Leopoldu I d'Habsburgu![]() | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||||||
18 xunetu 1658 - 5 mayu 1705 ← Fernandu III d'Habsburgu - Xosé I d'Habsburgu →
1658 - 1705 ← Fernandu III d'Habsburgu - Xosé I d'Habsburgu →
2 abril 1657 - 5 mayu 1705 ← Fernandu III d'Habsburgu - Xosé I d'Habsburgu →
| |||||||||
Vida | |||||||||
Nacimientu | Viena[1], 9 de xunu de 1640[2] | ||||||||
Nacionalidá |
![]() ![]() | ||||||||
Muerte | Viena[4], 5 de mayu de 1705[2] (64 años) | ||||||||
Sepultura |
Cripta Imperial de Viena (es) ![]() | ||||||||
Familia | |||||||||
Padre | Fernandu III d'Habsburgu | ||||||||
Madre | María Ana d'Austria | ||||||||
Casáu con |
Margarita Teresa d'Austria (1666 – 1673)[5] Claudia Felicidá d'Habsburgu (1673 – 1676)[5] Leonor Madalena de Palatinado-Neoburgo (1676 – )[5] | ||||||||
Fíos/es |
Maria Antonia of Austria Xosé I d'Habsburgu[6] Archduchess Maria Elisabeth of Austria (es) ![]() Archduke Leopold Joseph of Austria (es) ![]() María Ana d'Austria Maria Theresa of Austria (es) ![]() Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu[6] María Magdalena de Austria (es) ![]() Ferdinand Wenzel von Habsburg (en) ![]() Johann Leopold von Habsburg (en) ![]() Maria Anna von Habsburg (en) ![]() Anna Marie von Habsburg (en) ![]() Maria Josefa de Habsburg (es) ![]() Christine von Habsburg (en) ![]() María Josefa de Austria (1687-1703) (es) ![]() Marie Margarete von Habsburg (en) ![]() | ||||||||
Hermanos/es |
Mariana d'Austria María Ana Josefa de Austria (es) ![]() Leonor María Josefa d'Habsburgu Fernandu IV d'Habsburgu Carlos Xosé d'Habsburgu | ||||||||
Pueblu | Casa d'Habsburgu | ||||||||
Estudios | |||||||||
Llingües falaes |
alemán[8] llatín castellanu italianu | ||||||||
Oficiu | monarca, compositor | ||||||||
Llugares de trabayu | Viena | ||||||||
Premios | |||||||||
Movimientu | Música del Barrocu | ||||||||
Creencies | |||||||||
Relixón | Ilesia Católica | ||||||||
![]() | |||||||||
![]() |
![](../I/Margarita_Teresa_of_Spain_Mourningdress.jpg.webp)
Leopoldu I d'Habsburgu (Viena, 9 de xunu de 1640 - ibíd., 5 de mayu de 1705). Rei d'Hungría dende 1655 y de Reis de Bohemia Bohemia un añu dempués, Emperador del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu dende 1658. Yera fíu de Fernandu III y de la so primer muyer María Ana d'España, fía del rei Felipe III d'España. Como Rei d'Hungría reunificó los trés partes del reinu (que tuvo cerca de 150 años estremáu tres la invasión otomana) dempués d'espulsar a los turcos, asuntu que ratificó cola Paz de Karlowitz de 1699.
Biografía
El so gobiernu carauterizar en materia esterior por apilar la prepoderancia política de la Francia de Lluis XIV (el so primu hermanu per vía femenina) n'Europa y por refugar pel este l'amenaza del Imperiu otomanu. Esta segunda cuestión solucionar en 1683 na Batalla de Viena, cola derrota turca a manes d'un exércitu cristianu asociáu (formáu por austriacos, bávaros, saxones y polacos), al mandu del rei polacu Xuan III Sobieski y del duque Carlos V de Lorena.
Darréu en 1686 avanzaron los exércitos escontra los territorios húngaros pa espulsar a los turcos que yá se topaben nesa rexón dende 1526 y de esta forma, empezaron a asediar la ciudá de Buda. Depués de tres meses consiguieron tomala y siguieron primiendo a los otomanos hasta obligalos a salir d'Hungría. Diches campañes húngares fueron coordinaes pol mariscal austriacu Mauricio de Saboya, que siguieron hasta 1690 cuando los exércitos xermánicos tomaron el Principáu de Transilvania, d'antiguo parte del reinu húngaru. En 1690 foi promulgáu'l Diploma Leopoldinum, que contenía la nueva situación políticu-xurídica de Transilvania, declarando que yera parte del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu y tenía de pagar un altu impuestu. Igualmente Leopoldu dexó que nesi mesmu añu'l noble húngaru Miguel Apafi II fuera electu Príncipe tres la muerte del so padre, siguiendo de volao a la cabeza del Estáu transilvanu.
El rei Leopoldu d'Hungría traxo hábilmente a la so corte en Viena al nuevu príncipe húngaru Miguel Apafi II, onde en 1701 dio-y el títulu de Príncipe Imperial Xermánicu y afalar a arrenunciar oficialmente al tronu transilvanu. D'esta manera'l control absolutu sobre los territorios húngaros pasó a manes de Leopoldu, ensin esistir nenguna figura noble que s'opunxera frontalmente.
Dirixó la ocupación de Lombardía l'añu 1701, nel marcu de la Guerra de Socesión española. Aprovechando que Leopoldu lluchaba en dichu conflictu, el noble húngaru Francisco Rákóczi II intentó aliase col rei francés y movilizó tropes húngares p'atacar al poder xermánicu. Rákóczi deseabla lliberar al reinu d'Hungría del so propiu monarca, Leopoldu, pos consideraba que la Casa de los Habsburgu yera illexítima. Magar fracasó la guerra independentista de Rákóczi, Leopoldu nun vivió pa vela terminar. Foi'l so fíu José I d'Habsburgu, quien terminó forzando a la firma de la paz a los nobles húngaros.
Nel interior fomentó'l catolicismu, siendo, al igual que'l so padre, tolerante col protestantismu.
Matrimonios y fíos
Casóse en 1666 con Margarita Teresa d'España (1651-1673), fía del so tíu maternu, el rei Felipe IV d'España y de la so hermana Mariana d'Austria.
Margarita y Leopoldu I fueron padres de cuatro fíos:
- Fernando Wenceslao (1667-1668), Archiduque d'Austria.
- María Antonia d'Austria (1669-1692), Archiduquesa d'Austria. Casóse col Eleutor Maximiliano II de Baviera. Dambos fueron padres de José Fernando de Baviera.
- Juan Leopoldu (1670), Archiduque d'Austria.
- María Ana Antonia (1672), Archiduquesa d'Austria.
Tres la temprana muerte de Margarita casóse en segundes nupcies con Claudia Felicidad del Tirol (1653-1676) nel añu 1674. Yera fía del conde Fernando Carlos del Tirol y d'Ana de Médicis y nieta del conde Leopoldu V.
Fueron padres de dos fíos:
- María Ana Sofía (1674), Archiduquesa d'Austria
- María Josefa Clementina (1675-1676), Archiduquesa d'Austria.
D'últimes casóse con Leonor Madalena de Palatináu-Neoburgu (1655-1720) en 1676.
Fueron padres de 10 fíos:
- José I (9 de xunu de 1640, Viena – 5 de mayu de 1705, Viena). Socesor del so padre.
- Cristina (1679), Archiduquesa d'Austria.
- María Isabel (1680-1741), Archiduquesa d'Austria y Gobernadora de los Países Baxos Austriacos.
- Leopoldu José (1682-1684), Archiduque d'Austria.
- María Ana (9 de xunu de 1640, Viena – 5 de mayu de 1705, Viena), Archiduquesa d'Austria, casada col rei Xuan V de Portugal.
- María Teresa (1684-1696), Archiduquesa d'Austria.
