Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Este articlo tracta sobre lo casal de Gúdar-Chabalambre dito El Babor, pa atros emplegos de la palabra Babor se veiga Babor (desambigación).
El Babor
Despoblau d'Aragón
Entidat
  País
  Provincia
  Comarca
  Municipio
Despoblau
 Aragón
 Teruel
Gúdar-Chabalambre
Mora de Rubielos
Partiu chudicial Teruel
Población
  Total

0 hab.
Parroquial
  Diocesi
  Arcipestrau

Teruel y Albarracín
Mora de Rubielos
Coordenadas
El Babor ubicada en Aragón
El Babor
El Babor
El Babor en Aragón

El Babor ye un casal de lo termin municipal de Mora de Rubielos, en la comarca de Gúdar-Chabalambre y en la provincia de Teruel. Actualment ye despoblau.

Cheografía

El Babor ye cerca de lo río Millars, que recibe un important cabal de la Fuent d'el Babor, una fuent d'augua termal medicinal.

Toponimia

Este toponimo se puet interpretar a partir de lo catalán bavor ("bafo que dimana de l'augua que bulle u d'un forno"), parola femenina dimpués asimilada como masculina por pareixiu con l'aragonés "ababol" (que presenta variants con aferesi como "babol" por eixemplo en aragonés benasqués). Ababol u Babol ye un mozarabismo talment transmeso a traviés de l'arabe que deriva de lo latín PAPAVER.

Historia

Lo 19 de marzo de 1258 lo rei Chaime I d'Aragón confirmó los termins de Sarrión nombrando la fuent d'el Babol:

...sicut vadit ad Pilam, et usque ad Carrellum, et usque ad rivum de Alcalano, tam citra rivum quam ultra usque ad terminum More, sicut descendit rivus usque ad fontem del Babol, et ab ipso fonte usque ad fondos de los Sagradedos usque ad sumitatem pinarii...[1]

En lo Fuero de Valencia de 1261 concediu por Chaime I d'Aragón amaneix La Bavor como una de las mugas d'este reino en la versión escrita en catalán:

e de Mora, axí com va a la Font de la Babor, e axí com va el riu d'Alventosa e ix a la Maçanera, però dellà el riu és d'Aragó, e del riu ençà és del regne de Valencia; e axí com va a la serra de Javalambre, e de la serra de Javalambre axó como ix a Castell Phabib e a Ademuç, e aquest dos castels són del regne de Valencia....

Referencias

  1. (ca) Enric Guinot: Els límits del regne, el procés de formació territorial del País Valencià Medieval (1238-1500). Edicions Alfons El Magnànim. 19956 p 62


This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.