Arunachal Pradesh
Alministración
PaísBandera de India India
ISO 3166-2 IN-AR
Tipu d'entidá estáu de la India
Capital Itanagar
Chief Minister of Arunachal Pradesh (en) Traducir Pema Khandu
Nome oficial অৰুণাচল প্ৰদেশ (as)
Nome llocal অৰুণাচল প্ৰদেশ (as)
ཨ་རུ་ནཱ་ཅལ་མངའ་སྡེ། (bo)
Xeografía
Coordenaes 27°06′N 93°24′E / 27.1°N 93.4°E / 27.1; 93.4
Superficie 83743 km²
Llenda con Assam, Nagaland, Estado Kachin (es) Traducir y Región de Sagaing (es) Traducir
Demografía
Población 1 382 611 hab. (2011)
Densidá 16,51 hab/km²
Más información
Fundación 20 febreru 1987
arunachalpradesh.gov.in
Cambiar los datos en Wikidata

Arunachal Pradesh ye unu de los ventinueve estaos que, xunto colos siete territorios de la Unión, formen la República de la India. La so capital ye Itanagar.

Ta allugáu al nordeste del país, llindando al norte cola República Popular China, al sur con Birmania y Assam, al sureste una pequeña franxa con Nagaland y al oeste con Bután. Con 1 400 000 habitantes en 2011 ye'l tercer estáu menos pobláu —per delantre de Mizorán y Sikkim, el menos pobláu— y con 17 hab/km², el menos densamente pobláu.

Arunachal Pradesh ye una de les dos rexones en disputa ente la República Popular China ya India, yá que China reclama'l control sobre esti estáu al consideralo parte de la rexón autónoma del Tíbet. La otra zona en disputa ente los dos países ye Aksai Chin na zona de Caxmir.

Arunachal Pradesh formó parte del estáu d'Assam hasta 1987. Recibió'l estatus d'estáu en tomando en considerancia la situación de seguridá nel este y les tensiones chinu-indies. Arunachal Pradesh significa "tierra del sol naciente".

Historia

Conozse bien pocu de la historia de Arunachal Pradesh, sacante para la zona noroeste del estáu. Namái esisten rexistros escritos mientres el sieglu XVI nes cróniques de Ahom. Los monba y los sherdukpen tienen rexistros históricos sobre la esistencia de diversos xefes llocales na zona noroeste del estáu. Estes zones, quedaron so control del reinu Monyul de los monba, reinu que florió ente l'añu 500 e.C. y el 600. La rexón quedó so control del Tíbet, especialmente na zones más al norte. El restu del estáu, especialmente les zones fronterices con Birmania, quedaron sol control de los Ahom y los asameses hasta que la India foi anexonada polos británicos en 1858.

Delles escavaciones realizaes apocayá en ruines de templos hindús apurrieron nuevos datos sobre la historia del estáu. Diversos afayos paecen indicar que los Yidu (tamién llamaos Idu Mishmi) tuvieron una civilización local. Tamién esisten evidencies de la esistencies de diverses tribus budistes.

Ente 1913 y 1914, l'alministrador británicu na rexón, Sir Henry McMahon, estendió la frontera ente India y China unos quilómetros. El cambéu realizar según unos alcuerdos trataos na ciudá de Shimla mientres un alderique sobre les fronteres chinu-tibetanes. La nueva llinia fronteriza conocióse como "llinia McMahon".

El problema ye qu'estos alcuerdos roblar ente India y Tíbet, pero nunca fueron ratificaos por China. En 1947, el gobiernu chinu refugó estes llendes territoriales y reclamó los sos derechos sobre la zona qu'ocupa l'actual estáu de Arunachal Pradesh. El 26 d'agostu de 1959, les tropes chines cruciaron la llinia McMahon y prindaron el puestu indiu de Longju, unos quilómetros al sur de la frontera. En 1961 abandonaron el puestu, pero n'ochobre de 1962 volvieron cruciar la llinia, esta vegada de forma violenta, lo que dio orixe a la guerra chinu-india. Finalmente, en 1963, el gobiernu chinu aportó a devolver los territorios conquistaos más allá de la llinia McMahon.

Demografía

Un 65% de los habitantes del estáu pertenecen a les 20 principales minoríes étniques y a 82 tribus, lo qu'apurrió a Arunachal Pradesh un ricu heriedu cultural. La mayor parte de los habitantes son d'orixe tibetanu. Otru 35% de la población son inmigrantes, incluyendo a unos 30.000 expatriados de Bangladex. Les tribus principales inclúin a los adi, los nishi y los monba.

Cerca de la metá de la población sigue la relixón Donyi-Polo. Otru 42% son fieles al budismu y al hinduismu, ente que'l restu son cristianos o musulmanes.

División en distritos

Nel añu 2011, l'estáu de Arunachal Pradesh cunta con 16 distritos, la mayoría d'ellos habitaos por diversu grupos tribales. Son los siguientes:[1]

Distritos de Arunachal Pradesh (2011)
Ránking
Población 
Densidá | 
Población Área

Códigu

(capital) (2001) km² hab./km² Web Oficial
AR-15AR-07Distritu del Altu SiangAR-USYingkiong33 14661885http://uppersiang.nic.in/
AR-11AR-05Distritu del Altu SubansiriAR-UBDaporijo54 99570328http://uppersubansiri.nic.in/
AR-09AR-01Distritu del Altu Valle del DibangAR-UDAnini57 72013 0294http://dibang.nic.in/
AR-16AR-11Distritu de Anjaw[2]AR-AJHawai18 42832346http://lohit.nic.in/
AR-06AR-02Distritu del baxu SubansiriAR-LBZiro97 61410 13510http://lowersubansiri.nic.in/
AR-12AR-11Distritu del baxu Valle del Dibang[3]AR-?Roing50 448390013
AR-03AR-08Distritu de ChanglangAR-CHChanglang124 994466227http://changlang.nic.in/
AR-10AR-09Distritu de Kameng EstiAR-EKSeppa57 065413414http://eastkameng.nic.in/
AR-08AR-04Distritu de Kameng OesteAR-WKBomdila74 595742210http://westkameng.nic.in/
AR-13AR-06Distritu de Kurung Kumey[4]AR-?Koloriang42 28263407http://kurungkumey.nic.in/
AR-02AR-14Distritu de LohitAR-ELTezu143 478240213http://lohit.nic.in/
AR-01AR-13Distritu de Papum PareAR-PAYupia167 750287542http://papumpare.nic.in/
AR-14AR-16Distritu de TawangAR-TATawang Town38 924208519http://tawang.nic.in/
AR-05AR-15Distritu de TirapAR-TIKhonsa100 227236242http://tirap.nic.in/
AR-07AR-10Distritu de Siang EstiAR-YEPasighat87 430400522http://eastsiang.nic.in/
AR-04AR-03Distritu de Siang OesteAR-WSAlong103 575832512http://westsiang.nic.in/

Notes

  1. «At a glance». Government of Arunachal Pradesh website.
  2. El 16 de febreru 2004, el distritu de Anjaw foi dixebráu del antiguu distritu de Lohit. La población llogróse por extrapolación de los datos censales de 2001.
  3. Foi creáu'l 16 d'avientu de 2001, por dixebra del antiguu Distritu del Valle del Dibang (güei Distritu del Altu Valle del Dibang).
  4. Creáu en 2001 por dixebra del baxu Subansiri.

Enllaces esternos


This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.