![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Provincia | ![]() | ||
Comarques | Ribera Alta | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde de Cotes (es) ![]() | Juan Eduardo Sucias Moscardo | ||
Nome oficial | Cotes (ca)[1] | ||
Códigu postal |
46294 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 39°04′15″N 0°34′27″W / 39.070833333333°N 0.57416666666667°O | ||
![]() ![]() Cotes Cotes (España) ![]() | |||
Superficie | 6.3 km² | ||
Altitú | 33 m | ||
Llenda con | |||
Demografía | |||
Población |
314 hab. (2023) - 171 homes (2019) - 162 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
100% de Ribera Alta 0.01% de provincia de Valencia 0.01% de Comunidá Valenciana 0% de España | ||
Densidá | 49,84 hab/km² | ||
cotes.es | |||
![]() |
Cotes ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Ribera Alta.
Xeografía
Asitiáu nel sector oeste del valle de Cárcer, na marxe derecha del ríu Júcar.
La superficie del términu ye llana na parte este y montascosa pel oeste. L'altor más importante ye'l vértiz xeodésicu de tercer orde del Montot (417 m). El ríu Júcar cuerre pel llende norte, afluyéndo-y pela marxe derecha, na llende con Antella, el ríu Sellent. Drenan el territoriu los ribayos del Pinar y la Conca. La población topar na vera izquierda del ríu Sellent, sufriendo delles aveníes de los ríos Júcar y Sellent. Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 tomando depués la CV-560.
Llocalidaes estremeres
El términu municipal de Cotes parte coles siguientes llocalidaes: Alcàntera de Xúquer, Anna, Antella, Cárcer, Chella, Sellent y Sumacàrcer, toes elles de la provincia de Valencia.
Historia
La población yera una población musulmana que'l rei Xaime I donó al abá de Scala Dei en 1238. Perteneció depués a Bartomeu Matoses y a les families Castellá, Ortiz, Blanes y Palafox, marqueses de Ariza. En 1748, un terremotu destruyó la ilesia, el palaciu señorial y delles cases.
Alministración
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | Joaquín Martínez Such | Independiente, AILU |
1983-1987 | Joaquín Martínez Such | Independiente, LV |
1987-1991 | Rafael Esteve Bañó | Independiente, ISMA |
1991-1995 | Rafael Esteve Banó | PSPV-PSOE |
1995-1999 | José Gonzálvez Ramón | PP |
1999-2003 | José Gonzálvez Ramón | PP |
2003-2007 | José Gonzálvez Ramón | PP |
2007-2011 | José Gonzálvez Ramón | PP |
2011-2015 | Rosa Emilia Lorente y Eduardo Puerques | PIC y PP |
2015-2019 | Rosa Emilia Lorente | PIC |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
Demografía
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2010 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
390 | 389 | 403 | 375 | 372 | 369 | 378 | 363 | 358 | 373 | 398 | 357 |
Economía
Basada tradicionalmente na agricultura y la ramaderia. Predominen los cultivos de regadío, abastecíos peles agües del ríu Sellent. Los principales cultivos son: naranxa, arroz, fabones, melones, etc.
Monumentos
- Ilesia Parroquial. Ta dedicada a San Miguel Arcánxel.
- Cova de la Moneda. Cuévanu natural que tien un percorríu de 300 metros aproximao asitiada nuna fastera del Montot. Nella habiten una gran colonia d'esperteyos que la so especie ta en peligru d'estinción.
- Clot del Negre. Sablera natural asitiada nun meandro del ríu Júcar.
- Escudu Señorial.
Fiestes llocales
- Fiestes Mayores. Celebra les sos fiestes patronales a San Isidro y San Miguel Arcánxel el 28 y 29 de setiembre.
Referencies
- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
Enllaces esternos
- Institutu Valencianu d'Estadística
- Esti artículu incorpora material procedente de la páxina web de la Federació Valenciana de Municipis y Províncies, que per aciu d'una autorización permitió agregar conteníu ya imáxenes y espublizalos baxo llicencia GFDL.