Llanzamientu de pesu![]() | |
Meyores marques homes | |
Mundial | ![]() |
Olímpicu | ![]() |
Meyores marques muyeres | |
Mundial | ![]() |
Olímpicu | ![]() |
El llanzamientu de pesu[1] ye una prueba del atletismu modernu, que consiste en propulsar una bola sólida d'aceru al traviés del aire a la máxima distancia posible.
Forma parte del programa d'atletismu nos Xuegos Olímpicos, na que'l pesu de la bola ye de 7,26 kg n'homes y de 4 kg en muyeres. El pesu del artefautu puede variar según la edá de los prauticantes; kg y na caña femenina de 4 kg, na categoría menor masculina llanzar de 5 kg y na caña femenina de 3 kg. L'área de llanzamientu ta circunscrita a un círculu de 2,137 m (7 pies) de diámetru, xeneralmente de cementu, y na so parte delantera tien un cantu de madera que lo delimita. La zona onde cai'l pesu denominar zona de cayida y ye un ángulu de 40º dende l'área de llanzamientu.
L'actual plusmarca mundial masculina ye de 23,12 m, llograos pol norteamericanu Randy Barnes, campeón nos Xuegos Olímpicos de 1996 n'Atlanta y na categoría femenina pertenez a Natalya Lisovskaya con una marca de 22,63 m dende l'añu 1987.
Historia

La primer mención qu'atopamos del llanzamientu de pesu ye en testu griegu del sieglu VIII e. C., concretamente na Ilíada, nel Cantar XXIII - 826 y 836, mientres los Xuegos Aciagos n'honor a Patroclo:
- 826.- Depués el Pelida sacó la bola de fierro ensin bruñir que n'otru tiempu llanzaba'l forzudu Eetión, al qu'habiendo matáu Aquiles, llevar a la so nave la bola y toles sos demás riqueces. Y amosándola, dixo a los argivos: «Que se llevanten los que quieran delidiar nesti exerciciu. La presente bola va apurrir al que venciera cuanto fierro precise mientres cinco años, por estensos que sían los sos campos; de cuenta que los sos pastores y los que-y trabayen aquellos nun van tener que dir a por fierro a la ciudá».
- 836.- Oyéndo-y espresase asina, levantóse aína'l desacobardáu Polipetes; dempués el brengosu Leonteo, que tanto asemejábase na so fuercia a un dios; más tarde, Ayax Telamonio, y a lo último el divín Epeo. Pusiéronse en ringlera, y el divín Epeo coyó la bola y refundiar, dempués de voltiar; los que lo guardaben dexaron escapar berros d'almiración. Tirar el segundu Leonteo, que llogró pasar al anterior. Al puntu despidir Ayax Telamonio colos sos robustos brazos, faciéndola dir más allá que los que-y precedieren. Y, a lo último tomóla el desacobardáu Polipetes, y cuanta ye la distancia que llega'l cayado cuando lo llanza'l pastor percima de la vacada, tantu pasó la bola al espaciu alcanzáu por Ayax Telamonio. Aplaudieron toos la so fuercia y maña, y los sos amigos llevar a les naves el premiu que'l so rei ganara.
