes | Oleksandr Bahač |
Gotemburgu 1995 | John Godina | Mika Halvari | Randy Barnes |
Atenes 1997 | John Godina | Oliver-Sven Buder | Cottrell J. Hunter |
Sevilla 1999 | Cottrell J. Hunter | Oliver-Sven Buder | Oleksandr Bahač |
Edmonton 2001 | John Godina | Adam Nelson | Arsi Harju |
París 2003 | Andrėj Michnevič | Adam Nelson | Jurij Bilonoh |
Ḥelsinki 2005 | Adam Nelson | Rutger Smith | Ralf Bartels |
Osaka 2007 | Reese Hoffa | Adam Nelson | Rutger Smith |
Berlín 2009 | Christian Cantwell | Tomasz Majewski | Ralf Bartels |
Daegu 2011 | David Storl | Dylan Armstrong | Christian Cantwell |
Moscú 2013 | David Storl | Ryan Whiting | Dylan Armstrong |
Beixín 2015 | Joe Kovacs | David Storl | O'Dayne Richards |
Londres 2017 | Tomas Walsh | Joe Kovacs | Stipe Žunić |
Femenín
Edición | Oru | Plata | Bronce |
---|---|---|---|
Ḥelsinki 1983 | Helena Fibingerová | Helma Knorscheidt | Ilona Slupianek |
Roma 1987 | Natalya Lisovskaya | Kathrin Neimke | Ines Müller |
Tokiu 1991 | Huang Zhihong | Natalya Lisovskaya | Svetlana Krivelyova |
Stuttgart 1993 | Huang Zhihong | Svetlana Krivelyova | Kathrin Neimke |
Gotemburgu 1995 | Astrid Kumbernuss | Huang Zhihong | Svetla Mitkova |
Atenes 1997 | Astrid Kumbernuss | Vita Pavlysh | Stephanie Storp |
Sevilla 1999 | Astrid Kumbernuss | Nadine Kleinert | Svetlana Krivelyova |
Edmonton 2001 | Janina Karolchyk | Nadine Kleinert | Vita Pavlysh |
París 2003 | Svetlana Krivelyova | Nadzeya Astapchuk | Vita Pavlysh |
Ḥelsinki 2005 | Nadzeya Astapchuk | Olga Ryabinkina | Valerie Vili |
Osaka 2007 | Valerie Vili | Nadzeya Astapchuk | Nadine Kleinert |
Berlín 2009 | Valerie Vili | Nadine Kleinert | Gong Lijiao |
Daegu 2011 | Valerie Adams | Nadzeya Astapchuk | Jillian Camarena-Williams |
Moscú 2013 | Valerie Adams | Christina Schwanitz | Gong Lijiao |
Beixín 2015 | Christina Schwanitz | Gong Lijiao | Michelle Carter |
Londres 2017 | Gong Lijiao | Anita Márton | Michelle Carter |
Referencies
- ↑ David Fernández (8 de xunetu de 2021). Terminoloxía de deportes y pruebes olímpiques. Centru de Terminoloxía Asturiana.
- 1 2 Revista Atletismu Español.nᵘ486, páx. 31. Editada pola RFEA.
- ↑ «Historia del llanzamientu de pesu, atletismo -/www.atletismoweb.com/».
- ↑ El llanzador ucraín Yuri Bilonog foi quitáu del oru al ser descalificáu por dopaxe.
- ↑ «Manuel Martínez yá tien el so bronce olímpico». Consultáu'l 19 de xunu de 2016.
- ↑ «shot put women». Consultáu'l 21 de marzu de 2017.