Aeropuertu Internacional de Praga Václav Havel
Mezinárodní letiště Václava Havla-Praha
aeropuertu internacional y aeródromu de tráficu comercial
IATA: PRG  OACI: LKPR
Llocalización
PaísBandera de Chequia Chequia
Ciudá Praga
Distrito (es) Traducir Prague 6 (en) Traducir
Administrative district of Prague (en) Traducir Prague 6 (en) Traducir
Municipal part of Prague (en) Traducir Praga 6 (es) Traducir
Territorio catastral (es) Traducir Ruzyně (en) Traducir
Coordenaes 50°06′03″N 14°15′36″E / 50.1008°N 14.26°E / 50.1008; 14.26
Aeropuertu de Praga alcuéntrase en Chequia
Aeropuertu de Praga
Aeropuertu de Praga
Aeropuertu de Praga (Chequia)
Altitú 376 m
Historia y usu
Apagón (es) Traducir4 xineru 2024 - 9 xineru 2024
Dueñu Letiště Praha (es) Traducir
Xestión Letiště Praha (es) Traducir
Orixe del nome Václav Havel
Praga
Ruzyně (en) Traducir
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Praga
Vuelos
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

LAeropuertu Internacional de Praga Václav Havel (IATA: PRG, OACI: LKPR) sirve a Praga, Chequia. Ta allugáu a 10 km del centru de la ciudá y l'aeropuertu ye un centru de conexón pa Czech Airlines. Foi inaugurada'l 5 d'abril de 1937.

La mayoría de los vuelos parten de les Terminales Norte (Norte 1 y Norte 2) del Aeropuertu Internacional de Ruzyně. Les Terminales Sur (Sur 1 y Sur 2) utilizar pa unos pocos vuelos irregulares, según pa vuelos especiales y d'aeronaves pequeñes.

Nel 2004, l'aeropuertu sirvió a 9,7 millones de pasaxeros, nel 2005 cerca de 10,8 millones[1] y nel 2006 aproximao 11,6 millones. En 2010 sirvió a 11,55 millones de pasaxeros.

L'aeropuertu tien dos pistes en servicios: 06/24 y 13/31. Lo que foi la pista 04/22 dexar d'utilizar. La pista más utilizada ye la 24 yá que los vientos que prevalecen son los del oeste. La pista 31 tamién ye utilizada con frecuencia. La pista 06 ye raramente utilizada y la pista 13 ye utilizada namái escepcionalmente.

Historia

Checoslovaquia foi pionera n'Europa en materia d'aviación civil y convirtióse col tiempu, nuna parte del más importante sistema de tresporte continental. L'aeropuertu empecipió les sos operaciones el 5 d'abril de 1937, pero la historia de l'aviación civil checoslovaca empezó nel aeropuertu militar Kbely de Praga en 1919.

Dau a la insuficiente capacidá del Aeropuertu de Kbely a mediaos de 1930, el Gobiernu decidió desenvolver un nuevu Aeropuertu Civil Estatal en Ruzyně. Unu de los premios más importantes que recibió l'Aeropuertu Internacional de Ruzyně inclúi'l Diploma y Medaya d'Oru recibíos en 1937 n'ocasión de la Exposition Internationale des Arts et Techniques dans la Vie Moderne (Esposición Internacional d'Artes y Téuniques) realizada en París nel añu 1937 pola cencepción téunica del aeropuertu central, especialmente l'arquiteutura del so edificiu pal check-in (actual Terminal Sur 1) diseñáu pol arquiteutu Inxenieru A. Beneš. Otros premios fueron daos pola modernización mientres les fases de desarrollu del aeropuertu.

L'aeropuertu tien un escelente allugamientu, mui cerca del centru de Praga y del centru d'Europa. Amás, los terrenes de Ruzyně ufierten oportunidaes pa mayores espansiones del aeropuertu conforme aumenta la demanda. Ye aeropuertu sirve como centru de conexón pa la rede aeroportuaria transeuropea.

Claramente, los cambeos políticu y económicu afectaron los 70 años d'esistencia del Aeropuertu Internacional de Ruzyně. Delles compañíes de tresporte aereu ya instituciones fueron creaes y otres dexaron d'operar. Diez organismo fueron responsables de l'alministración del aeropuertu a lo llargo del tiempu, incluyendo les nueves obres y el desarrollu. Hasta la década de 1990, hubo una fienda de dos o tres décades, primero que se llevaren a cabu importantes obres de modernización pa reponder a los actuales requerimientos de capacidá. De magar, l'aeropuertu empezó la modernización a un ritmu progresivu y gradualmente ta convirtiéndose n'unu de los meyores diez aeropuertos d'Europa.

Posterior desarrollu

Mapa del aeropuertu
Sala de facturación del Aeropuertu Internacional de Ruzyně.
Aeropuertu Internacional de Praga nuna mañana d'iviernu
Airbus A319 de Czech Airlines nel Aeropuertu Internacional de Praga, Chequia

A midida que la capacidá del aeropuertu empezó a algamar la so llende mientres los últimos años (a 2005), desarrollos adicionales del aeropuertu tán siendo consideraos. Amás de los habituales refaimientos de les pistes, Letiště Praha s.p. (concesionaria del aeropuertu) empecipió los planes pa la construcción d'una nueva pista, paralela a la 06/24. La construcción tien un costu envaloráu de 5 a 7 billones de corones cheques y l'entamu de les obres envalórase que va ser mientres el 2007 y la nueva pista 06R/24L (tamién denominada pista BIS) va ser puesta en funcionamientu nel 2010. Va Tener una llongura de 3,500 y va tar allugada a unos 1,500 metros al sureste de l'actual pista principal. La pista 24L va tar fornida con un ILS de categoría III, lo que-y dexará operar aterrizaxes y despegues en condiciones de mal tiempu.

La concesionaria asegura qu'amás d'amontar la capacidá del aeropuertu, el nuevu sistema de la pista va amenorgar significativamente el nivel de ruiu en delles zones densamente habitaes de Praga. Esto llograráse reorganizando l'espaciu de tráficu aereu del aeropuertu y moviendo los corredores de tráficu tres la entrada en serviciu de los dos pistes paraleles. Sicasí, munchos habitantes de les zones aledañas al aeropuertu creen que'l tráficu va aumentar, lo que provocó delles protestes. El 6 de payares de 2004, tuvo llugar un referendu llocal en dos barrios de Praga (Nebušice y Přední Kopanina), resultando nel sofitu oficial a les autoridaes llocales pa promover una activa oposición ante la construcción de la pista paralela.

Terminales

Terminal Norte 1 (Sever 1)

Tolos vuelos fuera del área Schengen, y vuelos intercontinentales (incluyendo vuelos al Reinu Xuníu, Canadá, Estaos Xuníos, Oriente Mediu, África y Asia.

Terminal Norte 2 (Sever 2)

Vuelos dientro del área Schengen.

Terminal Sur 1 (Jih 1)

Vuelos especiales y privaos. Visites oficiales d'Estáu o acontecimientos importantes. Vuelos chárter. Ye una terminal histórica, qu'empecipió les sos operaciones el 5 d'abril de 1937.

Terminal Sur 2 (Jih 2)

Vuelos especiales y privaos. Visites oficiales d'Estáu o acontecimientos importantes. Vuelos chárter.

Aereollinies y destinos

AereolliniesDestinosTerminal
Adria AirwaysLjubljana2
Aegean AirlinesAtenes
Envernada: Heraklion
2
Aer LingusDublin1
AeroflotMoscú–Sheremetyevo1
Aeroflot
operáu por Rossiya
San Petersburgu1
airBalticRiga2
Air FranceParis–Charles de Gaulle
Envernada: Marseille, Toulouse
2
Air France
operáu por HOP!
Lyon2
Air LituanicaVilnius2
Air MaltaEnvernada: Malta2
Air SerbiaBelgráu1
Air TransatEnvernada: Montréal-Trudeau, Toronto-Pearson[2]1
Air VIACharter temporal: Burgas, Varna1
Astra AirlinesCharter temporal: Salónica2
Austrian AirlinesViena2
AlitaliaPisa, Roma–Fiumicino2
Alitalia
operáu por Alitalia CityLiner
Envernada: Milan-Linate[3]2
Azerbaijan AirlinesBaku1
BelaviaMinsk1
British AirwaysLondon–Heathrow1
Brussels AirlinesBruxeles2
Brussels Airlines
operáu por Flybe
Bruxeles2
Bulgaria AirSofia1
Bulgarian Air CharterCharter temporal: Burgas, Varna1
Czech AirlinesAlmaty, Bucharest, Kaliningráu, Kazan, Kiev–Boryspil, Moscú–Sheremetyevo, Rostov del Don, San Petersburgu, Samara, Seoul–Incheon, Tel Aviv–Ben Gurion, Ufa, Yekaterinburg
Envernada: Cork,[4] Nizhniy Novgorod, Perm, Tashkent, Tbilisi, Yereván
1
Czech AirlinesAmsterdam, Barcelona, Billund, Bolonia, Bratislava, Bruxeles, Budapest, Copenḥague, Düsseldorf, Frankfurt, Gothenburg-Landvetter,[5] Hamburgu, Košice, Madrid, Milan–Malpensa, Nice, Ostrava, Paris–Charles de Gaulle, Roma–Fiumicino, Stockholm–Arlanda, Strasbourg, Varsovia–Chopin,
Envernada: Bilbao, Hévíz-Balaton, Oslu–Gardermoen
2
Delta Air LinesEnvernada: Nueva York–JFK1
easyJetBristol, Edinburgh, London–Gatwick, London–Stansted, Manchester1
easyJetAmsterdam, Milan–Malpensa, Paris–Charles de Gaulle, Roma–Fiumicino2
El Al
operáu por UP
Tel Aviv-Ben Gurion1
EmiratesDubai-International1
Enter AirEnvernada: Bilbao, Catania, Funchal, Larnaca, Madrid, Málaga, Palma de Mallorca, Tirana2
Etihad RexonalZúric2
FinnairHelsinki2
flydubaiDubái1
Freebird AirlinesCharter temporal: Istambul–Ataturk1
GermanwingsColonia/Bonn2
Germanwings
operáu por Eurowings
Düsseldorf, Hamburgu2
IberiaMadrid2
Jet2.comBelfast-International (dende mayu de 2015), Edimburgu, Leeds/Bradford, Manchester, Newcastle upon Tyne, Nottingham/East Midlands1
JetairflyCharleroi2
KLM
operáu por KLM Cityhopper
Amsterdam2
Korean AirSeúl–Incheon1
LOT Polish AirlinesVarsovia–Chopin2
LufthansaFrankfurt2
Lufthansa Rexonal
operáu por Lufthansa CityLine
Munich2
Norwegian Air ShuttleBergen, Copenḥague, Helsinki, Oslu–Gardermoen, Estocolmo–Arlanda2
NouvelairEnvernada: Enfidha, Tabarka1
OrenairCharter temporal: Nizhnekamsk1
Pegasus AirlinesIstambul-Sabiha Gökçen[6]1
RyanairCharleroi, Dublin, London–Stansted1
S7 AirlinesNovosibirsk1
SaraviaSaratov1
Scandinavian AirlinesCopenḥague, Oslu–Gardermoen, Estocolmo–Arlanda2
Small Planet AirlinesCharter temporal: Heraklion2
SmartWings
operáu por Travel Service Airlines
Dubai, London-Gatwick (dende abril de 2015),[7] Tel Aviv–Ben Gurion
Envernada: Antalya, Burgas, Dubrovnik, Larnaca, Apolace , Split
1
SmartWings
operáu por Travel Service Airlines
Gran Canaria, Paris–Charles de Gaulle, Roma–Fiumicino, Tenerife–South
Envernada: Alghero, Barcelona, Bilbao, Burgas, Cagliari, Catania, Chania, Corfu, Dublin, Fuerteventura, Funchal,[8] Girona, Heraklion, Eivissa, Kalamata, Kavala, Kefalonia, Kos, Lamezia Terme, Lanzarote, Málaga, Nápoles, Olbia, Palma de Mallorca, Patras, Preveza, Rodas, Sevilla,[8] Skiathos, Salónica, Valencia, Zakynthos
2
Swiss International Air LinesXinebra2
Swiss International Air Lines
operáu por Swiss European Airlines
Basel, Zurich2
Tailwind AirlinesEnvernada: Antalya1
TAP PortugalLisboa
Envernada: Budapest
2
TAROMBucuresti1
Transavia.comRotterdam2
Transavia.com FranceParis-Orly2
Travel Service AirlinesCharter temporal: Agadir, Antalya, Bangkok–Suvarnabhumi, Burgas, Dubai, Hurghada, Marsa Alam, Mombasa, Monastir, Punta Cana, Sal, Sharm el-Sheikh, Split, Tel Aviv–Ben Gurion, Tunis, Varaderu, Varna, Zanzibar1
Travel Service AirlinesCharter temporal: Corfu, Girona, Heraklion, Larnaca, Paphos, Preveza, Rodas, Tenerife–Sur2
TunisairEnvernada: Túnez1
Turkish AirlinesIstambul–Atatürk1
Ukraine International AirlinesKiev–Boryspil1
Ural AirlinesChelyabinsk, Nizhniy Novgorod, Ekaterimburgu1
VoloteaBordeaux, Nantes, Venecia2
VuelingBarcelona, Roma-Fiumicino2
Wizz AirLondon–Luton, Tel Aviv–Ben Gurion1
Wizz AirBari, Bergamo, Naples, Roma–Fiumicino, Treviso2
Yakutia AirlinesKrasnodar1

Tresporte públicu

El tresporte públicu dende y escontra el centru de Praga consiste en tomase'l autobús númberu 119 hasta la estación del soterrañu Dejvická y realizando un transbordo a la Llinia Verde (Llinia A) del soterrañu, o l'espresu númberu 100 hasta la estación del soterrañu Zličín de la Llinia Mariella (Llinia B), anque lloñe del centru. Un viaxe típicu implica unos 40 minutos. Tamién hai otros servicios d'autobús qu'operen dempués de la medianueche, cuando les llinies de soterrañu dexen d'operar.

Dende'l 11 d'avientu de 2005 la llinia AE (Airport Express ó Espreso Aeropuertu) realiza'l trayeutu RW Station Holešovice - Terminal Norte 1 - Terminal Nore 2 - AP Ruzyně; empresta serviciu tolos díes, dende les 5.00 a les 22.00 hores, con un intervalu de 30 minutos; la tarifa especial ye de 45 CZK.

Referencies

Enllaces esternos

This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.