- Carlos VI (9 de xunu de 1640, Viena – 5 de mayu de 1705, Viena), socesor del so hermanu José I.
- María Josefa (1687-1703), Archiduquesa d'Austria.
- María Madalena (1689-1743), Archiduquesa d'Austria.
- María Margarita (1690-1691), Archiduquesa d'Austria.
Leopoldu sufría d'una enfermedá conxénita carauterizada por tener el llabiu inferior llixeramente cayíu, lo que-y ganó'l llamatu ente los sos enemigos de "Leopoldu boca de camellu". Asocedió-y el so fíu José .
Ancestros
16. Fernandu I d'Habsburgu | ||||||||||||||||
8. Carlos II d'Estiria | ||||||||||||||||
17. Ana de Bohemia y Hungría | ||||||||||||||||
4. Fernandu II d'Habsburgu | ||||||||||||||||
18. Alberto V de Baviera | ||||||||||||||||
9. María Ana de Baviera | ||||||||||||||||
19. Ana d'Habsburgu-Jagellón | ||||||||||||||||
2. Fernandu III d'Habsburgu | ||||||||||||||||
20. Alberto V de Baviera (=18) | ||||||||||||||||
10. Guillermu V de Baviera | ||||||||||||||||
21. Ana d'Habsburgu-Jagellón (=19) | ||||||||||||||||
5. María Ana de Baviera | ||||||||||||||||
22. Francisco I de Lorena | ||||||||||||||||
11. Renata de Lorena | ||||||||||||||||
23. Cristina de Dinamarca | ||||||||||||||||
1. Leopoldu I d'Habsburgu | ||||||||||||||||
24. Carlos I d'España | ||||||||||||||||
12. Felipe II d'España | ||||||||||||||||
25. Sabela de Portugal | ||||||||||||||||
6. Felipe III d'España | ||||||||||||||||
26. Maximiliano II d'Habsburgu | ||||||||||||||||
13. Ana d'Austria | ||||||||||||||||
27. María d'Austria y Avis | ||||||||||||||||
3. María Ana d'Austria | ||||||||||||||||
28. Fernandu I d'Habsburgu (=16) | ||||||||||||||||
14. Carlos II d'Estiria (=8) | ||||||||||||||||
29. Ana de Bohemia y Hungría (=17) | ||||||||||||||||
7. Margarita d'Austria | ||||||||||||||||
30. Alberto V de Baviera (=18) | ||||||||||||||||
15. María Ana de Baviera (=9) | ||||||||||||||||
31. Ana d'Habsburgu-Jagellón (=19) | ||||||||||||||||
Referencies
- ↑ Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- 1 2 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- ↑ «LIBRIS» (2 ochobre 2012). Consultáu'l 24 agostu 2018.
- ↑ Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- 1 2 3 Identificador de persona en The Peerage: p10306.htm#i103060. Data de consulta: 7 agostu 2020.
- 1 2 Identificador ULAN: 500353751. Afirmao en: Union List of Artist Names. Data d'espublización: 15 avientu 2014. Data de consulta: 22 mayu 2021. Llingua de la obra o nome: inglés.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
- ↑ Identificador CONOR.SI: 157655139. Afirmao en: CONOR.SI.
Enllaces esternos
Predecesor: Fernandu III |
Emperador electu del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu![]() 1658 - 1705 |
Socesor: José I |
Predecesor: Fernandu IV |
Rei d'Hungría![]() 1655 - 1705 |
Socesor: José I |
Predecesor: Fernandu IV |
Rei de Bohemia![]() 1656 - 1705 |
Socesor: José I |
Predecesor: Fernandu IV (Emperador Fernandu III) |
Archiduque d'Austria y Austria Interior (Estiria, Carintia, Carniola)![]() 1657–1705 |
Socesor: José I |
Predecesor: Segismundo Francisco |
Conde de Tirol y archiduque n'Austria Anterior 1665–1705 |
Socesor: José I |