Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Mataró
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
A Casa d'a Villa de Mataró
A Casa d'a Villa de Mataró.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca		 Municipio
 Espanya
 Catalunya
Barcelona
Maresme
Superficie 22,53 km²
Población
 • Total
129 870 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana
28 m.
Distancia
 • 30 km
enta Barcelona
Alcalde David Bote Paz
Codigo postal 08301–08304
Coordenadas
41°31’59’’N 2°27’ 0’’E
Mataró ubicada en Catalunya
Mataró
Mataró
Mataró en Catalunya
Web oficial

Mataró ye un municipio catalán situato en la provincia de Barcelona, capital d'a comarca d'o Maresme.

La suya población ye de 119.780 habitants(2008), en una superficie de 22,53 km² con una densidat de población de 5.316,47 hab/km².

Cheografía

Mataró ye situata a 28 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 30 km, alto u baixo, d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya.

Mugas

O suyo termin municipal muga con Dosrius y Sant Andreu de Llavaneres a lo norte; con Sant Andreu de Llavaneres y a mar Mediterrania a l'este; con Cabrera de Mar a lo sud y con Argentona a l'ueste.

Comunicacions

Mataró ye comunicata con Barcelona por l'autopista C-32, y ye trescruzata por la N-II ta Francia. Ye comunicata con Granollers por l'autopista C-60, que conecta con l'AP-7.

Mataró estió o punto de partita d'o primer ferrocarril d'Espanya, de Mataró ta Barcelona.

Historia

Mataró ye l'antigua ciudat romana de Iluro y n'hi heba una villa romana, Vil·la Torre Llauder, d'o sieglo I aC.

L'anyo 1480 o rei Ferrando II d'Aragón le concedió a incorporación a la Corona, suprimindo as relacions feudals.

A muralla de Mataró fue construita entre 1569 y 1600.

En 1839 s'establió en Mataró a primera maquina de vapor, inicio d'a industria textil en la ciudat.

Demografía

Evolución demografica
1497 f1515 f1553 f171717871857187718871900
123 - 237 5.918 9.657 16.595 17.413 18.425 19.704
191019201930194019501960197019811990
19.918 24.125 28.034 29.920 31.642 41.128 73.129 96.467 101.882
199219941996199820002002200420062008
101.527 102.117 102.018 103.265 104.659 109.298 114.114 118.748 119.780
200920102011201220132014201520162017
- - - - - - - - -
20182019202020212022202320242025-
- - - - 128.956 - - - -
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

Alcaldes

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
1972–1973 Antoni Martí Coll
1973–1977 Francisco Robert Graupera
1977–1979 Francisco Salas Moret
1979–1983 Joan Majó i Cruzate Partit dels Socialistes de Catalunya
1983–1987 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
1987–1991 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
1991–1995 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
1995–1999 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
1999–2003 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
2003–2004 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
2004–2007 Joan Antoni Baron Espinar Partit dels Socialistes de Catalunya
2007–2011 Joan Antoni Baron Espinar Partit dels Socialistes de Catalunya
2011-(2015) Joan Mora i Bosch [1] Convergència i Unió

Localidaz achirmanatas

Referencias

  1. ↑ (ca)Mataró constitueix el nou Ajuntament i nomena Joan Mora com a nou alcalde.

Vinclos externos


This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.