Protoquechua
Faláu en  Perú
Rexón Andes centrales ente los sieglos I y sieglu VIII
Llingua muerta
Familia Llingües quechues
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

El protoquechua ye la llingua madre hipotética o protollingua que daría orixe a les diverses llingües de la familia quechua. Esta protollingua ye reconstruyida con base na evidencia atopada polos llingüistes nes llingües modernes según nos rexistros de les formes antigües.

Desenvolvimientu

Foi falada la rexón central del antiguu Perú según Alfredo Torero. Depués foise espandiendo escontra'l sur en reemplazu del aimara. A principios del sieglu V, el protoquechua cruciaría'l cordal pa instalase na sierra central (Valle del Mantaro), entós protoaimarahablante, produciéndose la división ente Quechua I (al este) y Quechua II[necesita referencies].

Fonoloxía

Plantía:Caráuteres especiales Les sílabes de les llingües quechues compónense a lo menos d'una vocal como nucleu. Por regla xeneral, acepten una consonante en posición d'ataque y coda (principiu y fin de sílaba, respeutivamente).

Estrémense tres fonemes vocálicos: una vocal abierta /a/ y les zarraes arrondada /o/ non arrondada /i/. La pronunciación precisa d'estos fonemes vocálicos varia cola so redolada fonética. La vecindá d'una consonante uvular produz alófonos más centralizaos como [ɑ], [y], [ɛ], [o], [ɔ] y la de la semiconsonante palatal /j/ tamién provoca un adelantamientu de /a/ a [æ]. Tocantes a les consonantes, el protoquechua cuntaría con trés nasales /m, n, ɲ/ cuatro oclusives /p, t, k, q/, dos africaes /t͡ʃ, ʈ͡ʂ/, trés fricatives /s, ʂ, h/, dos aproximantes /j, w/ y dos o trés líquides /ʎ, ɾ, (l)/.

Fonemes consonánticos del protoquechua
Billabial Alveolar Postalveolar Retroflexa Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal m n ɲ
Oclusiva p t k q
Africada t͡ʃ ʈ͡ʂ
Fricativa s ʂ h
Aproximante j w
Llateral (l) ʎ
Vibrante ɾ

Correspondencies fonétiques

La siguiente tabla amuesa los numberales en proto-quechua y la so evolución en distintes llingües quechues modernes:

GLOSA PROTO-
QUECHUA
Quechua I Quechua II
HuailasHuánucoHuancaPacaraos Cajamarca ImbaburaSalasacaTena AyacuchoCuzcoBoliviaSantiagueño
'1' *suk hukhukhuk, sukhuk el soχ ʃuxʃuhʃuk hukhuxuxsuk
'2' *iʂkaj iʃkajiʃkajiʃkajiʃkaj iʃkaj iʃgajiʃkiiʃki iskajiskajiskajiʃkaj
'3' *kimsa kima, kimsakimsakimsakima kimsa kinsakinsakinsa kimsakinsakinsakimsa
'4' *ʈʂusku ʧuskuʧuskuʈʂuskuʈʂusku ʈʂusku ʧuskuʧuskuʧusku tawatawatawataa
'5' *piʧqa piʦqapiʧɢapiʧʔa

piʧqa

piʧapiʧka piʧχapisqapʰiʃqapiʃqa
'6' *suqta huqtael soχtael soʔtahuχta el soχta suktasuktasukta el soχtasuqtasuhtasuqta
'7' *qanʈʂis qanʧisɢanʧisʔanʈʂisʁanʈʂis qanʈʂis kanʧiskanʧiskanʤis χanʧisqanʧisqanʧisqanʧis
'8' *pusaq puwaqpusaχpusaːpuwaχ pusaχ pusaxpusahpusak pusaχpusaqpusahpusaq
'9' *isqun isqunisɢunisʕunisʁun isqun iskuniskuniskun isχunisqunhisqʼunisqun
'10' *ʈʂunka ʧoŋkaʧoŋkaʈʂunka

ʈʂoŋga

ʧoŋgaʧoŋgaʧoŋga ʧoŋkaʧunkaʧoŋkaʧoŋka


Referencies

    • Adelaar, Willem F. H.; Pieter C. Muysken (2004). «3.2 The Quechuan language family», The languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 052136275X.
    • Cerrón-Palomino, Rodolfo (2003). Llingüística quechua, 2ª ed., Cuzco: Centru d'Estudios Rexonales Andinos 'Bartolomé de las Casas'.
    • Itier, César; Torero, A. (1995). Del sieglu d'oru al sieglu de les lluces: llinguaxe y sociedá en Los Andes del sieglu XVIII. Cuzco: Centru d'Estudios Rexonales Andinos 'CBC'. ISBN 84-8387-020-7.
    • Torero, Alfredo (1974). El quechua y la hestoria social andina. Lima: Universidad Ricardo palma, Direición Universitaria d'Investigación. ISBN 9786034502109.
    • Torero, Alfredo (1983). «La familia llingüística quechua», América Llatina nes sos llingües indíxenes. Caracas: Monte Ávila. ISBN 9233019268.
    • Torero, Alfredo (avientu de 1984). escritu en Cuzco. «El comerciu alloñáu y l'espardimientu del quechua. El casu del Ecuador». Centro d'Estudios Rexonales Andinos "Bartolomé de Las Casas" (4):  páxs. 367-402. 


    This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.