Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
O palotiau d'o dance de Sant Chusé.

Un dance ye una representación teatral popular con dialogos y bailes que s'intercalan.[1] Ye exclusivo d'Aragón, encara que bella d'as suyas partis se troban en redoladas amanadas. Tenió lo suyo apocheu en o sieglo XVIII y dende alavez ha iu esmortecendo-se y desapareixendo de muitos lugars (manimenos s'ha recuperau en cualques d'ells).

Se scenifica al raso y l'obchectivo ye celebrar a festividat d'un Santo patrón en una especie de pacto pa recibir a suya protección y que ye esviellau cada anyo.[2]

Partis mas habituals d'un dance

  • pastorada: ye un dialogo entre pastors, per un regular entre un mairal y un repatán.
  • soldadesca: ye la luita entre moros (u turcos) y cristianos, u entre lo Diaple y l'Anchel.
  • alabanzas: son peticions d'os danzaires a lo Santo.
  • bailes u palotiaus: os intrumentos mas usuals emplegaus son: gaita de boto, donzaina, tambor, trompa de Ribagorza, chiflo, chicotén, encara que tamién s'emplegan o vriolín, cordión u clarinet.
  • mochiganga: ye un repaso satirico per parti d'o repatán d'os esdevenimientos mas destacaus ocurrius en o lugar mientres ixe anyo.

Personaches mas habituals d'un dance

  • mairal, caporal d'os pastors.
  • repatán, pastor choven.
  • danzaires.
  • diaple.
  • anchel.

Referencias

  1. (es) Antonio Beltrán Martínez: El dance aragonés: planteamientos y problemas generales en Actas de las Jornadas de Etnología Aragonesa 11, 1989, p. 15
  2. (es) Francisco Javier Aznar Aznar: El dance de Bulbuente (PDF, 10.89 Mb) Centro de Estudios Borjanos, ISBN 9788499112381, 2013, p.16

Vinclos externos

This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.