Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Irlandés Gaeilge na hÉireann | ||
---|---|---|
Atras denominacions: | {{{atrasdenominacions}}} | |
Parlau en: | Irlanda | |
Rechión: | Gaeltacht | |
Etnia: | Irlandeses | |
Parladors: | 1,6 millons | |
Posición: | {{{clasificación}}} (Ethnologue 1996) | |
Filiación chenetica: | Indoeuropea Celta |
|
Estatus oficial | ||
Oficial en: | Irlanda Unión Europea | |
Luenga propia de: | {{{propia}}} | |
Reconoixiu en: | Irlanda d'o Norte | |
Regulau por: | Foras na Gaeilge | |
Codigos | ||
ISO 639-1 | ga | |
ISO 639-2 | gle | |
ISO 639-3 | {{{iso3}}} | |
SIL | gle | |
Porcentache de fablants d'irlandés por condau |
L'irlandés[1] (tamién conoixito como gaelico irlandés) ye una luenga celta charrata en a isla d'Irlanda.
Muestra textual
Sant Chuan V 1-8
1. Bhí an Briathar ann i dtús báire agus bhí an Briathar in éineacht le Dia, agus ba Dia an Briathar.
2. Bhí sé ann i dtús báire in éineacht le Dia.
3. Rinneadh an uile ní tríd agus gan é ní dearnadh aon ní dá ndearnadh.
4. Bhí beatha ann agus ba é solas na ndaoine an bheatha.
5. Agus tá an solas ag taitneamh sa dorchadas, ach níor ghabh an dorchadas é.
6. Bhí fear a tháinig ina theachtaire ó Dhia, agus Eoin a ba ainm dó.
7. Tháinig sé ag déanamh fianaise chun fianaise a thabhairt i dtaobh an tsolais chun go gcreidfeadh cách tríd.
8. Níorbh é féin an solas ach tháinig ag tabhairt fianaise i dtaobh an tsolais.
2. Bhí sé ann i dtús báire in éineacht le Dia.
3. Rinneadh an uile ní tríd agus gan é ní dearnadh aon ní dá ndearnadh.
4. Bhí beatha ann agus ba é solas na ndaoine an bheatha.
5. Agus tá an solas ag taitneamh sa dorchadas, ach níor ghabh an dorchadas é.
6. Bhí fear a tháinig ina theachtaire ó Dhia, agus Eoin a ba ainm dó.
7. Tháinig sé ag déanamh fianaise chun fianaise a thabhairt i dtaobh an tsolais chun go gcreidfeadh cách tríd.
8. Níorbh é féin an solas ach tháinig ag tabhairt fianaise i dtaobh an tsolais.
Referencias
- ↑ (an) Diccionario ortografico de l'aragonés (Seguntes la Propuesta Ortografica de l'EFA). Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. ISSN 1988-8139. Octubre de 2022.
Luengas oficials d'a Unión Europea | ||
---|---|---|
Alemán | Anglés | Bulgaro | Castellano | Checo | Danés | Eslovaco | Esloveno Estonio | Finés | Francés | Griego | Hongaro | Irlandés | Italiano | Letón | Lituano Maltés | Neerlandés | Polaco | Portugués | Rumano | Sueco | ||
Fuent: Pachina oficial d'a UE |
Luengas celtas | |||
Celtico continental | Idioma galo† | Luenga lepontica† | Idioma galata† | Idioma celtibero† | ||
Grupo goidelico | Idioma irlandés | Idioma manés | Idioma gaelico escocés | ||
Grupo britonico | Idioma bretón | Idioma cornuallés | Idioma cumbrico† | Idioma picto† | Idioma galés | ||
† Luengas amortadas |
This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.