Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Emili Casanova Herrero
Información personal
Calendata de naixencia 1956
Puesto de naixencia Agullent (País Valenciano)
Ocupación Filologo

Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956) ye un filologo valenciano. Doctorato en Filolochía hispanica por a Universidat de Valencia l'anyo 1981 con una tesi sobre o lexico d'Antoni Canals, dirichita por o doctor Manuel Sanchis Guarner, con a que obtenió o Premio Extraordinario de Doctorato. Estió profesor aduyant d'a Universidat de Navarra (1978-1980), aduyant de la de Valencia (1980-1981), encargato d'o curso (1981-1984) y titular dende o curso 1984-1985 dica agora. Estió tamién profesor de valenciano de Ciencias d'a Información d'o CEU San Pablo de Valencia dende o curso 1986-1987 dica 1999-2000.

Ye Premio Faraudo de Sant Germain, d'o Institut d'Estudis Catalans. Ha codirichito o PATROM-Patronymica Romanica[1], prochecto d'o Institut d'Estudis Catalans coordinato con la resta de luengas romanicas, y con lo profesor Vicent Rosselló, o I Mestratge de Toponímia (1990-1991) en una universidat europea. Estió subdirector de l'Atlas Lingüistico d'a Comunidat Valenciana.

Miembro de mas de 10 asociacions cientificas europeas, como l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, academico de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua y miembro d'a Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Estió miembro d'o consello cheneral d'o Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana dende l'anyo 1982 dica 2000, president de la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals y president d'o Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida[2].

As suyas publicacions se pueden agrupar en os temas siguients:

  • Onomastica, tanto de toponimia como d'antroponimia, dó destacan os estudios sobre los apellitos Valencianos a traviés d'a historia, os chentilicios y as monografias toponimicas sobre cuantos nombres[3].
  • Gramatica historica, dó destacan os estudios destinatos ta explicar a formación de las particularidaz d'o valenciano, como la combinación d'os pronombres de tercera persona u a conchunción final per a que[4].
  • Lexico historico, en especial os dedicatos a autors como Antoni Canals[5], Joanot Martorell[6] o Joan Roís de Corella[7], y lexico actual, dedicato ta escritores como Enric Valor[8][9] y Vicent Andrés Estellés[10], y lexicografos como Francesc Ferrer Pastor y Pompeu Fabra[11].
  • Dialectolochía sincronica[12], especialment centrada en as comarcas centrals valencianas.
  • Luenga valenciana d'os medios de comunicación y o suyo modelo lingüistico[13].
  • Edicions de textos, de cuantas epocas, como as Memòries d'un capellà del segle XVIII, o L'Espill de Consciència (sieglo XIV).
  • A obra de Joan Coromines, tanto a lexica como l'onomastica[14].
  • Sobre a luenga d'o periodo conoixito como Decadència[15].
  • Sobre a interferencia entre o valenciano y o castellano[16].
  • Atros, como estudios sobre luengache alministrativo, traducción de textos literarios y estudios d'historia local.

Obra

  • 1981: Espill de consciència, Edicions del Mall. ISBN 84-7456-100-0 ISBN 978-84-7456-100-5
  • 1988: El lèxic d'Antoni Canals, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 978-84-7202-924-8, ISBN 84-7202-924-7.
  • 1988: Homenatge a José Belloch Zimmermann (coautor con Joaquín Espinosa Carbonell), Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-0479-2, ISBN 84-370-0479-9
  • 1989: Memòries d'un capellà del segle XVIII (coautor con Josep Esplugues) Institució Alfons el Magnànim. ISBN 84-7822-969-8
  • 2002: L'aportació de les comarques al patrimoni valencià (coautor) Editorial Denes. ISBN 978-84-95802-11-8, ISBN 84-95802-11-2
  • 2002: Enric Valor, un home de poble (coautor) Editorial Denes. ISBN 978-84-95802-13-2, ISBN 84-95802-13-9 
  • 2003: Llengua i literatura, 1 Batxillerat (coautor con Vicent Cabanes Fitor y Joan Coba Femenia) Editorial Ecir. ISBN 978-84-7065-850-1, ISBN 84-7065-850-6
  • 2004: Llengua i literatura, 1 Batxillerat. Guia didàctica (coautor con Vicent Cabanes Fitor y Joan Coba Femenia) Editorial Ecir. ISBN 978-84-7065-962-1, ISBN 84-7065-962-6
  • 2010: El valenciano: nombre, situación sociolingüística y características básicas (coautor con Abelard Saragossà) Editorial Denes. ISBN 978-84-92768-45-5    
  • 2012: Enric Valor: lingüista, novel·liste i rondaller, Editorial Denes. ISBN 978-84-92768-87-5
  • 2013: Nous materials de toponímia valenciana, Editorial Denes. ISBN 978-84-940936-6-1
  • 2016: Carles Salvador, 1833-1955: escriptor, gramàtic, mestre (coautor con Josep Daniel Climent Martínez) Cheneralitat Valenciana. ISBN 978-84-482-6118-4 

Vinclos externos

Referencias

  1. ↑ Bastardas i Rufat, Maria-Reina «PatRom: projecte per a un diccionari històric de cognoms romànic s» (PDF). Llengua i Literatura, 1992-1993, pachina. 730, vol. 5.
  2. ↑ «Institutos de estudios comarcales se unen para impulsar la vertebración» (en castellano). El País, 19-11-2000.
  3. ↑ Casanova, Emili «Toponímia d'origen antroponímic: el cas de la Vall d'Albaida». Actes de la III Jornada d'Onomàstica: Xàtiva 2008, 2010, pachinas 19-50.
  4. ↑ Casanova, Emili «Les conjuncions finals en català. El cas de per a que». La Corona d'Aragó i les llengües romàniques. Gunter Narr Verlag [Tübingen], 1989, pachinas 187-201
  5. ↑ Casanova, Emili «Aproximació al lèxic d'Antoni Canals». Cuadernos de filología. II, Studia linguistica hispanica, 2, 1981, pachinas. 27-52. ISSN: 0214-6746
  6. ↑ Casanova, Emili «Llengua popular i llengua col·loquial al "Tirant lo Blanch"». Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, Vol. 8, 1994, pachinas. 119-138
  7. ↑ Casanova, Emili «La llengua de Joan Roís de Corella (1435-1497): una presentació». Estudis sobre Joan Roís de Corella. Vicent Martines Peres (ed.), 1999, pachinas. 89-105
  8. ↑ Casanova, Emili «La riquesa lèxica de l'obra valoriana». Nova reflexió sobre l'obra d'Enric Valor. Gemma Lluch i Josep M. Baldaquí Escandell (ed. lit.), 2011, pachinas. 55-73
  9. ↑ Casanova, Emili «La contribució d'Enric Valor a la lexicografia catalanovalenciana». Enric Valor, el valor de les paraules, 2010, pachinas 168-184
  10. ↑ Casanova, Emili «La creativitat lèxica de V. Andrés Estellés». Revista L'Aiguadolç, lumero 28-29, 2003, pachinas 67-104. ISSN: 2386-7388
  11. ↑ Casanova, Emili «Una obreta inèdita de Manuel Sanchís Guarner de 1949: una llista de variants valencianes al diccionari Fabra de 1932». Almaig, estudis i documents, lumero 12, 1996, pachinas. 97-101. ISSN: 1139-2487
  12. ↑ Casanova, Emili «Aproximació a una gramàtica contrastiva dels dialectes catalans al segle XVIII: la combinació binària de pronoms personals febles de 3ª persona». Actes del Vuitè Col·loqui International de Llengua i Literatura Catalanes, Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988, Vol. 2, 1989, pachinas 57-80
  13. ↑ Casanova, Emili «Elements per a una proposta lèxica». La llengua als mitjans de comunicació: Actes de les Jornades sobre la llengua oral als mitjans de comunicació Valencianos (València, 1987). Antoni Ferrando Francés (ed.) Publicacions de la Universitat de València, 1990, pachinas 101-147
  14. ↑ Casanova, Emili «La deonomástica catalano-valenciana: estado de la cuestión, con especial atención a la aportación de Joan Coromines». Rivista italiana di onomastica, Vol. 17, lumero 2, 2011, pachinas 565-590. ISSN: 1124-8890
  15. ↑ Casanova, Emili «Valencià versus castellà als segles XVIII i XIX.: El cas de Vicent Salvà». Caplletra: revista internacional de filologia, lumero 9, 1990, pachinas 147-166. ISSN: 0214-8188
  16. ↑ Casanova, Emili «La comunicació administrativa castellà-valencià com a font de castellanismes al segle XVII». Alba: revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida, lumero 13-14, 1999, pachinas 71-84. ISSN: 0213-4896
This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.