KwaZulu-Natal | |
---|---|
![]() | |
Alministración | |
País | ![]() |
ISO 3166-2 | ZA-KZN |
Tipu d'entidá | Provincies de Suráfrica |
Capital | Pietermaritzburg |
Premier of KwaZulu-Natal (en) ![]() | Willies Mchunu (Congresu Nacional Africanu) |
Nome oficial |
KwaZulu-Natal (zu) IPhondo yaKwaZulu-Natala (xh) KaZulu (ss) KwaZulu-Natal (en) |
Nome llocal |
KwaZulu-Natal (zu) IPhondo yaKwaZulu-Natala (xh) KaZulu (ss) |
División |
ver
|
Xeografía | |
Coordenaes | 29°S 31°E / 29°S 31°E |
![]() | |
Superficie | 94361 km² |
Llenda con |
Mpumalanga, Shiselweni, Lubombo, Provincia de Maputo (es) ![]() |
Puntu más altu | Mafadi |
Puntu más baxu | Océanu Índicu |
Altitú media | 1276 m |
Demografía | |
Población | 12 423 907 hab. (2 febreru 2022) |
Densidá | 131,66 hab/km² |
Más información | |
Estaya horaria | UTC+02:00 |
Fundación | 27 abril 1994 |
kwazulunatal.gov.za | |
![]() |
KwaZulu-Natal (tamién llamada KZN y Zululand) ye una de les nueve provincies que formen la República de Sudáfrica. La so capital ye Pietermaritzburg y la so ciudá más poblada, Durban. Ta allugada nel estremu este del país, llindando al norte con Mpumalanga, Suazilandia y Mozambique, al este col océanu Índicu, al suroeste con Provincia Oriental del Cabu Oriental del Cabu y al oeste con Lesothu y Estáu Llibre.
Ye la de mayor población del país y ye llar de la etnia zulú.
Historia
![](../I/Howick_falls3.jpg.webp)
La mariña de Natal foi afayada por Vasco da Gama el día de Navidá de 1497. Navidá en portugués ye Natal.
Cuando'l bantustán de KwaZulu (que significa la tierra de los zulús) foi reincorporáu a la Provincia de Natal tres el fin del Apartheid en 1994, la provincia foi denomada KwaZulu-Natal. La provincia ye de mayoría zulú. Ye la única provincia del país que lleva'l nome del so grupu étnicu dominante.
Guerres llibraes nel so suelu:
- Guerra anglo-zulú
- Guerres de los Bóer
Xeografía
![](../I/Kznbeach.jpg.webp)
Esisten trés distintos zones xeográfiques: la zona costera del océanu Índicu, les llanures del centru y dos árees montascoses: el Drakensberg a occidente y los montes Lebombo al norte. El ríu Tugela flúi d'oeste a este pel centru de la provincia. Les temperatures medies de la rexón van dende 17° a 28° C d'ochobre a abril y de 11° a 25° C nos meses fríos. Les agües son regulares a lo llargo del añu y dexen una precipitación d'unos 690 mm.
Fauna y flora
- Xardinos Botánicos (Durban)
- Carba Burman (Durban)
- Grn Parque St Lucia Wetland
- Coto de caza Hluhluwe-Umfolozi
- Coto de caza Itala
- Área de caltenimientu tresfronteriza de Lubombo xune la Reserva d'elefantes de Maputu (Mozambique) al traviés del corredor Futi (qu'inclúi parte de Suazilandia) hasta'l Parque d'elefantes Tembe en KwaZulu-Natal.
- Reserva Phinda
- Parque Reina Isabel (Pietermaritzburg)
- Área de caltenimientu trasnfronteriza de Maloti-Drakensberg enllaza'l Parque nacional de Sehlaba-Thebe (Lesotho) col Parque Natal Drakensberg y el Parque Ukhahlamba Drakensberg en KwaZulu-Natal.
- Coto de caza Mkuze
- Xardín Botánicu Nacional (Pietermaritzburg)
- Gargüelu Oribi
- Reserva Natural de Vernon Crookes.
Llexislación y gobiernu
El Congresu Nacional Africanu (CNA) nun consiguió la mayoría absoluta en KwaZulu-Natal nes eleiciones sudafricanas del 2004.
Gobiernu provincial
La capital provincial ye Pietermaritzburg.
L'edificiu del cuerpu llexislativu data de 1889, inauguráu pol Gobernador de Natal, Sir Arthur Havelock.
Los 80 miembros del cuerpu llexislativu según les eleiciones de 2004 partir d'esta manera:
- Congresu Nacional Africanu (CNA) - 38
- Inkatha (IFP) - 30
- Alianza Democrática de Sudáfrica (DA) - 7
- Partíu Cristianu-demócrata d'África (ACDP) - 2
- Frente Minoritariu (MF) - 2
- Movimientu Democráticu Unitariu de Sudáfrica (UDM) - 1
La provincia caltién una situación singular, al caltener la so constitución un importante papel simbólicu y representativu a la realeza zulú; siendo un casu homologable al de les monarquíes de Buganda y Ashanti nes repúbliques d'Uganda y Ghana respeutivamente.
Economía
Durban ye una área urbana con gran crecedera, siendo la segunda mayor ciudá del país y tien el mayor puertu d'África con bonos enllaces ferroviarios al restu del país. La principal industria ye la del refináu del Azucre. Tamién tienen ganáu Ovino, vacunu, lleche, cítricos, maíz, sorgu, algodón y plátanos. Les industries, alcontraes pela redolada de Durban inclúin a la industrial testil, cauchu, fertilizantes, papel, procesáu d'alimentos y refineríes de petroleu. Plantes de procesáu d'aluminiu en Richards Bay, na mariña central. Importantes xacimientos de carbón y madera. Mientres l'apartheid la población negra viose obligada a vivir en bantustanes con una economía ganadera de subsistencia.
El turismu representa un importante sector de la economía del Natal, especialmente'l turismu costeru branizu y el turismu interior cultural zulú.
Demografía
El 55% de la población ye rural, con una tasa d'alfabetización del 70%. El desemplegu algama'l 45%.
Grupos étnicos | Llingües | ||||
Negros | 85,3% | IsiZulu | 80,9% | ||
Asiáticos | 8,5% | Inglés | 13,6% | ||
Blancos | 4,7% | IsiXhosa | 2,3% | ||
Mestizos | 1,5% | Afrikaans | 1,5% |
Capitales
- Durban con 3,5 millones d'habitantes (capital económica y cultural).
- Pietermaritzburg, con 600.000 habitantes (capital alministrativa).
- Ulundi, sede de la corte real zulú, antigua capital del bantustán de Kwazulu.
Mayores ciudaes
- Dundee
- Empangeni
- Estcourt
- Glencoe
- Howick
- Kokstad
- Ladysmith
- Madadeni
- Mpumalanga
- Newcastle
- Port Shepstone
- Richards Bay
- Stanger
- Tongaat
- Ulundi
- Vryheid
Otres ciudaes
- Ballito
- Babanango
- Colenso
- Eshowe
- Greytown
- Ingwavuma
- Margate
- Nongoma
- Scottburgh
- Umzinto
Enseñanza
Según el censu de 2001 el 23% de la población de 20 años o más nun recibió nenguna educación mientres a la universidá llega'l 5%.
- Universidá de KwaZulu-Natal