La Granada | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | España | ||||
Autonomía | Cataluña | ||||
Provincia | provincia de Barcelona | ||||
Contorna | Altu Penedès | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde de La Granada (es) | Joan Amat Domènech (es) (Q119820087 ) | ||||
Nome oficial | Granada, La (ca)[1] | ||||
Códigu postal |
08792 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°22′45″N 1°43′13″E / 41.379166666667°N 1.7202777777778°E | ||||
La Granada La Granada (España) | |||||
Superficie | 6.5 km² | ||||
Altitú | 272 m[2] | ||||
Llenda con |
Avinyonet del Penedès, Subirats, Santa Fe del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues, Vilafranca del Penedès, Les Cabanyes, Vilobí del Penedès y Font-rubí
| ||||
Demografía | |||||
Población |
2218 hab. (2023) - 1092 homes (2019) - 1065 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
100% de Altu Penedès 0.04% de provincia de Barcelona 0.03% de Cataluña 0% de España | ||||
Densidá | 341,23 hab/km² | ||||
Viviendes | 23 (1553) | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
lagranada.cat | |||||
La Granada ye un conceyu perteneciente a la provincia de Barcelona y la comarca del Alto Penedés, na comunidá autónoma de Cataluña.
Historia
Mientres la dómina romana, La Granada desenvolvióse como llugar de confluencia d'importantes víes de comunicaciones y centru de comerciu col mercáu más antiguu de la contorna del Penedés, situación que s'afitó na dómina medieval de la Reconquista. Pola llocalidá pasaben la vía Augusta romana, la vía Mercadera, del interior escontra Barcelona, y la vía Francisca, dende'l sur. Esta posición tuvo defendida por un castiellu, mentáu nes cróniques dende'l sieglu X, y que resultó destruyíu en 1003 mientres la espedición d'Abd al-Malk Yusuf, anque reedificado de nuevu en pocos años. Nel 1148 l'obispu de Barcelona y el conde de Barcelona decidieron por motivos políticos el treslláu del mercáu a Vilafranca. La crónica de la visita pastoral del obispu de Barcelona Ponç de Gualba, en 1303, diznos qu'en La Granada había dos ilesies, la parroquial y la del castiellu, de la cual caltiénse namái'l pórticu, que sería reconstruyida nel sieglu XVI, aprovechando materiales del derruido castiellu y les facilidaes daes polos reis Felipe IV y Felipe V. Por cuenta de la celebración del milenariu, foi anovada totalmente. Destaquen los relieves en yelsu, coloriáu, de los techos de toles capiyes. Ta dedicada a San Cristóbal.
Mientres la guerra de los Segadores, en 1642 les tropes del mariscal La Mothe ganaron a les castellanes del marqués de Povar. El castiellu foi derruido finalmente por orde de Felipe V mientres la Guerra de Socesión española. Caltiénense ver nel cascu antiguu los restos del castiellu, que caltienen l'estilu medieval, colos portales d'entrada a la cortil enmurallados. Hai de solliñar el conxuntu de cases de la cai Poeta Cabanyes y la Casa del Castià (s.XV-s-XVI).
Cultura
Destaca la Fiesta Mayor de la llocalidá, dedicada al patrón San Cristóbal, la segunda selmana de xunetu. N'ochobre, la Fiesta Mayor Pequeña o de Minerva, conocida como Fiesta del Mostiu, el segundu fin de selmana, coincidiendo cola fiesta mayor de los diables, cola xubida d'un pollín al campanariu.
Alministración
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | Joan Domènech Ferrer | Independent |
1983-1987 | Joan Domènech Ferrer | Independent |
1987-1991 | Joan Domènech Ferrer | PSC |
1991-1995 | Xavier Milà Barnés | CiU |
1995-1999 | Xavier Milà Barnés | CiU |
1999-2003 | Diego Díez de los Ríos Sánchez | EPM |
2003-2007 | Diego Díez de los Ríos Sánchez | EPM |
2007-2011 | Joan Cols Canals (2007-2009 y 2010-2011) y Joan Iniesta Artu (2009-2010) | CiU y PSC |
2011-2015 | Joan Cols Canals (2011-2013 y 2014-2015) y Joan Iniesta Artu (2013-2014) | CiU y PSC |
2015-2019 | Diego Díez de los Ríos Sánchez | n/d |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
Ver tamién
- Gastronomía de la provincia de Barcelona
Referencies
- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
Enllaces esternos
- Páxina web de la televisión llocal
- Páxina web del Conceyu
- Información de la Xeneralidá de Cataluña (en catalán)
- Informació del Institutu d'Estadística de Cataluña (en catalán)
- Granada&ie=UTF8&t=h&z=13&om=1 Mapa en Google Maps