![]() | |
---|---|
Faláu en | ![]() |
Rexón | Andes centrales ente los sieglos I y sieglu VIII |
Llingua muerta | sí |
Familia | Llingües quechues |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 |
|
ISO 639-3 |
El protoquechua ye la llingua madre hipotética o protollingua que daría orixe a les diverses llingües de la familia quechua. Esta protollingua ye reconstruyida con base na evidencia atopada polos llingüistes nes llingües modernes según nos rexistros de les formes antigües.
Desenvolvimientu
Foi falada la rexón central del antiguu Perú según Alfredo Torero. Depués foise espandiendo escontra'l sur en reemplazu del aimara. A principios del sieglu V, el protoquechua cruciaría'l cordal pa instalase na sierra central (Valle del Mantaro), entós protoaimarahablante, produciéndose la división ente Quechua I (al este) y Quechua II[necesita referencies].
Fonoloxía
Plantía:Caráuteres especiales Les sílabes de les llingües quechues compónense a lo menos d'una vocal como nucleu. Por regla xeneral, acepten una consonante en posición d'ataque y coda (principiu y fin de sílaba, respeutivamente).
Estrémense tres fonemes vocálicos: una vocal abierta /a/ y les zarraes arrondada /o/ non arrondada /i/. La pronunciación precisa d'estos fonemes vocálicos varia cola so redolada fonética. La vecindá d'una consonante uvular produz alófonos más centralizaos como [ɑ], [y], [ɛ], [o], [ɔ] y la de la semiconsonante palatal /j/ tamién provoca un adelantamientu de /a/ a [æ]. Tocantes a les consonantes, el protoquechua cuntaría con trés nasales /m, n, ɲ/ cuatro oclusives /p, t, k, q/, dos africaes /t͡ʃ, ʈ͡ʂ/, trés fricatives /s, ʂ, h/, dos aproximantes /j, w/ y dos o trés líquides /ʎ, ɾ, (l)/.
Billabial | Alveolar | Postalveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nasal | m | n | ɲ | |||||||||||||
Oclusiva | p | t | k | q | ||||||||||||
Africada | t͡ʃ | ʈ͡ʂ | ||||||||||||||
Fricativa | s | ʂ | h | |||||||||||||
Aproximante | j | w | ||||||||||||||
Llateral | (l) | ʎ | ||||||||||||||
Vibrante | ɾ |
Correspondencies fonétiques
La siguiente tabla amuesa los numberales en proto-quechua y la so evolución en distintes llingües quechues modernes:
GLOSA | PROTO- QUECHUA |
Quechua I | Quechua II | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Huailas | Huánuco | Huanca | Pacaraos | Cajamarca | Imbabura | Salasaca | Tena | Ayacucho | Cuzco | Bolivia | Santiagueño | ||
'1' | *suk | huk | huk | huk, suk | huk | el soχ | ʃux | ʃuh | ʃuk | huk | hux | ux | suk |
'2' | *iʂkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃgaj | iʃki | iʃki | iskaj | iskaj | iskaj | iʃkaj |
'3' | *kimsa | kima, kimsa | kimsa | kimsa | kima | kimsa | kinsa | kinsa | kinsa | kimsa | kinsa | kinsa | kimsa |
'4' | *ʈʂusku | ʧusku | ʧusku | ʈʂusku | ʈʂusku | ʈʂusku | ʧusku | ʧusku | ʧusku | tawa | tawa | tawa | taa |
'5' | *piʧqa | piʦqa | piʧɢa | piʧʔa |
piʧqa |
piʧa | piʧka | piʧχa | pisqa | pʰiʃqa | piʃqa | ||
'6' | *suqta | huqta | el soχta | el soʔta | huχta | el soχta | sukta | sukta | sukta | el soχta | suqta | suhta | suqta |
'7' | *qanʈʂis | qanʧis | ɢanʧis | ʔanʈʂis | ʁanʈʂis | qanʈʂis | kanʧis | kanʧis | kanʤis | χanʧis | qanʧis | qanʧis | qanʧis |
'8' | *pusaq | puwaq | pusaχ | pusaː | puwaχ | pusaχ | pusax | pusah | pusak | pusaχ | pusaq | pusah | pusaq |
'9' | *isqun | isqun | isɢun | isʕun | isʁun | isqun | iskun | iskun | iskun | isχun | isqun | hisqʼun | isqun |
'10' | *ʈʂunka | ʧoŋka | ʧoŋka | ʈʂunka |
ʈʂoŋga |
ʧoŋga | ʧoŋga | ʧoŋga | ʧoŋka | ʧunka | ʧoŋka | ʧoŋka |
Referencies
- Adelaar, Willem F. H.; Pieter C. Muysken (2004). «3.2 The Quechuan language family», The languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 052136275X.
- Cerrón-Palomino, Rodolfo (2003). Llingüística quechua, 2ª ed., Cuzco: Centru d'Estudios Rexonales Andinos 'Bartolomé de las Casas'.
- Itier, César; Torero, A. (1995). Del sieglu d'oru al sieglu de les lluces: llinguaxe y sociedá en Los Andes del sieglu XVIII. Cuzco: Centru d'Estudios Rexonales Andinos 'CBC'. ISBN 84-8387-020-7.
- Torero, Alfredo (1974). El quechua y la hestoria social andina. Lima: Universidad Ricardo palma, Direición Universitaria d'Investigación. ISBN 9786034502109.
- Torero, Alfredo (1983). «La familia llingüística quechua», América Llatina nes sos llingües indíxenes. Caracas: Monte Ávila. ISBN 9233019268.
- Torero, Alfredo (avientu de 1984). escritu en Cuzco. «El comerciu alloñáu y l'espardimientu del quechua. El casu del Ecuador». Centro d'Estudios Rexonales Andinos "Bartolomé de Las Casas" (4): páxs. 367-402.