Cree [kri], Clisteno
'Nēhiyawēwin / ᓀᐦᐃᔭᐍᐏᐣ
Faláu en  Canadá
 Estaos Xuníos d'América
Falantes 60.000
Familia Álgico

  Algonquino
    Algoquino central
      Cree

Alfabetu Alfabetu llatín
Estatus oficial
Oficial en Bandera de Territorios del Noroeste Territorios del Noroeste (Canadá)
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 cr
ISO 639-2cre
ISO 639-3cre

El cree (pronunciáu [kri]) o clisteno ye un continuu dialeutal consistente en dellos dialeutos orixinarios americanos pertenecientes a les llingües algonquinas, falaes por 117.000 persones en Canadá, dende Alberta hasta la península del Llabrador. Dellos dialeutos usen una variante de los silabarios indíxenes canadienses y otros usen l'alfabetu llatín. Ye l'idioma nativu más faláu en Canadá.

Variedaes dialeutales

El continuu dialeutal cree puede clasificase acordies con distintos criterios:

  • Los dialeutos falaos en norte d'Ontario y los habladados na mariña noroccidental de Quebec estremen ente /ʃ/ y /s/ ente que les variedaes occidentales confunden dambos fonemes en /s/ y les variedaes orientales pronuncien dambes como /ʃ/ o como /h/ (o esanicien dichos fonemes en ciertes posiciones.
  • En munchos dialeutos, incluyendo'l cree de les llanures del Norte y el cree de los montes, les vocales llargues /yː/ y /iː/ converxeron nuna única vocal, /iː/. Nes comunidaes quebequesas de Chisasibi, Whapmagoostui, y Kawawachikamach, la vocal llarga {{IPA|/y fundióse con /aː/.
  • Sicasí, la variación más clara ente los dialeutos del cree ye'l reflexu del fonema *l del proto-algonquino, que puede aportar a l, r, n, y, ð:
Dialeutu !bgcolor=#cccccc|Allugamientu !bgcolor=#cccccc|Reflexu
de *l
'persona nativa'
< *elenyiwa
'Tu'
< *kīla
Cree de les llanuresSK, AB, BC, NTyiyiniwkiya
Cree de los montesMB, SKð/thiðiniw/ithiniwkīða/kītha
Cree de los banzaosON, MB, SKnininiwkīna
Cree AlceONlililiwkīcreyer nororientalQCyīyiyūčiy ᒌ
Cree surorientalQCyiynūčiy ᒌ
Naskapi de KawawachikamachQCyiyyūčiy
AtikamekwQCririniwkira
Innu occidentalQClilnūčil
Innu orientalQC, NLninnūčin


Comparanza léxica

Los numberales en distintes llingües algonquinas centrales son:[1][2]

GLOSA Plains
Cree
Woods
Cree
Monta-
gnais
Naskapi PROTO-
CREE-NASKAPI
'1'pēyʌ́kpiyʌ́kpeykwpekʷ*pēykw
'2'nīsʊníːsʊnišnišʷ*nīšw
'3'nɪstʊ́nɪ́stʊnɪštnɪštʷ*ninθtw
'4'nēwʊ́nīyʊ́nɛwnaw*nēyw
'5'níyānʌ̀nníyānʌ̀npətɛtətpɪta'tač*nin-yālan
'6'nɪkʊ́twāsɪ̀knɪkʊ́twāsɪ̀kkʊtwɔsašoˈtāč*-kʊ́twās
'7'tḗpʌkʊ̀hptī́pʌkʊ̀hpnišwɔsnišʷoˈtāč*nīšw-
tḗpʌ-kʊ̀hp
'8'ʌyḗnānḕwʌyī́nānī̀wnɪšwosyáˈnaw*yḗnā-nḕyw
'9'kḕkʌmɪ́tātʌ̀htkī̀kʌ́mɪtā̀tpeykʊstewpeˈkuštaw*pēykw-staw
'10'mɪ́tātʌ̀htmɪtā́tpeykʊnupekʷiˈyuw*mɪtāt-

Ver tamién

  • Cree.

Referencies

Enllaces esternos



This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.