Aeropuertu Internacional Hamad | |
---|---|
aeropuertu internacional, greenfield airport (en) y aeródromu de tráficu comercial | |
Llocalización | |
Emiratu | Qatar |
Conceyu | Doha (es) |
Ciudá | Doḥa |
Llugar físicu | Doḥa |
Coordenaes | 25°16′23″N 51°36′29″E / 25.2731°N 51.6081°E |
Aeropuertu Internacional Hamad Aeropuertu Internacional Hamad (Qatar) | |
Altitú | 4 m |
Historia y usu | |
Apertura | 2014 |
Xestión | Qatar Airways |
Orixe del nome | Hamad Al Thani (es) |
Aeropuertu | |
Ciudá a la que sirve | Qatar y Doḥa |
Web oficial | |
El Nuevu Aeropuertu Internacional de Doha o Aeropuertu Internacional Hamad[1] (IATA: DOH, OACI: OTHH) ye un aeropuertu asitiáu na ciudá qatarina de Doḥa col fin de reemplazar y solliviar los problemes de tráficu del Aeropuertu Internacional de Doḥa allugáu a escasos quilómetros del NDIA. El NDIA tenía previstu empezar a operar en 2009 y convertise nel únicu aeropuertu internacional de Qatar, pero abrir a principios de 2014 polos retrasos nes obres.[2]
Historia
L'antiguu aeropuertu yera testigu d'una crecedera elevada nos niveles de pasaxeros y de carga nos últimos años, y el so terminal devasa la so capacidá. Esta rápida crecedera débese principalmente pola rápida espansión de l'aereollinia estatal de Qatar, Qatar Airways. La crecedera tamién ye provocáu pola creciente economía de Qatar. La planificación llevar a cabu en 2003 y la construcción empezó en 2004 y les dos primeres fases programáronse p'abrir en xineru de 2012 ente que la tercera y última fase ta prevista pal 2015. L'aeropuertu va tener más de 22 quilómetros cuadraos, la metá de los cualos atópase en tierres ganaes al mar.
[3]
L'Aeropuertu Internacional Hamad foi diseñáu principalmente pa faer frente a la creciente cantidá de tráficu nel aeropuertu. L'aeropuertu va ser capaz de remanar 24 millones de pasaxeros añales mientres la so apertura, tres veces más que la capacidá del aeropuertu actual. Una vegada rematáu, en 2015, va ser capaz de remanar 50 millones de pasaxeros. Sicasí, según el sitiu web menareport.com de noticies financieres, la capacidá del aeropuertu sería d'hasta 93 millones de pasaxeros, lo que lo convierte nel segundu mayor aeropuertu en tráficu de pasaxeros del golfu Pérsicu dempués de Dubai, tamién s'espera'l remanar 320 000 movimientos d'aeronaves al añu, y 2 millones de tonelaes de carga añales. El check-in y zones comerciales espérase que sían 12 vegaes más grandes que nel actual aeropuertu (dos tercios del tamañu de Doḥa). Va Cuntar con un hotel de tránsitu de 3 estrelles y un hotel de luxu de 5 estrelles. Un serviciu de cáterin permanente que va sirvir en redol a 75 000 comíes al día.
[4]
La temática de decoración del aeropuertu ye d'oasis. Munchos de los edificios van tar basaos na agua, con techos ondulaos asonsañando les foles del mar y plantes del desiertu que van tar cultivaes con agua yá utilizada.
El Comité Directivu del NDIA premió a Bechtel pol diseñu del aeropuertu. La terminal del aeropuertu foi diseñada pol prestixosu estudiu d'arquiteutura HOK Internacional, dende la so oficina de San Francisco. El contratu inclúi'l diseñu, la xestión de la construcción y xestión de proyeutos de les nueves instalaciones. Alredor de 32 contratos-paquetes tán previstos que s'axudiquen a los subcontratistas de la construcción del aeropuertu.
Construcción
Fase I
Les obres de la Fase I empezaron l'añu 2004. A setiembre de 2008, la llista d'obres yera la siguiente:
- Construcción efectuada: construcción de cimientos, adautación al terrén, escavaciones y trabayos d'inxeniería y eliminación del vertideru; recuperación y rellenu sanitariu; empiezu de la construcción de la terminal de pasaxeros.
- Construcción en cursu: construcción del complexu de la terminal de pasaxeros; terminal del Emir, estructura y construcción de mezquita Pública; pavimentación de les pistes y del Túnel d'accesu; utilidá del sistema; víes d'accesu y serviciu d'operación y sistema de combustible del aeropuertu; control de tráficu aereu.
- En procesu de diseñu: paisaxismu y sistema de riego; serviciu; infraestructures ya inxeniería pa les aereollinies.
- En procesu de diseñu (inda en contratu): facilidaes pa les aereollinies; cáterin; fondos pa la Sede de CAA; Hangares de Caltenimientu d'Aeronaves; construcción del túnel d'accesu a la terminal y vias d'accesu a les pistes.
Fases II y III
La segunda fase de la construcción incluyó la construcción de 16 puertes más y l'ampliación de la terminal de 416 000 m². Tamién va haber un sistema de monorraíl suspendíu pal tresporte de pasaxeros ente terminales. Un hotel de luxu va ser construyíu pa dar cabida a más de 25 millones de pasaxeros añales que van pasar pol aeropuertu.
La tercer fase incluyó la construcción d'otres 40 puertes, lo qu'alzaría'l total final a 80. L'edificiu de la terminal va ampliar a 416 000 m² pa dar cabida a les puertes adicionales y poro, ser capaz de remanar el proyeutáu 50 millones de pasaxeros, 320 000 movimientos d'aeronaves y dos millones de tonelaes de carga al añu.
El Nuevu Aeropuertu Internacional de Doḥa va tener una capacidá que pueda meter seis A380-800 superjumbos simultáneamente. Esti aeropuertu va ser el primeru nel mundu construyíu específicamente pa dar cabida a esti avión específicu.
Pistes
L'aeropuertu tien dos pistes paraleles. La primera va tener 4850 m de llargor y va ser la pista más llarga d'Asia Occidental, y tamién ye una de les pistes d'aterrizaxe más llargues del mundu. La segunda pista d'aterrizaxe, construyida como parte de la Fase Trés, y va tener 4250 m.
Teunoloxía y carauterístiques
En mayu de 2007, ARINC y Thales (una empresa especializada na Industria Aeroespacial, Defensa y Sistemes de seguridá) axudicóse un contratu de 75 millones de dólares pal de IT, les telecomunicaciones y los sistemes de seguridá del nuevu aeropuertu. Estes van consistir en iMUSE ARINC CUTE (Common Use Terminal Equipment) forniendo más de 100 mostradores de facturación al traviés de la sala d'entrada. La infraestructura d'intercambiu d'información pal movimientu de datos al traviés del aeropuertu va instalase tamién por ARINC. Siendo Thales la encargada de los trabayos pa seguridá y los sos sistemes, amás de la rede d'área llocal (LAN) pal usu d'Internet polos pasaxeros. Dambos, ARINC y Thales, van participar nel diseñu y xestión de los proyeutos. Amás d'eses teunoloxíes, ta siendo instaláu na pista por Qinetiq (un contratista de defensa del Reinu Xuníu) el sistema denomináu Tarsier, un radar pa la detección de FOD (refugayes, residuos, oxetos cayíos, etc.) na pista. Tres sistemes de radar esquicen la pista les 24 hores del día y alcuentren cualquier refugaya o oxetu que puedan estropiar les aeronaves al aspirase polos motores. La terminal completóse con pasiellos móviles p'ayudar nel movimientu de pasaxeros en tol complexu. Amás, los sensores de CO2 y el calor d'ocupación (una teunoloxía de construcción intelixente) va ser instalada de manera que los servicios pueden afaese d'alcuerdu al númberu de pasaxeros y regular la entrada d'aire. Amás, la onda como techu de la terminal va ser tiñíu pa evitar l'esllumamientu del sol y aforrar enerxía.[5]
Aereollinies y destinos
Destinos per aereollinia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Aereollinies de carga
Atles Air |
Arnold Shipping Inc |
Cargolux |
DHL Express |
Falcon Express Cargo Airlines |
Falcon Air Express |
FedEx Express |
Irwin International Freightways |
Martinair Cargo |
Qatar Airways Cargo |
Sri Lankan Airlines Cargo |
Tamañu
En comparanza con otros grandes aeropuertos, va ser unu de los más grandes del mundu.
- Aeropuertu Internacional Rei Fahd
Dammam, Arabia Saudita - 78 800 hectárees
Denver, Estaos Xuníos - 13 000 hectárees
- Aeropuertu Internacional de Kansas City
Kansas City, Estaos Xuníos - 4045 hectárees
Pittsburgh, Estaos Xuníos- 4000 hectárees
Buenos Aires, Arxentina- 3475 hectárees
París, Francia - 3254 hectárees
Detroit, Estaos Xuníos - 2700 hectárees
- Nuevu Aeropuertu Internacional de Doḥa
- Aeropuertu Internacional John F. Kennedy - 1620 hectárees
- Aeropuertu Internacional de Budapest-Ferihegy
Budapest, Hungría - 1515 hectárees
Quitu, Ecuador - 1500 hectárees
Ḥong Kong, China - 1225 hectárees
- Nuevu Aeropuertu Internacional de Islamabad
Islamabad, Paquistán - 1300 hectárees
- Aeropuertu Internacional de Londres-Heathrow
Londres, Reinu Xuníu - 1210 hectárees
- Aeropuertu Internacional Pilotu Civil Norberto Fernández
Rio Gallegos, Santa Cruz, Arxentina - 1150 hectárees
Referencies
- ↑ «hamad international airport Archives - Doha News». Consultáu'l 14 d'ochobre de 2016.
- ↑ «Airport Review: Qatar's Completely Over-the-top Hamad International Airport». Consultáu'l 14 d'ochobre de 2016.
- ↑ «Airport Information». Archiváu dende l'orixinal, el 19 d'ochobre de 2016. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2016.
- ↑ «Your Gateway to the World» (30 de marzu de 2016). Archiváu dende l'orixinal, el 30 de marzu de 2016. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2016.
- ↑ «(DOH) Hamad International Airport Arrivals». Consultáu'l 14 d'ochobre de 2016.
Enllaces esternos
- New Doha International Airport Project (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).