Añu 1525 ![]() | |
Años: | 1522 1523 1524 - 1525 - 1526 1527 1528 |
Décades: | Años 1490 Años 1500 Años 1510 - Años 1520 - Años 1530 Años 1540 Años 1550 |
sieglos: | sieglu XV - sieglu XVI - sieglu XVII |
Calendariu gregorianu | 1525 MDXXV |
Ab urbe condita | 2278 |
Calendariu armeniu | 974 |
Calendariu chinu | 4221 – 4222 |
Calendariu hebréu | 5285 – 5286 |
Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
1580 – 1581 1447 – 1448 |
Calendariu persa | 903 – 904 |
Calendariu islámicu | 931 – 932 |
Calendariu rúnicu | 1775 |
Fechos
- 24 de febreru: Batalla de Pavía, les tropes imperiales al mandu de Carlos V ganen a les tropes de Franciscu I de Francia, el mesmu Franciscu I ye prindáu mientres la batalla.
- 25 de febreru: Carlos V concede a Villena el títulu de ciudá.[1]
- 28 de febreru: Hernán Cortés fai executar a Cuauhtémoc, postreru emperador azteca de Méxicu.
- 15 de mayu: Tien llugar la batalla de Frankenhausen que pon el puntu final a la guerra de los llabradores alemanes nel Sacru Imperiu Romanu Xermánicu.
- 29 de xunetu: L'Adelantráu sevillanu Rodrigo Galván de Bastidas funda la ciudá de Santa Marta nel actual territoriu de Colombia.
Arte y lliteratura
- Sebastian Münster publica Elia Levita, Grammatica hebraica absolutissima.
Nacencies
Categoría principal: Persones nacíes en 1525
- 19 de febreru: Carolus Clusius, médicu y botánicu flamencu (f. 1605)
- Louise Labé, poeta francesa.
- Pieter Brueghel el Viejo, pintor flamencu.
Muertes
Categoría principal: Persones finaes en 1525
- 24 de xineru: Francesco Franciabigio, pintor italianu (n. 1482)
- 28 de febreru: Cuauhtémoc, postreru gobernante mexica.
- 5 de mayu: Federicu III Eleutor de Saxonia.
- 27 de mayu: Thomas Müntzer, predicador alemán partidariu de la Reforma de Lutero.
- Juan de Tecto, teólogu y misioneru franciscanu flamencu.
- Muerre Huayna Cápac, emperador incaicu.
Referencies
- ↑ SOLER GARCÍA, José María (2006). Fundación Municipal José María Soler (ed.): «Historia de Villena: dende la Prehistoria hasta'l sieglu XVIII» (castellanu) páx. 229. Digitalizado pola Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultáu'l 12 d'agostu de 2009.
This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.