FC Zürich
FC Zürich
Situación
Estáu Suiza
Datos
Tipu club de fútbol
Fundáu en1896
Presidente Ancillo Canepa
Entrenador Bandera de Dinamarca Bo Henriksen
Categoría Superliga de Suiza
Instalaciones
Estadiu Letzigrund (es) Traducir
Uniforme
Titular
Alternativu

Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Fussballclub Zürich ye un club de fútbol suizu, de la ciudá de Zürich. Foi fundáu en 1896 y xuega na Superliga de Suiza.

Historia

El FC Zürich foi fundáu por Hans Gamper el 1 d'agostu de 1896 de la fusión del FC Turicum, el FC Excelsior y el FC Viktoria. Nos sos primeros años, amás del fútbol, el club desenvolvió otres práutiques deportives como'l boxéu o'l balonmano.

El so primer títulu de lliga llegó en 1902. En 1924 conquistaba'l segundu. La temporada 1933/34 el Zürich foi colista de la Nationalliga A y baxó a segunda división, onde permaneció siete años hasta recuperar la categoría. Darréu tornaría a segunda división en curtios periodos (1946–1948 y 1957–1958).

Nos años sesenta y setenta, so la presidencia del Edwin Nägeli y con xugadores llexendarios como Klaus Stürmer, Jakob Kuhn, Fritz Künzli, Ilija Katić o René Botteron, el FC Zürich vivió los sos años doraos. En total, conquistó nueve títulos de lliga (1963, 1966, 1968, 1974, 1975, 1976, 1981, 2006, 2007), cinco Copes de Suiza (1966, 1970, 1972, 1973, 1976) y una Copa de la Lliga (1981).

Tamién nesta dómina'l club algamó los sos meyores resultaos nes competiciones europees. Llegó a les semifinales de la Copa d'Europa de 1964 depués d'esaniciar al Galatasaray y el PSV Eindhoven, siendo finalmente posáu pol Real Madrid. Nuevamente algamó les semifinales de la máxima competición continental la temporada 1976/77 en ganando al Rangers y el Dynamo Dresden, pero nun pudo superar al Liverpool. Coles mesmes, llegó a los cuartos de final de la Copa de Feries 1967/68 en superando a clubes de gran tradición europea como'l FC Barcelona, el Nottingham Forest o'l Sporting de Lisboa. El so meyor rexistru na Recopa d'Europa foi llegar a la ronda de cuartos, la temporada 1973/74.

FCZ vs. GCZ: El Derby de Zúrich en 2009.

Mientres los años ochenta fíxose habitual que'l Zürich terminara la lliga na zona media de la tabla, hasta que finalmente perdió la categoría al términu de la temporada 1987/88. Fueron necesarios dos años na Nationalliga B pa poder tornar a la primer división.

La temporada 1998/99 torna a les competiciones europees, tres 15 años d'ausencia. Participa na Copa de la UEFA y consigue superar cuatro rondes, pa cayer n'octavos de final contra'l AS Roma.

Nel añu 2000 volvió saborguiar un títulu al conquistar la Copa de Suiza na tanda de penaltis contra'l Lausanne Sports. Repite títulu en 2005, nesta ocasión en ganando na final al FC Luzern. Al añu siguiente consigue conquistar la lliga, 25 años dempués, gracies a un memorable gol d'Iulian Filipescu nel tiempu añadíu del postreru partíu de la temporada.

La siguiente temporada revalidó'l títulu lligueru con una victoria por 2-0 ante'l so clásicu rival, el Grasshoppers, nuevamente na última xornada.

Na temporada 2015-16 significó'l so descensu a la Challenge League en terminando décimu y postreru na tabla. Sicasí llogró llograr la Copa de Suiza en ganando al F. C. Lugano na final, y qu'amás-y dexara tener presencia na próxima UEFA Europa League.

Uniforme

  • Uniforme titular: Camiseta blanca con mangues celestes, pantalón blancu, medies celestes.
  • Uniforme alternativu: Camiseta azul, pantalón azul, medies azules.

Estadiu

Letzigrund

El FC Zürich apuesta los sos partíos de llocal nel estadiu Letzigrund, construyíu nel añu 1925. En xineru de 2005, la UEFA aprobó los planes pa la reconstrucción del estadiu de cara a la Eurocopa 2008. Nesta cortil apostáronse 3 alcuentros de dicha competición.

Ente agostu de 2006 y agostu de 2007, dada la remodelación del estadiu, el FC Zürich tuvo que xugar de llocal nel estadiu Hardturm, propiedá del so gran rival ciudadanu, el Grasshopper-Club Zürich.

El nuevu estadiu foi inauguráu'l 30 d'agostu de 2007. El 23 de setiembre d'esi añu, el FC Zürich y el Grasshopper xugaron el primer partíu de fútbol tres la reconstrucción. La capacidá actual ye de 25.000 pa partíos de fútbol, 30.000 pal atletismu y 50.000 pa conciertos.

Rivalidaes

Xugadores destacaos

  • Bandera d'Armenia Arthur Petrosyan
  • Bandera de Bosnia y Herzegovina Muhamed Konjić
  • Bandera de Brasil César
  • Bandera de Brasil Raffael
  • Bandera de República Democrática d'El Congu Shabani Nonda
  • Bandera de Finlandia Hannu Tihinen
  • Bandera de Francia Eric Hassli
  • Bandera de Xeorxa Gocha Jamarauli
  • Bandera d'Alemaña Klaus Stürmer
  • Bandera d'Alemaña Herbert Waas
  • Bandera de Guinea Alhassane Keita
  • Bandera d'Italia Roberto Di Matteo
  • Bandera d'Italia Rosario Martinelli
  • Bandera de Nueva Zelanda Wynton Rufer
  • Bandera de Nixeria Ike Shorunmu
  • Bandera de Nixeria Rashidi Yekini
  • Bandera de Rumanía Iulian Filipescu
  • Bandera de Rumanía Adrian Ilie
  • Bandera de Rumanía Marcel Răducanu
  • Bandera de Rumanía Mihai Tararache
  • Bandera de Sudáfrica Shaun Bartlett
  • Bandera de Sudáfrica Augustine Makalakalane
  • Bandera de Suecia Jonas Thern
  • René Botteron
  • Pierre-Albert Chapuisat
  • Frédéric Chassot
  • Blerim Džemaili
  • Ruedi Elsener
  • Urs Fischer
  • Joan Gamper
  • Karl Grob
  • Daniel Gygax
  • Gökhan Inler
  • Daniel Jeandupeux
  • Jakob Kuhn
  • Fritz Künzli
  • Johnny Leoni
  • Heinz Lüdi
  • Erni Maissen
  • Xavier Margairaz
  • Marcu Pascolo
  • Peter Risi
  • Alain Rochat
  • Gian-Pietro Zappa
  • Hanspeter Zwicker
  • Bandera de Croacia Xure Jerković
  • Ilija Katić
  • Bandera de Bosnia y Herzegovina Haris Škoro
  • Bandera d'Hungría Ladislao Kubala

Entrenadores

  • Bandera d'Hungría József "Csiby" Winkler (1920–22)
  • Bandera de Austria Johann Studnicka (1922–25)
  • Severino Minelli (1943–46)
  • Willy Iseli (1946–48)
  • Theodor Lohrmann (1948–53)
  • Joksch Fridl (1953–55)
  • Ossi Müller (1955–57)
  • Fernando Molina y Max Barres (1957–58)
  • Bandera de Austria Karl Rappan (1958–59)
  • Max Barres (1959–60)
  • Bandera d'Alemaña Georg Wurzer (1960–62)
  • Louis Maurer (1962–66)
  • Bandera d'Hungría László Kubala (1966 – Feb 67)
  • René Brodmann (1967 – 67)
  • Bandera de Bosnia y Herzegovina Lev Mantula (1967–69)
  • Bandera d'Alemaña Georg Gawliczek (1969 – 1970)
  • Bandera d'Hungría Juan Schwanner (1970 – 71)
  • Bandera d'Alemaña Friedhelm Konietzka (1971–78)
  • Bandera de Croacia Zlatko Čajkovski (1978 – 80)
  • Albert Sing y Bandera d'Italia R. Martinelli (1980 – 1980)
  • Daniel Jeandupeux (1980 – 83)
  • Heini Glättli (1983)
  • Bandera d'Alemaña Max Merkel (1983)
  • Köbi Kuhn (1983)
  • Bandera d'Alemaña Hans Kodric (1983)
  • Köbi Kuhn (Nov 1983 – 84)
  • Bandera de Chequia Vaclav Jezek (1984–86)
  • Bandera de Austria Hermann Stessl (1986 – 1987)
  • Bandera d'Alemaña Friedhelm Konietzka (Sept 1987 – 88)
  • Bandera d'Alemaña Hans Bongartz (1988 –1989)
  • Walter Iselin (1989)
  • Bandera d'Alemaña Herbert Neumann (Oct 1989 –Oct 1991)
  • Bandera de Austria Kurt Jara (1991 – 1994)
  • Bandera de Inglaterra Bob Houghton (1994 – 95)
  • Raimondo Ponte (1995 – 2000)
  • Bandera de Francia Gilbert Gress (2000 –01)
  • Georges Bregy (2001 –03)
  • Walter Grüter (interín) (2003)
  • Lucien Favre (2003 –07)
  • Bernard Challandes (2007 –10)
  • Urs Fischer (interín) (2010)
  • Urs Fischer (2010 –12)
  • Harald Gämperle (interín) (2012)
  • Urs Meier (interín) (2012)
  • Bandera de Austria Rolf Fringer (2012)
  • Urs Meier (interín) (2012)
  • Urs Meier (2013 –15)
  • Bandera d'Italia Massimo Rizzo (interín) (2015)
  • Bandera de Finlandia Sami Hyypiä (2015 –16)
  • Uli Forte (mayu de 2016 – )

Palmarés

Profesional

Torneos nacionales

  • Superliga de Suiza (13): 1902, 1924, 1963, 1966, 1968, 1974, 1975, 1976, 1981, 2006, 2007, 2009, 2021/22
  • Copa de Suiza (9): 1966, 1970, 1972, 1973, 1976, 2000, 2005, 2014, 2016
  • Copa de la Lliga Suiza (1): 1981
  • Challenge League (5): 1941, 1948, 1958, 1992, 2017

Torneos internacionales

  • Copa Intertoto de la UEFA (4): 1973, 1974, 1984, 1993[1]

Reserves

Torneos nacionales

  • Super Lliga Suiza de reserves (2): 1953, 1961[2]
  • Copa Suiza de reserves: 1991[2]

Xuveniles

Torneos nacionales

  • Campeonatu A/Inter A1 (5): 1954, 1961, 1962, 1963, 1966[3]
  • Campeonatu Y/Inter Y1: 1973[3]
  • Campeonatu suizu sub-18: 2003[3]
  • Copa Suiza Junior (2): 1958, 1968[3]
  • Copa Suiza sub-16 (4): 1977, 1981, 1982, 1985[3]
  • Copa Suiza Schoolboys (5): 1982, 1983, 1984, 1985, 1986[3]
  • Copa Suiza sub-13 (4): 2001, 2002[3]
  • Copa Suiza C (2): 1989, 2005[3]

Femenín

Torneos nacionales

  • Super Lliga Suiza Femenina (14): 1980, 1981, 1982, 1983, 1985, 1987, 1988, 1990, 1991, 1993, 1994, 1998, 2008, 2009[4][5]
  • Copa Suiza Femenina (8): 1981, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1993, 2007[4][5]

Participación en Competiciones de la UEFA

Ver tamién

  • Fútbol en Suiza

Referencies

Enllaces esternos

This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.