Costa de Marfil République de Côte d'Ivoire | |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu soberanu | |||||
![]() | |||||
| |||||
Lema nacional |
Unité, Discipline et Travail (francés: «Unidá, Disciplina y Trabayu») | ||||
Himnu nacional |
L'Abidjanaise | ||||
Alministración | |||||
Nome oficial |
Repubblica della Costa d'Avorio (it) République de Côte d’Ivoire (fr) Côte d'Ivoire (fr) la République de Côte d’Ivoire (fr) Republic of Côte d’Ivoire (en) | ||||
Capital | Yamusukru (dende marzu 1983) | ||||
Forma de gobiernu | República | ||||
Presidente de Costa de Marfil |
Alassane Ouattara (es) ![]() | ||||
Primer Ministru de Costa de Marfil | Robert Beugré Mambé (dende 16 ochobre 2023) | ||||
Llingües oficiales | francés | ||||
División |
ver
| ||||
Rellaciones diplomátiques |
ver
| ||||
Miembru de |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 8°N 6°W / 8°N 6°O | ||||
![]() | |||||
Superficie | 322463 km² | ||||
% agua | 1.4 % | ||||
Costes | 515 km | ||||
Llenda con | 3 110 km | ||||
Puntu más altu |
Monte Nimba (es) ![]() | ||||
Puntu más baxu | Golfu de Guinea | ||||
Demografía | |||||
Población | 24 294 750 hab. (2017) | ||||
Densidá | 75,34 hab/km² | ||||
Xentiliciu |
costamarfiliegu (masculín singular) costamarfiliega (femenín singular) | ||||
Esperanza de vida | 53,582 años | ||||
IDH | 0,55 (2021) | ||||
Tasa de fertilidá | 5,001 (2014) | ||||
Economía | |||||
Moneda | francu CFA d'África Occidental | ||||
PIB nominal | 71 811 075 955 $ (2021) | ||||
Bancu central |
Banco Central de los Estados de África Occidental (es) ![]() | ||||
Más información | |||||
Dominiu d'Internet | .ci | ||||
Códigu telefónicu | +225 | ||||
Códigu ISO | 384 / CIV / CI | ||||
Estaya horaria |
UTC±00:00 y Africa/Abidjan (en) ![]() | ||||
gouv.ci | |||||
![]() |

Costa de Marfil[10] ye un país del África occidental. Llenda al norte con Liberia y Burkina Fasu, al sur col golfu de Guinea, al este con Ghana y al oeste con Liberia y Guinea. Oficialmente, el nome del país ye'l mesmu en tolos idiomes, Côte d'Ivoire, al pidir el gobiernu que nun se traduciera dende'l francés pa evitar la diversidá de nomes como Ivory Coast (inglés), Norsunluurannikko (finlandés), Elfenbeinküste (alemán), o Dramblio Kaulo Krantas (lituana).
Historia
Costa de Marfil, ex-colonia francesa, obtién la so independencia en 1960. El so presidente fundador foi Félix Houphouët-Boigny hasta 1993. Los sos sucesivos foron los que vienen darréu:
- Henri Konan Bédié, que perdió'l poder nun golpe d'estáu na Navidá de 1999.
- Robert Guéï, que foi asesináu durante un golpe d'estáu dau pol Movimientu Patrióticu de Costa de Marfil en 2002.
- Laurent Gbagbo
- 2002-2004 Guerra civil de Costa de Marfil: el Norte revélase. 10 000 cascos azules de la ONX foron asitiaos ente los contendientes.
Organización alministrativa
El territoriu de Costa de Marfil ta dividíu en 19 rexones (régions) y 58 departamentos (départements):
Rexones
- Agnéby
- Bafing
- Bas-Sassandra
- Denguélé
- Dix-Huit Montagnes
- Fromager
- Haut-Sassandra
- Lacs
- Lagunes
- Marahoué
- Moyen-Cavally
- Moyen-Comoé
- N'zi-Comoé
- Savanes
- Sud-Bandama
- Sud-Comoé
- Vallée du Bandama
- Worodougou
- Zanzan
Departamentos:
|
|
Economía
Referencies
- ↑ URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
- ↑ URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
- ↑ URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/c%C3%B4te-divoire. Data de consulta: 26 mayu 2020.
- ↑ URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
- ↑ URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 8. Supports qualifier: data de principiu.
- ↑ (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
África |
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue
Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin |
Organización pa la Cooperación Islámica | ||
---|---|---|
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme
Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte |