![09-06-2019 14:52](../I/Checked.svg.png.webp)
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Distrito (es) ![]() | Abidjan Autonomous District (en) ![]() | ||||
Departamentos (es) ![]() | Abidjan Department (en) ![]() | ||||
Tipu d'entidá |
comuna de Costa de Marfil (es) ![]() | ||||
Nome oficial | Abidjan (fr) | ||||
Nome llocal | Abidjan (fr) | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 5°20′11″N 4°01′36″W / 5.3364°N 4.0267°O | ||||
![]() ![]() Abidjan Abidjan (Costa de Marfil) | |||||
Superficie | 2119 km² | ||||
Altitú | 18 m | ||||
Demografía | |||||
Población | 4 980 000 hab. (2016) | ||||
Porcentaxe |
100% de Abidjan Department (en) ![]() 100% de Abidjan Autonomous District (en) ![]() 20.5% de Costa de Marfil | ||||
Densidá | 2350,17 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Fundación | 1898 | ||||
Prefixu telefónicu |
00225 | ||||
Estaya horaria | UTC±00:00 | ||||
Llocalidaes hermaniaes |
San Francisco, Tianjin, Marsella, São Paulo, Alfortville, Kumasi, Pontault-Combault, Boulogne-Billancourt, Viseu y Liexa
| ||||
districtabidjan.ci | |||||
![]() |
Abdijan ye la principal ciudá de Costa de Marfil, el so centru comercial y financieru más importante y la so capital alministrativa ente 1933 y 1983. Tamién ye la capital del departamentu homónimu.
Asitiada a 5° 25' N y 4° 2' O, alcuéntrase edificada en cantu de la llaguna Ébrié, sobre diverses penínsules ya islles axacentes, coneutaes por pontes. Tien 3.796.677 habitantes (2006), 5.060.858 si tener en considerancia l'área metropolitana, lo que la convierte na ciudá más poblada d'África Occidental dempués de Lagos (Nixeria) y una de les más habitaes del continente africanu.
El so importante puertu de mar, coneutáu a la mariña del golfu de Guinea, ye unu de los principales de la rexón. Les sos industries principales son l'alimentaria, l'automovilística, la testil y la química, na que destaca la producción de xabones. Nel departamentu de Abidjan alcuéntrase tamién una importante refinería petrolífera. Cerca del puertu alcuéntrase tamién l'Aeropuertu Internacional Félix Houphouët-Boigny.
Nun tiempu foi una de les ciudaes más prósperes y pacífiques d'África pero a partir del entamu de la guerra civil de 2002 convirtióse nuna de les más peligroses del continente, con frecuentes llevantamientos contra la población estranxera y una grave medría de la criminalidá.[ensin referencies]