El llanzamientu de pesu modernu nació como una demostración de fuercia nes competiciones tradicionales d'Irlanda y Escocia.[2] Apaez a mediaos del sieglu XVIII un intentu de normalizar esta prueba y se estandariza el pesu coles bales de cañón ingleses que pesaben 16 llibras (7,260 kg) y llanzábase dende un cuadráu de 7 pies (2,125 m) de llau delimitado con un pequeñu cantu, esti pesu y midida caltiénse anguaño.[3] Nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 1896 y Xuegos Olímpicos de París 1900 llanzar dende una plataforma rectangular pintada nel suelu o delimitada por cintes. El círculu actual, empezar a utilizar a finales d'esi mesmu sieglu, pero nun ye hasta los Xuegos Olímpicos de Saint Louis 1904 onde s'utiliza per primer vegada nuna competición internacional, pero pintáu nel suelu con cal blanco y n'otra superficie distinta al cementu, supónse que yerba o tierra. A partir añade un cantu de madera que delimita frontalmente'l círculu de llanzamientu. Darréu utilízase una superficie de ceniza, y caltiénse el so usu hasta la temporada 1952-53, fecha na qu'empiecen a apaecer los círculos de cementu con un cantu de madera frontero y que favorecen el desplazamientu del llanzador. El sector de cayida primeramente foi de 65º, en 1973 amenorgar a 45º, a 40º en 1979 y a 34, 92º en 2004 calteniéndose hasta l'actualidá.[2]
Récores
(actualizáu al 31 d'agostu de 2015)
Marca | Atleta | País | Llugar | Fecha | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Mundial (WR) | Homes | 23,12 | Randy Barnes | ![]() | Atlanta | 20-05-1996 |
Muyeres | 22,63 | Natalia Lisovskaya | ![]() | Moscú | 07-06-1987 | |
Olímpicu (OR) | Homes | 22,52 | Ryan Crouser | ![]() | Rio de Janeiro | 18-08-2016 |
Muyeres | 22,41 | Ilona Slupianek | ![]() | Moscú | 24-07-1980 | |
Européu (ER) | Homes | 23,06 | Ulf Timmermann | ![]() | Hania | 22-05-1988 |
Muyeres | 22,63 | Natalia Lisovskaya | ![]() | Moscú | 07-06-1987 | |
Americanu (AM) | Homes | 23,12 | Randy Barnes | ![]() | Los Angeles | 20-05-1990 |
Muyeres | 20,96 | Belsy Laza | ![]() | Ciudá de Méxicu | 02-05-1992 | |
Africanu (AF) | Homes | 21,97 | Janus Robberts | ![]() | Eugene | 02-06-2001 |
Muyeres | 18,43 | Vivian Chukwuemeka | ![]() | Walnut | 19-04-2003 | |
Asiáticu (AS) | Homes | 21,13 | Sultan Abdulmajeed Alhabashi | ![]() | Doḥa | 08-05-2009 |
Muyeres | 21,76 | Meisu Li | ![]() | Shijiazhuang | 23-04-1988 | |
Oceánicu (OC) | Homes | 21,58 | Tomas Walsh | ![]() | Beixín | 23-08-2015 |
Muyeres | 21,24 | Valerie Adams | ![]() | Daegu | 29-08-2011 |
Atletes con meyores marques mundiales
(actualizáu a 12-08-2016)
Homes
Muyeres
Ranking | Marca | Atleta | País | Fecha | Llugar |
---|---|---|---|---|---|
1. | 22.63 | Natalya Lisovskaya | ![]() |
7 de xunu de 1987 | Moscú |
2. | 22.50 | Helena Fibingerová | ![]() |
19 de febreru de 1977 | Jablonec nad Nisou |
3. | 22.45 | Ilona Slupianek | ![]() | 11 de mayu de 1980 | Potsdam |
