Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Mataró | |||
Municipio de Catalunya | |||
| |||
A Casa d'a Villa de Mataró. | |||
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya Catalunya Barcelona Maresme | ||
Superficie | 22,53 km² | ||
Población • Total |
129 870 hab. (2013) | ||
Altaria • Meyana |
28 m. | ||
Distancia • 30 km |
enta Barcelona | ||
Alcalde | David Bote Paz | ||
Codigo postal | 08301–08304 | ||
Coordenadas | |||
Mataró | |||
Web oficial |
Mataró ye un municipio catalán situato en la provincia de Barcelona, capital d'a comarca d'o Maresme.
La suya población ye de 119.780 habitants(2008), en una superficie de 22,53 km² con una densidat de población de 5.316,47 hab/km².
Cheografía
Mataró ye situata a 28 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 30 km, alto u baixo, d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya.
Mugas
O suyo termin municipal muga con Dosrius y Sant Andreu de Llavaneres a lo norte; con Sant Andreu de Llavaneres y a mar Mediterrania a l'este; con Cabrera de Mar a lo sud y con Argentona a l'ueste.
Comunicacions
Mataró ye comunicata con Barcelona por l'autopista C-32, y ye trescruzata por la N-II ta Francia. Ye comunicata con Granollers por l'autopista C-60, que conecta con l'AP-7.
Mataró estió o punto de partita d'o primer ferrocarril d'Espanya, de Mataró ta Barcelona.
Historia
Mataró ye l'antigua ciudat romana de Iluro y n'hi heba una villa romana, Vil·la Torre Llauder, d'o sieglo I aC.
L'anyo 1480 o rei Ferrando II d'Aragón le concedió a incorporación a la Corona, suprimindo as relacions feudals.
A muralla de Mataró fue construita entre 1569 y 1600.
En 1839 s'establió en Mataró a primera maquina de vapor, inicio d'a industria textil en la ciudat.
Demografía
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito |
Administración
Alcaldes
Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1972–1973 | Antoni Martí Coll | |
1973–1977 | Francisco Robert Graupera | |
1977–1979 | Francisco Salas Moret | |
1979–1983 | Joan Majó i Cruzate | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1983–1987 | Manuel Mas i Estela | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1987–1991 | Manuel Mas i Estela | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1991–1995 | Manuel Mas i Estela | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1995–1999 | Manuel Mas i Estela | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1999–2003 | Manuel Mas i Estela | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2003–2004 | Manuel Mas i Estela | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2004–2007 | Joan Antoni Baron Espinar | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2007–2011 | Joan Antoni Baron Espinar | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2011-(2015) | Joan Mora i Bosch [1] | Convergència i Unió |
Localidaz achirmanatas
Referencias
Vinclos externos
- Se veigan as imáchens de Commons sobre Mataró.
- (ca) Pachina web municipal.
- (ca) Información de Mataró en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
- (ca) Información de Mataró en a pachina web d'o Institut d'Estadística de Catalunya.
- (ca) Patrimonio historico y artistico (Mataró Centro).
- (ca) Patrimonio istórico y artistico (Mataró Periferia).
Municipios d'a comarca d'o Maresme | |
---|---|
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | El Masnou | Mataró | Montgat | Òrrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premià de Dalt | Premià de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebrià de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicenç de Montalt | Santa Susanna | Teià | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar |