
Charles Darwin![]() | |
---|---|
![]() | |
Vida | |
Nacimientu | The Mount[1], 12 de febreru de 1809[2] |
Nacionalidá |
![]() |
Residencia | The Mount |
Llingua materna |
inglés de Inglaterra (es) ![]() |
Muerte |
Down House (es) ![]() |
Sepultura | Abadía de Westminster[4] |
Familia | |
Padre | Robert Darwin |
Madre | Susannah Darwin |
Casáu con | Emma Darwin (1839 – m. 1882)[5] |
Fíos/es | |
Hermanos/es | |
Familia |
ver
|
Estudios | |
Estudios |
Christ's College University of Edinburgh Medical School (en) ![]() Shrewsbury School (es) ![]() (1818 - 1825) Universidá d'Edimburgu (ochobre 1825 - : medicina Universidá de Cambridge (xineru 1828 - : teoloxía |
Nivel d'estudios |
Grau n'Artes Master of Arts (es) ![]() Legum Doctor (es) ![]() |
Llingües falaes | inglés[6] |
Alumnu de |
Adam Sedgwick John Edmonstone |
Oficiu | xeólogu, esplorador, escritor de viaxes, etólogu, naturalista, filósofu, escritor, botánicu |
Participante
| |
Trabayos destacaos |
On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection On the Origin of Species El viaje del Beagle (es) ![]() El origen del hombre (es) ![]() La expresión de las emociones en el hombre y en los animales (es) ![]() Insectivorous Plants The Power of Movement in Plants (en) ![]() The Formation of Vegetable Mould through the Action of Worms (en) ![]() |
Premios |
ver
|
Influyencies | Thomas Malthus, John Herschel, Herbert Spencer, Georges Louis Leclerc, David Hume, Johann Wolfgang von Goethe, Alexander von Humboldt y Charles Lyell |
Miembru de |
Royal Society Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina[14] Real Academia de les Ciencies de Suecia Sociedá Filosófica Americana[15] Academia de Ciencies d'Hungría Sociedad silesiana para la cultura patriótica (es) ![]() Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos[16] Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos Academia Nacional de los Linces (es) ![]() Sociedad Zoológica de Londres (es) ![]() Academia Francesa de les Ciencies Academia de Ciencies de Rusia[18] Academia Prusiana de les Ciencies Royal Geographical Society Academia de les Ciencies de Baviera Accademia delle Scienze di Torino[19] Plinian Society (en) ![]() |
Abreviatura en botánica | Darwin (IPNI) |
Abreviatura en zooloxía | Darwin |
Creencies | |
Relixón |
anglicanismu Agnosticismu[20] |
IMDb | nm6143881 |
![]() | |
![]() |
Charles Robert Darwin (12 de febreru de 1809, The Mount – 19 d'abril de 1882, Down House (es) ) foi un naturalista británicu.
Afitó les bases de la moderna teoría evolutiva, al plantear el conceutu de que toles formes de vida desenvolviéronse nun procesu adulces de seleición natural. El so llabor va tener una influyencia decisiva nes estremaes disciplines científiques y sobre'l pensamientu modernu en xeneral.

Recueye esta teoría nel llibru L'orixe de les especies, publicáu'l 24 de payares de 1859 y que s'agotó'l primer día de tar a la venta.
Biografía
Nació en Shrewsbury, Shropshire, el 12 de febreru de 1809. Yera'l quintu fíu d'una sofisticada y acomodada familia inglesa. El so güelu maternu va ser el prósperu empresariu de porcellanes Josich Wedgwood. El so güelu paternu va ser el famosu mélicu del sieglu XVIII Erasmus Darwin.
Acabante finar los estudios na Shrewsbury School l'añu 1825, Darwin estudia Medicina na Universidá d'Edimburgu.
L'añu 1827 dexa la carrera de Medicina pa entrar na Universidá de Cambridge y convertise en ministru de la Ilesia Anglicana.
Dempués de graduase en Cambridge nel añu 1831, el mozu Darwin embárcase a los 22 años na esploración HMS Beagle como naturalista ensin sueldu, gracies a la recomendación del naturalista John Stevens Henslow, al que conoció na universidá. El viaxe diba dar la vuelta al mundu nun periplu de 5 años.
Darwin foi escoyíu miembru de la Real Sociedá británica (1839) y de l'Academia Francesa de les Ciencies (1878).
Tres de morrer en Downe, el 19 d'abril de 1882 concedióse-y l'honor de ser enterráu na abadía de Westminster.
Referencies
- ↑ URL de la referencia: http://link.springer.com/content/pdf/10.1007/978-1-4020-5818-9_7.pdf.
- 1 2 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- ↑ «Bedroom where Charles Darwin died to be opened to the public» (inglés británicu). theguardian.com (28 xunu 2016). Archiváu dende l'orixinal, el 15 agostu 2016. Consultáu'l 25 xineru 2017.
- ↑ URL de la referencia: https://www.francetvinfo.fr/monde/royaume-uni/stephen-hawking-sera-enterre-au-cote-de-newton-et-darwin-a-l-abbaye-de-westminster_2666542.html.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Afirmao en: Kindred Britain.
- ↑ Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
- ↑ URL de la referencia: https://www.royalsociety.org.nz/who-we-are/our-people/our-fellows/all-honorary-fellows/.
- ↑ Afirmao en: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford Biography Index Number: 7176. Editorial: Oxford University Press. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2004.
- ↑ URL de la referencia: https://www.geolsoc.org.uk/About/Awards-Grants-and-Bursaries/Society-Awards/Wollaston-Medal. Data de consulta: 21 avientu 2020.
- ↑ «Award winners : Copley Medal» (inglés). Royal Society. Consultáu'l 30 avientu 2018.
- ↑ URL de la referencia: https://www.orden-pourlemerite.de/mitglieder/charles-robert-darwin?m=4&u=2. Data de consulta: 6 setiembre 2023.
- ↑ «Premio Bressa» (italianu). Accademia delle Scienze di Torino.
- ↑ URL de la referencia: https://www.universiteitleiden.nl/en/about-us/facts-and-figures/laureates.
- ↑ Leopoldina member ID (new): charles-darwin.
- ↑ URL de la referencia: https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=darwin;smode=advanced;f1-date=1869. Data de consulta: 12 marzu 2022.
- ↑ URL de la referencia: https://www.amacad.org/sites/default/files/academy/multimedia/pdfs/publications/bookofmembers/electionIndex1850-1899.pdf. Páxina de ficheru: 5. Data de consulta: 12 marzu 2022.
- ↑ URL de la referencia: https://www.zsl.org/blogs/artefact-of-the-month/charles-darwin-zsl-london-zoo. Data de consulta: 12 marzu 2022.
- ↑ URL de la referencia: http://www.ras.ru/news/shownews.aspx?id=6904027a-321e-40ae-9387-6a5cfa28bf4c#content. Data de consulta: 12 marzu 2022.
- ↑ Afirmao en: www.accademiadellescienze.it. Accademia delle Scienze di Torino ID: charles-robert-darwin. Data de consulta: 1r avientu 2020. Llingua de la obra o nome: italianu.
- ↑ URL de la referencia: http://darwin-online.org.uk/content/frameset?pageseq=96&itemID=F1497&viewtype=side.
Enllaces esternos
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Charles Darwin.
- L'orixe de les especies (en castellanu)
Ver tamién
- Darvinismu
- Darvinismu social
- Neodarvinismu