4. | 22.19 | Claudia Losch | ![]() | 23 d'agostu de 1987 | Hainfeld |
5. | 21.89 | Ivanka Khristova | ![]() | 4 de xunetu de 1976 | Belmeken |
6. | 21.86 | Marianne Adam | ![]() | 23 de xunu de 1979 | Leipzig |
7. | 21.76 | Li Meisu | ![]() | 23 d'abril de 1988 | Shijiazhuang |
8. | 21.73 | Natalya Akhrimenko | ![]() | 21 de mayu de 1988 | Leselidze |
9. | 21.70 | Nadzeya Ostapchuk | ![]() |
12 de febreru de 2010 | Maguilov |
10. | 21.69 | Vita Pavlysh | ![]() | 15 d'agostu de 1998 | Budapest |
11. | 21.66 | Sui Xinmei | ![]() | 9 de xunu de 1990 | Beixín |
12. | 21.62 | Verzhinia Veselinova | ![]() |
21 d'agostu de 1982 | Sofía |
13. | 21.60 | Valentina Fedyushina | ![]() |
28 d'avientu de 1991 | Simferópol |
14. | 21.58 | Margitta Pufe | ![]() |
28 de mayu de 1978 | Erfurt |
15. | 21.57 | Ines Müller | ![]() |
16 de mayu de 1988 | Atenes |
16. | 21.53 | Nunu Abashidze | ![]() |
20 de xunu de 1984 | Kiev |
17. | 21.52 | Huang Zhihong | ![]() |
27 de xunu de 1990 | Beixín |
18. | 21.46 | Larisa Peleshenko | ![]() |
26 d'agostu de 2000 | Budapest |
19. | 21.45 | Nadezhda Chizhova | ![]() |
29 de setiembre de 1973 | Varna |
20. | 21.43 | Eva Wilms | ![]() |
27 de xunu de 1977 | Múnich |
21. | 21.42 | Svetlana Krachevskaya | ![]() |
24 de xunetu de 1980 | Moscú |
22. | 21.31 | Heike Hartwig | ![]() |
16 de mayu de 1988 | Atenes |
23. | 21.27 | Liane Schmuhl | ![]() |
26 de xunu de 1982 | Cottbus |
24. | 21.24 | Valerie Adams | ![]() |
29 d'agostu de 2011 | Daegu |
25. | 21.22 | Astrid Kumbernuss | ![]() |
5 d'agostu de 1995 | Gotemburgu |
Campeones olímpicos
Masculín
Pa medayistes ver Medayistes olímpicos n'atletismu (Llanzamientu de pesu masculín).
Edición | ![]() |
![]() |
![]() |
---|---|---|---|
Atenes 1896 | ![]() |
![]() |
![]() |
París 1900 | ![]() |
![]() |
![]() |
Saint Louis 1904 | ![]() |
![]() |
![]() |
Londres 1908 | ![]() |
![]() |
![]() |
Estocolmo 1912 | ![]() |
![]() |
![]() |
Amberes 1920 | ![]() |
![]() |
![]() |
París 1924 | ![]() |
![]() |
![]() |
Ámsterdam 1928 | ![]() |
![]() |
![]() |
Los Angeles 1932 | ![]() |
![]() |
![]() |
Berlín 1936 | ![]() |
![]() |
![]() |
Londres 1948 | ![]() |
![]() |
![]() |
Ḥelsinki 1952 | ![]() |
![]() |
![]() |
Melbourne 1956 | ![]() |
![]() |
![]() |
Roma 1960 | ![]() |
![]() |
![]() |
Tokiu 1964 | ![]() |
![]() |
![]() |
Méxicu 1968 | ![]() |
![]() |
![]() |
Múnich 1972 | ![]() |
![]() |
![]() |
Montreal 1976 | ![]() |
![]() |
![]() |
Moscú 1980 | ![]() |
![]() |
![]() |
Los Angeles 1984 | ![]() |
![]() |
![]() |
Seúl 1988 | ![]() |
![]() |
![]() |
Barcelona 1992 | ![]() |
![]() |
![]() |
Atlanta 1996 | ![]() |
![]() |
![]() |
Sydney 2000 | ![]() |
![]() |
![]() |
Atenes 2004 | ![]() |
![]() |
![]() |
Beixín 2008 | ![]() |
![]() |
![]() |
Londres 2012 | ![]() |
![]() |
![]() |
Rio de Janeiro 2016 | ![]() |
![]() |
![]() |
- RO: denota récor olímpicu.
