Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Escudo d'armas d'os reis d'Aragón y contes de Barcelona.

Lista de contes de Barcelona dende a conquista franca de Barcelona y a creyación d'o condau en l'anyo 801 dica os Decretos de Nueva Planta y a integración en o reino d'Espanya en l'anyo 1714.

Contes nombratos por os reis francos

Sepulcre d'o conte Guifré o Pillós en o monesterio de Ripoll.

Os primers contes de Barcelona yeran nombratos por os reis d'os francos (d'a dinastia Carolinchia) que dende 843 se converten en reis de Francia y, como tals, yeran vasallos suyos.

  • 801-820 : Bera, fillo de Guillén I de Tolosa
  • 820-826 : Rampón
  • 826-832 : Bernal de Septimania, primera vegata
  • 832-835 : Berenguer de Tolosa
  • 835-844 : Bernat de Septimania, segunda vegata
  • 844-848 : Sunifredo I, fillo de Belló I de Carcasona
  • 848-850 : Guillén de Septimania, usurpador, fillo de Bernat de Septimania
  • 850-852 : Alerán y Isembard
  • 852-858 : Odalrico
  • 858-864 : Unifredo
  • 865-878 : Bernal de Gotia
  • 878-897 : Guifré I lo Pelloso, fillo de Sunifred I

Contes hereditarios

Dende a fin d'o sieglo IX os reis perdioron o poder de nombrar a los nuevos contes. Asinas, o títol se trasmitiba de forma hereditaria, a ormino de pais ta fillos. Manimenos, os contes de Barcelona continaban estando vasallos d'os reis de Francia.

Casa de Barcelona

Remón Berenguer III en o castiello de Fos (Marià Fortuny, 1857, Reyal Academia Catalana d'Artes Polidas de Sant Chorche, en deposito en o Palacio d'a Cheneralidat de Catalunya).
  • 897-911 : Guifré II (dito tamién Borrell I), fillo de Guifré I
  • 911-947 : Sonyer I, chirmán de l'anterior
  • 947-992 : Borrell II, fillo de l'anterior
947-966 : con Mirón I, chirmán de l'anterior

En 988 Borrell II se nega a renovar o pacto de vasallache con o nuevo rei francés, Hugo Capeto, y o conte de Barcelona s'independiza d'o rei de Francia.

  • 992-1017 : Remón Borrell, fillo de Borrell II
992-1057 : con Ermesinda de Carcasona, muller de l'anterior, asociata a lo gubierno por o suyo marito, rechent d'o suyo fillo Berenguer Remón I y de su nieto Remón Berenguer I
  • 1017-1035 : Berenguer Remón I, fillo de l'anterior
  • 1035-1076 : Remón Berenguer I o Viello, fillo de l'anterior
1052-1071 : con Almodis d'a Marca, muller de l'anterior

En 1137 Remón Berenguer IV se casa con Peronella d'Aragón, filla d'o rei d'Aragón Ramiro II, unindo-se dinasticament o reino d'Aragón y o condau de Barcelona y creyando-se a Corona d'Aragón. Dende l'inte os reis d'Aragón son tamién contes de Barcelona.

Casa d'Aragón

Abdicación de Peyronela, reina d'Aragón y contesa de Barcelona.

En 1410, Martín I muere sin descendencia lechitima.

Interreino

Dinastía Trastamara

Entre o 1462 y o 1472 se desarrolla la guerra contra Chuan II (tamién conoixita como Guerra civil catalana)

Contes que ocuporon a cadiera reyal mientres a guerra contra Chuan II (no reinoron en Valencia, a on continaba reinando Chuan II)

En 1472 Chuan II dentra en Barcelona, obliga a los rebels a reblar y recupera a cadiera reyal.

Con o matrimonio entre Ferrando II y Isabel I de Castiella, en 1469, se produce a unión dinastica entre a Corona d'Aragón y a Corona de Castiella. Dende allora, os contes de Barcelona, a mas de reis d'Aragón (entre d'atros títols), son tamién reis de Castiella.

Dinastía Habsburgo (u casa d'Austria)

Entre 1640 y 1652 se desarrolla a Guerra d'os Segadors.

Contes que ocuporon o tron mientres a Guerra d'os Segadors (no reinoron en Valencia, a on continaba reinando Felipe III)

Carlos III de Catalunya, Archiduque Carlos d'Austria.

En 1652 o rei francés refusa a cadiera reyal a cambeo d'o Rosellón.

En 1700, Carlos II muere sin descendencia: prencipia la Guerra de Succesión Espanyola.

Guerra de Succesión Espanyola

Con a redota de l'Archiduque y a victoria de Felipe V en a Guerra de Succesión (1714) y a promulgación d'os Decretos de Nueva Planta (1716), se deroga o Consello d'a Corona d'Aragón y os estatos d'a Corona d'Aragón excepto a Val d'Arán son encorporatos a lo Reino de Castiella baixo lo gubierno d'o Consello d'a Corona de Castiella, que se convertirá dimpués en o Consello Reyal. Se puet considerar que de facto, naixe o Reino d'Espanya, encara que iste Reino nomás existiba en virtut d'a Constitución. O primero en fer servir o títol de Rei d'Espanya será Chusé Bonaparte en 1808, en virtut de l'articlo 4 d'a Constitución de Bayona, y en plural, Rei d'as Espanyas. O títol de conte de Barcelona ye dende allora un d'os muitos títols hereditarios d'o Rei d'Espanya.

Chuan de Borbón

Mientres o rechimen franquista (1939-1975), o heredero exiliato a la cadiera reyal espanyola, Chuan de Borbón, emplegó lo títol de Conte de Barcelona. Cuan morió Franco, en 1975, Chuan Carlos I, fillo de Chuan de Borbón, fue proclamato Rei d'Espanya. Dos anyos dimpués, Chuan de Borbón cedió lo títol de Rei d'Espanya y os atros dreitos dinasticos a lo suyo fillo, feito que segnificó a restauración d'a monarquía. En o mesmo acto, le pedió permiso a lo rei (y iste le se dió) ta continar fendo servir o títol de Conte de Barcelona, y lo fació servir dica la suya muerte en l'anyo 1993.

Se veiga tamién

Vinclos externos

This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.