Femenín
Edición | ![]() |
![]() |
![]() |
---|---|---|---|
Londres 1948 | ![]() |
![]() |
![]() |
Ḥelsinki 1952 | ![]() |
![]() |
![]() |
Melbourne 1956 | ![]() |
![]() |
![]() |
Roma 1960 | ![]() |
![]() |
![]() |
Tokiu 1964 | ![]() |
![]() |
![]() |
Méxicu 1968 | ![]() |
![]() |
![]() |
Múnich 1972 | ![]() |
![]() |
![]() |
Montreal 1976 | ![]() |
![]() |
![]() |
Moscú 1980 | ![]() |
![]() |
![]() |
Los Angeles 1984 | ![]() |
![]() |
![]() |
Seúl 1988 | ![]() |
![]() |
![]() |
Barcelona 1992 | ![]() |
![]() |
![]() |
Atlanta 1996 | ![]() |
![]() |
![]() |
Sydney 2000 | ![]() |
![]() |
![]() |
Atenes 2004 | ![]() |
![]() |
![]() |
Beixín 2008 | ![]() |
![]() |
![]() |
Londres 2012[6] | ![]() |
desiertu | ![]() |
Rio de Janeiro 2016 | ![]() |
![]() |
![]() |
- RO: denota récor olímpicu.
Campeones mundiales
Masculín
Edición | ![]() |
![]() |
![]() |
---|---|---|---|
Ḥelsinki 1983 | ![]() |
![]() |
![]() |
Roma 1987 | ![]() |
![]() |
![]() |
Tokiu 1991 | ![]() |
![]() |
![]() |
Stuttgart 1993 | ![]() |
![]() |
![]() |
Gotemburgu 1995 | ![]() |
![]() |
![]() |
Atenes 1997 | ![]() |
![]() |
![]() |
Sevilla 1999 | ![]() |
![]() |
![]() |
Edmonton 2001 | ![]() |
![]() |
![]() |
París 2003 | ![]() |
![]() |
![]() |
Ḥelsinki 2005 | ![]() |
![]() |
![]() |
Osaka 2007 | ![]() |
![]() |
![]() |
Berlín 2009 | ![]() |
![]() |
![]() |
Daegu 2011 | ![]() |
![]() |
![]() |
Moscú 2013 | ![]() |
![]() |
![]() |
Beixín 2015 | ![]() |
![]() |
![]() |
Londres 2017 | ![]() |
![]() |
![]() |
Femenín
Edición | ![]() |
![]() |
![]() |
---|---|---|---|
Ḥelsinki 1983 | ![]() |
![]() |
![]() |
Roma 1987 | ![]() |
![]() |
![]() |
Tokiu 1991 | ![]() |
![]() |
![]() |
Stuttgart 1993 | ![]() |
![]() |
![]() |
Gotemburgu 1995 | ![]() |
![]() |
![]() |
Atenes 1997 | ![]() |
![]() |
![]() |
Sevilla 1999 | ![]() |
![]() |
![]() |
Edmonton 2001 | ![]() |
![]() |
![]() |
París 2003 | ![]() |
![]() |
![]() |
Ḥelsinki 2005 | ![]() |
![]() |
![]() |
Osaka 2007 | ![]() |
![]() |
![]() |
Berlín 2009 | ![]() |
![]() |
![]() |
Daegu 2011 | ![]() |
![]() |
![]() |
Moscú 2013 | ![]() |
![]() |
![]() |
Beixín 2015 | ![]() |
![]() |
![]() |
Londres 2017 | ![]() |
![]() |
![]() |
Referencies
- ↑ David Fernández (8 de xunetu de 2021). Terminoloxía de deportes y pruebes olímpiques. Centru de Terminoloxía Asturiana.
- 1 2 Revista Atletismu Español.nᵘ486, páx. 31. Editada pola RFEA.
- ↑ «Historia del llanzamientu de pesu, atletismo -/www.atletismoweb.com/».
- ↑ El llanzador ucraín Yuri Bilonog foi quitáu del oru al ser descalificáu por dopaxe.
- ↑ «Manuel Martínez yá tien el so bronce olímpico». Consultáu'l 19 de xunu de 2016.
- ↑ «shot put women». Consultáu'l 21 de marzu de 2017.